La gestió del dolor físic
El dolor és una sensació tan pertorbadora emocionalment que molta gent que ho pateix cau addicte als medicaments antidolor (opiacis), en l’intent d’eliminar-lo. Se senten impotents enfront d’ell, els condiciona la vida de tal manera que l’única solució que troben per a reconduir la situació és amb el consum d’aquesta medicació. Són substàncies quasi miraculoses atès que, alleugen de manera instantània el malestar, permetent-los així poder continuar amb el seu ritme de vida. Certament, tots coneixem la sensació del mal de cap, de queixals, d’articulacions i d’esquena. És una sensació desesperant i paral·lelament, també d’immobilització perquè ens deixa incapacitats, estirats en el sofà o llit. No podem aixecar-nos donat que, el mínim moviment és aterrador, sabem que si ho fem pagarem les seves conseqüències: marejos, desequilibri, visió nuvolada, dificultat per ajupir-nos i tornar a aixecar-nos, etc. Igualment i de manera simultània apareixen les emocions i els sentiments, condicionant la nostra interacció social perquè influeix per complet en el nostre modus d’afrontar les situacions.
Hem associat el dolor a perdre el dia, a desaprofitar oportunitats per a progressar i a interactuar socialment de manera improductiva, amb males cares, desganats i inclús, amb confrontacions.
No tenim la paciència necessària com per escoltar algú i qualsevol rèplica la interpretem com un atac personal i malauradament, el vocabulari o conducta no verbal utilitzat no és el més adient. Tanmateix, convé recalcar que el dolor és tan poderós que pot influir-nos emocionalment, en certes ocasions arriba a modificar la nostra personalitat per complet. La torna agressiva, indiferent o submisa i, per tant, podem discutir per qualsevol ximpleria, infravalorar les nostres possessions i aptituds o obeir sense qüestionar-nos res, no tenim ganes de discutir, ni de pensar, només volem passar pàgina. Aleshores, sent conscients d’aquest canvi anímic és molt important raonar abans d’actuar, no sigui que estiguem motivats pel dolor. Deixem de banda el pensament crític i donem pas a la part emocional, un conjunt de pensaments distorsionants de la realitat perquè venen motivats per la sensació de malestar, de manera que només busquen desfer-se d’ella. Així doncs, la millor manera d’aconseguir una gestió del dolor productiva o almenys, no traumàtica és fent exercici físic i adquirint o potenciant les eines cognitives que tenim perquè inevitablement, la nostra forma de raonar les emocions condiciona per complet la d’interpretar la sensació de dolor.
Globalment, l’exercici físic està compost per estiraments i aixecament de pesos i la part cognitiva ho està pel control respiratori, per així centrar-nos en la zona danyada. Deixem de pensar en les molèsties físiques i en les seves repercussions per buscar just el lloc en concret.
Per tant, és una triada perfecta pel benestar atès que, incentiva al nostre organisme a segregar endorfines (analgèsic natural). Se les considera la morfina del cos perquè redueixen el dolor i estimulen els centres del plaer, generant la sensació de benestar i pau. La seva funció és enfortir el sistema immune i ho aconsegueixen de dues maneres diferents: combatent l’estat anímic (ansietat, depressió, angoixa, estrès, pensaments negatius, etc.) i calmant el dolor agut o crònic i entre ells la fibromiàlgia, els esquinços, la fractura muscular, òssia, etc.
Per tant, veient els efectes que tenen sobre l’organisme pot entendre’s que la pràctica regular d’exercici físic, sumat al control respiratori afavoreix la son reparadora, alleuja o elimina el dolor i ens manté allunyats dels trastorns mentals. Dit breument, ens ajuda a viure feliçment i en conseqüència, prenem decisions més encertades perquè venen motivades pel benestar i no pel dolor.
Així doncs, tot seguit exposo alguns beneficis d’exercitar-se regularment i de manera intensa perquè ha de quedar clar que sense intensitat el resultat no s’assemblea gens ni mica. No es tracta d’acabar esgotats o de suar la gota grossa donat que, l’objectiu no és crear massa muscular o cremar calories, sinó, d’enfocar-se en la zona maltractada i, per tant, la qüestió és sentir com treballen els músculs. De centrar-nos en els moviments i de les sensacions transmeses i juntament amb el control respiratori, poder revertir la sensació de dolor. Per concretar una mica, aquesta triada és una mesura no farmacològica tan eficaç o més que els mateixos medicaments perquè a banda d’alleugerir el dolor, també ho pot eliminar per complet. D’altra banda, enfortim la voluntat ajudant d’aquesta manera a adquirir nous hàbits atès que, veiem com la sensació de dolor desapareix i inconscientment els canviem i, per tant, també modifiquem els costums.
Igualment i continuant amb els beneficis, augmentem el nostre llindar envers ell i ja no ens alarmem tant quan sentim dolor perquè tenim eines mentals per interpretar-ho de manera no catastrofista. De la mateixa manera, també millorem la frustració perquè hem vist que tot i estar adolorits, podem continuar amb el nostre estil de vida. Potser reduirem el seu ritme o el modificarem una mica, però no l’abandonarem donat que, estar coixos, anar amb crosses, amb el braç enguixat, tenir mal de cap o de lumbars no és un impediment pel nostre benestar.
Sabem que fent aquestes activitats ens ensortirem d’una manera o d’una altra i, per tant, no perdem la motivació i és més, buscarem altres maneres d’aconseguir els mateixos resultats, adquirint així noves eines cognitives i enfortir les que ja tenim.