Albert Areny Politòleg

Les eleccions s’han dut a terme sense inconvenients ni sorpreses. Potser la saturació política que vivim ha fet que la gent no participi en aquestes eleccions. Si ja és difícil fer participar l’electorat cada quatre anys, imagina fer-ho dos cops a l’any. 

Comparant els resultats electorals de les generals a les comunals, podem dir que sorpreses n’hi ha poques. Els que van guanyar a l’abril partien com a favorits en aquests comicis. Ara bé, les parròquies centrals han donat de banda als Demòcrates que, com bé s’ha comentat, si no fos pels aliats que té, seria un partit residual. Cal recordar que a les parròquies de la Massana, Encamp i Ordino, els principals vencedors són Ciutadans Compromesos, Units pel Progrés i Acció Comunal d’Ordino. És una desfeta que pot ser el principi de la fi del partit catch all més important d’Andorra.

Desperta Laurèdia venia de guanyar les eleccions territorials generals i ha passat per damunt d’UL i Demòcrates, fins aquí cap sorpresa. A Escaldes, Gili revalida i amplia la diferència amb DA i Andorra la Vella canvia de partit. Da guanya les eleccions als altres llocs competits gràcies al fet que té els tentacles ben ferms amb els partits locals parroquials.

A la Massana, la candidatura que volia competir contra Demòcrates, Amb Seny, va tenir en compte el resultat territorial de les eleccions generals de l’abril. El primer exercici que va fer és sumar els vots de PS-SDP i Acció de la Massana. Amb aquests es guanyava, teòricament, a CC-DA. Evidentment, va ser un error d’orientació. Es va sobrevalorar el PS de la Massana i es van deixar de costat partits històricament rellevants, com Liberals o, fins i tot, Tercera Via. En aquest cas, dos més dos no n’han fet quatre i la Massana prefereix donar una continuïtat a la llista demòcrata per motius ideològics.

Tot i tenir la valentia i la conformació d’un gran equip i llista, Amb Seny s’ha quedat enrere en els objectius d’aconseguir la victòria al Comú. Malgrat tot, s’ha demostrat que hi ha moltes veus que no estan d’acord amb la línia Demòcrata, sobretot en temes d’urbanisme, habitatge i medi ambient. 

A Ordino, la falta d’un projecte més enllà de Grifols ha servit la victòria a una candidatura Demòcrata que tenia totes les de guanyar. A Encamp no hi ha hagut una competència real ni en campanya i ha guanyat la llista amb més experiència i bon fer. De Canillo no hi ha cap comentari a fer.

Ara bé, aquests comicis han estat la porta a la fi dels grans partits al país. Sobretot ara que a l’horitzó electoral hi ha el referèndum de la Unió Europea. El referèndum ha de servir per mostrar públicament quins polítics (i no partits) hi estan d’acord o no. El referèndum ha de servir per a reestructurar la política andorrana. El referèndum ha de servir perquè tots els andorrans tinguin veu i puguin parar els peus a tant secretisme d’Estat.

En conclusió, aquests comicis han servit com a preludi del que vindrà l’any vinent gràcies al referèndum. Els andorrans tindrem una cita amb la nostra història perquè se’ns escolti i per a poder parar qualsevol desgavell polític a causa dels interessos d’alguns.
Politòleg