El Nadal no sempre és blanc, ni rosa!
La celebració de Nadal ha evolucionat molt al llarg dels anys. Originàriament, es tractava d’una festa pagana per commemorar el solstici d’hivern, moment en què els dies comencen a durar més. Els romans festejaven Saturnàlia en honor a Saturn, el déu de l’agricultura, organitzant grans festes amb abundant menjar i beguda. El 25 de desembre es considerava l’aniversari de Mitra, el déu del Sol, que era el dia més sagrat de l’any. Anys més tard, el Papa Juli I, a l’hora de celebrar el naixement de Jesús, va adoptar aquesta mateixa data al segle IV per eliminar una festa clarament no cristiana i així es va inventar Nadal. Això no obstant, aquesta festa no tenia la mateixa essència que en l’actualitat, i ja a l’edat mitjana, primer s’assistia a missa i més tard es duia a terme una mena de carnaval desenfrenat. En aquella època, era tal el batibull que s’organitzava, que aquest acte va agafar mala reputació fins a arribar a prohibir-se totalment sota pena de multa. I no va ser fins al segle XIX quan als Estats Units van començar a canviar el significat d’aquest dia i, a poc a poc, va passar a ser una data per passar en família i en pau. Es van deixar de banda les disfresses i van començar a decorar-se els arbres, enviar postals i donar-se regals.
Actualment, el Nadal se celebra al voltant del món i, encara que en cada país ho fa amb uns costums diferents, a tot arreu té un significat relacionat amb l’alegria i la felicitat, que a més de ser una època festiva, també es veu com un període per reflexionar sobre la nostra vida, amb un important significat espiritual.
A parer meu, però, la realitat en moltes ocasions és una altra. Nadal és una època de l’any que sovint es veu idealitzada gràcies a totes les pel·lícules caramel·litzades de la televisió, el cinema o d’altres mitjans de comunicació (i m’estalviaré parlar, en particular, de la típica noia que queda aïllada en un petit poble tot nevat uns dies abans de Nadal i que s’acaba enamorant del veterinari o del nebot que gestiona l’hotelet de la seva tieta gran i encantadora). Amb aquesta idealització acaben creant-nos unes expectatives gens reals i assolint pressions socials per tal de tenir les vacances perfectes. Però no, per a algunes persones el Nadal ni és una època màgica ni és una època de felicitat. I ni tan sols tenim a tots els éssers estimats a prop, com ens volia fer creure l’anunci d’una reconeguda marca de torrons, perquè ni tothom té una mare o un pare que els obri la porta o els vagin a buscar a l’aeroport, ni troben aquesta calor i aquesta seguretat que es desprèn en les llars del món ideal. I és que de vegades, la seguretat, la confiança, les relacions positives i la maduresa emocional no són presents en l’entorn familiar.
D’altra banda, la publicitat i el consumisme associats a Nadal poden fer que algunes persones se sentin obligades a gastar diners en regals i decoracions, fins i tot quan no s’ho haurien de poder permetre. I no obviarem, tampoc, que segons algunes enquestes realitzades pocs dies abans de les festes són els que tenen més probabilitats de trencar una parella.
Malgrat tot això, tractem de mantenir aquestes reunions familiars, encara que de vegades siguin poc aconsellables. I acabem desitjant arribar a casa per no haver de suportar els comentaris malintencionats de la cunyada interessada, per no respondre al comentari de mal gust del cosí que mai hem suportat, per no reganyar al nebot malcriat que més que regals necessitaria reganyines, per no discutir sobre una hipotètica herència, i un llarg etcètera que més d’un o una segur que heu viscut.
Soc conscient que existeixen les famílies idíl·liques on tot això no passa, però al llarg de la meva vida he sentit més crítiques després de les trobades familiars d’aquestes festes que el contrari. I per això sovint penso que si Nadal és una època per passar amb les persones que més t’estimes, hauria de ser lícit no voler assistir als àpats familiars i ningú s’hauria d’emprenyar per això. Però segons sembla, està malvist, no sigui el cas que la gent en parli de què passa en la família si algú no ve a la celebració. Bo i així, a mi ningú em traurà del cap que Nadal seria més blanc, o si més no, més rosa, si el poguéssim celebrar cadascú a la nostra manera!
I avui acabaré amb una frase d’origen desconegut que diu «Nadal temps per a donar, temps per a compartir, temps per a estimar». I potser sí que és cert que aquestes festes són per compartir, donar i estimar, però no necessàriament ho hem de fer amb o només amb la família, també es pot fer amb els amics, perquè com tots ja sabem «els amics són la família que un tria». En qualsevol cas, espero que tots hàgiu passat un bon Nadal i si més no, que l’any vinent sigui molt millor que el passat.