Virtus Unita Fortior
No hi ha pitjor cec que el qui no vol veure.
Aquesta dita és vox populi passades 72 hores de les eleccions comunals. De fet, el Cap de Govern sembla entossudit a nedar amb la pedra al coll que porta el nom d'una ministra, que l'acabarà ofegant...
L'altra frase que reflecteix la pura realitat és el lema del nostre escut: Virtus Unita Fortior. I tots sabem què significa.
L'anàlisi del que diuen les urnes és bastant clar. Tot i que escorxar el fet polític és sempre feixuc, a casa nostra tot és més senzill. Som pocs i mal avinguts, primera derivada. Segona: El sistema no premia als que treballen en benefici dels ciutadans (molts no poden votar) sinó a aquells que entabanen millor. Tercera: La mala gestió i uns beneficis molt personals, o per als "amigotes", provoquen uns nivells d'abstenció inassumibles per tal que l'acte de votar sigui una eina al servei del ciutadà.
Els resultats ja els coneixem tots. No cal insistir-hi. Però aquesta vegada hi ha hagut dos fets remarcables: un, els paladins de DA, "els millors", han rebut una patacaDA. Diguin el que diguin. Dos, el lema de l'escut s'ha fet patent.
A les eleccions generals ja hi havia qui ho tenia molt clar i així ho va dir: o anem units o el sistema premiarà als que no malbaraten ni un sol vot. I així va ser. Una munió de grupets amb vestit polític es van trobar fora de pista enfront un grup que va fer de la seva unió la seva força. Resultat? Una majoria de vots malbaratats i una minsa minoria tornant a portar el carro del país pel mig del pedregar. I no cal encaparrar-se perquè fan el que els rota. El darrer exemple el teniu empegat al front tot just abans de la convocatòria de diumenge: l'acord amb l'UE ja està decidit. Poseu-vos com vulgueu.
És una conseqüència de la importància del relat, terme molt a l'ús darrerament en l'entorn sociopolític. DA ha confeccionat un relat en el qual ens està venent totes les "glòries i benediccions" d'un acord del qual no sabem absolutament res. Tot un acte de fe dels que ja voldria més d'un bisbe... Com deia en Nomen fa uns dies, un text guardat en un calaix que sembla només a l'abast dels "elegits". Un relat que han anat mastegant durant més de cinc anys i que posa contra la paret el futur d'Andorra. Un relat en el qual fan sempre incidència tàcita en què Andorra són ells, els negociadors, i no els ciutadans. Només faltaria!
El més greu és que ni així sembla que ningú estigui disposat a enfrontar-se directament amb "els millors" i reclamar el que el poble demana: llum i taquígrafs i poder de decisió. Però, com sempre, molt queixar-se, els ciutadans, i molt especular, els polítics, tots. Al final, si no apareix la desapareguda Verge de Meritxell, serà allò que ja han manegat els que manen de facto. Com sempre.
Pel que fa a les comunals, tot força clar: A Canillo, les panxes plenes han facilitat a DA el consolat. Vots en blanc en qualitat de "protesta"? No feu riure, va!
A Ordino, "más de lo mismo". Sembla que els perjudicats prefereixen un labo-P3, que els pot desgraciar la vida, a una consulta popular per decidir si baixar-se les calces fins als turmells davant Grífols o posar els ous a sobre la taula.
La Massana, aquí DA, tot i menystenir en públic CC, els seus companys de viatge, ha fet valer el lema de l'escut, el que ja hauria de servir per obrir els ulls una mica més. Aquí el referèndum de l'acord amb l'UE ja està guanyat abans de baixar del clípol...
A Encamp, parròquia bessona de La Massana, ho vulguin o no... també guanyarà el sí a l'acord. També és territori dels "millors".
La resta, Escaldes, Andorra la Vella i Sant Julià, aquests sí que han entès el que diu l'escut. Han demostrat que la unió fa la força i que, ben emprada, serveix per fer fora als que estan jugant amb el nostre futur. I també cal considerar que, a l'hora de comptar vots, la mida sí que importa.
Amb tot, cal fer menció especial a dos grups polítics "diferents". Desperta Laurèdia és un referent al que cal parar atenció. Ja en porten dos de dos. I la tercera és la bona... Aquests han entès perfectament com connectar amb el votant. Resultats canten. Han fet palès el contrari que DA, o sigui que Andorra són els ciutadans i no uns negociadors de mercat. De moment, un bon exemple a seguir, agradin o no. Tant de bo no s'esguerri el projecte...
Pel que fa a Andorra Endavant, molts dels seus simpatitzants no han acabat d'entendre el "mutis" parroquial. Potser aquí han deixat passar una bona oportunitat de sumar i deixar-se veure a totes les llars. I no n'hi ha gaires d'oportunitats... La premsa i les xarxes socials no són suficients quan s'està a primera línia de foc. I ja sabem que és difícil. Ho és.
I per acabar, un fet que cada cop que hi ha convocatòria electoral surt a la palestra, abans o després: el dret de participació del ciutadà. Dimarts es va presentar el darrer estudi d'Andorra Recerca i Innovació sobre immigració. El que més brilla és la dada que indica que un 78% dels enquestats voldria que els residents, tots, poguessin, com a poc, votar a les comunals. L'argument principal sembla obvi: si contribueixo a les arques públiques, també tinc dret a decidir qui les ha de gestionar.
En una altra ocasió us parlaré de les dues vaques del nostre escut...