FIFA i UEFA, Supermonopoli
El passat dijous, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en l’assumpte C-333/21, va emetre l’esperada sentència que influeix de manera directa en un dels casos més mediàtics i controvertits en la història recent de l’esport: la creació de la Superlliga.
Per qui no estigui familiaritzat amb els antecedents, cal recordar que l’any 2021, 12 equips de futbol europeu van posar en marxa la Superlliga, un projecte de competició de futbol que consisteix en una lliga on participen els millors equips d’Europa. La idea que hi ha darrere d’aquest projecte no és cap altra que competir amb l’actual Champions League i, inclús, acabar substituint-la. Com no podia ser d’una altra manera, la FIFA i la UEFA –les associacions de Dret privat encarregades de promoure i controlar el futbol en els àmbits mundial i europeu, respectivament– es van oposar al projecte i van amenaçar amb sancions als clubs i jugadors participants. Aquest fet va provocar que la majoria dels equips fundadors es desvinculessin del projecte de manera immediata. El cas es va portar davant del Jutjat Mercantil núm. 17 de Madrid. En tenir dubtes sobre l’aplicació de les normes de la FIFA i la UEFA, el Jutjat va formular diverses qüestions prejudicials al TJUE, que són les que resol en aquesta sentència.
Per tant, cal destacar, en primer lloc, que el TJUE no es pronuncia en cap moment sobre la viabilitat i legalitat del projecte de la Superlliga. El que pregunta el Jutjat Mercantil al TJUE és, en línies generals, si les normes de la FIFA i la UEFA sobre l’autorització de les competicions i l’explotació dels drets de difusió són contràries al Dret de la Unió Europea. En altres paraules, pregunta si la FIFA i la UEFA abusen de la seva posició de domini en el mercat.
El TJUE declara que la FIFA i la UEFA, en tenir posició dominant en el mercat, tenen la facultat de decidir en quines condicions poden entrar al mercat empreses potencialment competidores. Recorda que aquesta facultat també comporta que es segueixin normes que siguin transparents, objectives, no discriminatòries i proporcionades. Tenint en compte això, el que acaba concloent el TJUE és, a grans trets, que el fet que la FIFA i la UEFA puguin amenaçar i sancionar de manera arbitrària a qualsevol potencial competidor impedeix de manera injustificada i desproporcionada que aquests puguin entrar al mercat. En conseqüència, la FIFA i la UEFA estan abusant de la seva posició dominant.
Com he mencionat anteriorment, el pronunciament del TJUE no significa que s’hagi aprovat la creació de la Superlliga. No obstant això, és innegable que obre la porta a què es puguin organitzar competicions alternatives i compatibles amb les ja existents, com ara la Champions League, l’Eurocopa o el Mundial. Clarament, és una victòria pels organitzadors de la Superlliga, que veuen com el TJUE els facilita el camí per avançar a pas de gegant el seu projecte. Però també és cert que perquè això sigui una realitat s’haurà de veure els posicionaments d’aquells equips que inicialment es van vincular al projecte i després van rebutjar-lo. Molts d’ells tenen interessos esportius –i extraesportius– amb la FIFA i la UEFA. Qui segueixi mínimament l’actualitat futbolística sabrà a què em refereixo.
Tot i la importància que té per una futura creació de la Superlliga, la sentència realment és rellevant perquè suposa un fort punt d’inflexió en l’estructura del món del futbol que existeix des de fa tants anys. Deixant de banda les qüestions ètiques, morals i esportives sobre la creació de la Superlliga, no hem d’oblidar que, actualment, la FIFA i la UEFA ostenten el monopoli absolut del mercat de l’organització i control del futbol. Personalment, em sembla perillós que tot el poder i control d’un mercat que genera tant volum de negoci quedi en mans de tan sols dues entitats. M’és difícil creure en la veracitat, honradesa i transparència de les decisions preses per entitats que saben que són intocables en qualsevol circumstància.
És per aquest motiu que considero que un pronunciament d’aquesta magnitud per part del TJUE era del tot necessari des de feia molt temps. Sense cap dubte, és un precedent històric que es podria estendre perfectament a qualsevol altre esport, així com un gran pas endavant per a la creació d’un entorn esportiu més obert, lliure i competitiu.