El 2024, l’any de consolidació de la IA
El 2024 serà l’any de la consolidació de la intel·ligència artificial (IA). Després de molts mesos rebent pels mitjans de comunicació múltiple informació sobre l’impacte del ChatGPT d’OpenAI, i de coneixement de les fantàstiques eines que la intel·ligència artificial pot oferir-nos, passarem a una fase etapa d’adopció, i aquesta tendència accelerarà els processos d’innovació i creació de solucions per a problemàtiques existents, a una velocitat sense precedents, sent adoptada per la majoria de la població de manera conscient o inconscient, cosa que suposarà un canvi en com es proveeixen els serveis i com ens relacionem amb la tecnologia. Com a resultat, es produiran grans avenços per a una millor automatització dels processos. I és que la IA Generativa s’està estenent ràpidament al món empresarial amb la integració estàndard d’interfaces de llenguatge natural a la majoria dels nous productes i serveis digitals.
Més de la meitat de les aplicacions per interactuar entre empreses, com la gestió de projectes, control de qualitat i atenció al client las tindran. Les eines basades en AI també acceleraran les tasques dels desenvolupadors de programari, com ara documentar, escriure i optimitzar codi. Atès que el 80% de les organitzacions europees no compten amb polítiques integrals d’IA, en el 2024 s’adoptaran àmpliament marcs de governança que generin confiança. Empreses de totes les mides i els sectors descriuran formalment el desenvolupament, l’aplicació i l’ús intern de la IA com a part del moviment cap a l’ètica i l’autocontrol de la indústria i les regulacions supranacionals, cercant formes innovadores d’aprofitar els beneficis de la IA sense la complexitat i el cost de construir les plataformes pròpies, i podran triar i combinar APIs de diversos proveïdors, adaptant fàcilment les solucions d’IA per complir requisits únics i nous. Malgrat tot, la IA incrementarà l’ús d’energia, però alhora desbloquejarà nous paradigmes d’eficiència i xarxes energètiques. Aquestes xarxes combinen les capacitats d’automatització del programari amb microxarxes de corrent continu per optimitzar l’eficiència. Al costat de models d’IA més petits amb menys capes i filtres, es podria aconseguir més d’un 40% de reducció d’emissions per al 2040 segons diversos estudis. Però hem d’equilibrar els beneficis i els riscos i oferir claredat sobre allò que la IA pot i no pot fer amb els nous marcs de responsabilitat i transparència de dades. La part menys positiva és que haurem d’estar molt alerta amb aquestes tecnologies, ja que les aplicacions de la IA també estaran disponibles per als cibercriminals, perquè els ajudarà a trobar vulnerabilitats en el codi amb més velocitat i eficàcia, així com a generar nous codis maliciosos intel·ligents. Per exemple la creació de contingut audiovisual mitjançant IA generativa suposarà un problema de seguretat, ja que aquests delinqüents dedicats al frau mitjançant pharming, adware o phishing aconseguiran que les campanyes siguin molt més creïbles. A això, se suma la possibilitat que es registri un augment de ransomware mòbil i d’atacs contra infraestructures crítiques que resultin en la interrupció de subministraments bàsics. Donats els riscos que es desprenen de l’ús de la IA, es preveu que els organismes governamentals i internacionals augmentin els esforços per legislar aquesta nova tecnologia. Companyies com l’andorrana Pwncat, que proporcionen serveis de ciberseguretat física i lògica per empreses i grans corporacions, són un bon exemple. Entre molts altres serveis, simulen atacs digitals reals utilitzant eines d’IA, per tal de comprometre els punts febles de les organitzacions per avaluar la robustesa dels seus sistemes i mesures de seguretat, i posant-hi solució. És evident que aquest serà un repte complicat, ja que no es coneix encara l’impacte final que tindrà la IA a la societat i el cibercrim, però com a tota disrupció tecnològica, haurem d’adaptar-nos com més aviat millor.