Martingala
Avui ja tenim els resultats de les eleccions d’ahir, les reaccions als quals hauran conformat dos grups ben diferenciats: un, petit, molt petit, que es miraran entre ells, amb mig somriure, sense dir res, però expressant un fet consumat: «els hem tornat a fotre». L’altre grup, més nombrós, com sempre, pensant: «ens han tornat a fotre». Resultats d’una peculiar «andosina lex» que permet a una petita minoria portar el ramat per on més els convé, a ells, no al ramat.
I sembla que ningú s’adona que el sistema que avui ens fot a la majoria és el mateix sistema que pot girar la truita del revés. Només fos que deixéssim de banda aquesta juguesca infernal de dividir el vot entre mil grupuscles amb ambicions de poder polític. Ja ho digué Juli César fa més de 2000 anys, o el mateix copríncep Napoleó fa més de 300: divide et impera, divideix i regna.
Aquesta estratègia sembla ser una de les poques coses que els governants del nostre país han sabut desenvolupar fins a uns nivells de sofisticació i perfecció que ja hagués volgut el mateix Maquiavel. Gairebé sempre, amb poc més d’una cinquena part del vot aconsegueixen regnar sense oposició de cap mena. L’abstenció també s’ha de comptar perquè sembla mentida...
Tal malèvol sistema ens ha portat a un esdeveniment que podria marcar la fi del nostre petit, però poderós país i, òbviament, de la nostra manera de ser com a andorrans lliures, independents i autònoms. «Sols resto l’única filla de l’imperi Carlemany»...
La «cosa» s’ha definit com a «acord d’associació d’Andorra amb l’UE», i el passat dia 12 ens vam assabentar per la premsa que tot estava ja al sac. El representant eslovac de l’UE, Maroš Šefčovič, i el cap de Govern, Xavier Espot van assegurar que l’acord és «el més complet que la UE té amb un país tercer». Tan complet és que la resta de mortals no tenim ni idea de què s’ha acordat...
Tanmateix, el Cap ha dit que el Consell General haurà de ratificar l’acord després de la celebració d’un referèndum vinculant i s’ha compromès a «crear l’entorn més propici perquè el ‘sí’ sigui rotund». També ha deixat clar que «no ens plantegem un escenari d’un no» davant «el millor acord possible». Com és habitual, ja ho apamaran tot per tal que el sí al referèndum guanyi... I deixa clar que l’acord és el millor possible. Per a qui? Quines altres opcions hi ha? Hem pogut comparar? Ens han deixat saber què s’ha negociat i a canvi de què?
S’ha aventurat a dir que un cop esclarits els dubtes que hi pugui haver, els ciutadans «donaran un suport massiu i absolutament convençuts», ha remarcat també que l’acord «afectarà positivament la vida quotidiana dels nostres ciutadans». Capacitat sobrenatural de veure el futur, potser?
Espot ha assegurat que l’acord d’associació «reforça la independència i sobirania d’Andorra». Aquí els nostres avis haurien tret l’escopeta de darrere la porta per rebatre aquesta estupidesa. Ens venem a una institució supranacional i artificial de gestió i això ens farà més independents i sobirans? És per flipar en colors i veure dracs a sobre de la nevera!
ambé diu que el pacte segellat «brinda moltes més oportunitats per als andorrans que per a la UE, és una qüestió de dimensió». Lo dels dracs no anava de broma... Per a Espot, «Andorra ha demostrat la seva voluntat inequívoca d’assolir aquesta associació». Andorra? A qui han preguntat? O és que Andorra només és el grupet dels «millors»? En tot cas els andorrans demostraran alguna cosa quan es voti el referèndum, no?
Šefcovic diu que el tractat tancat és «bo per Andorra i per a la UE» i cal «treballar de manera única i concertada» per aconseguir que tiri endavant. Vet aquí uns arguments d’allò més sòlids i creïbles...
El vicepresident de la Comissió Europea, que s’ha felicitat de l’acord assolit. Només faltaria!
Sembla que, a més d’estar al sac, ja està tot lligat.
Entre la penombra del procés de negociació una cosa si queda clara: no sabem què s’ha negociat, què s’ha acordat, què s’ha signat en ferm, i, sobretot, què hi ha realment al darrere d’aquesta obscura transacció. I dic obscura perquè on s’és vist que allò que ha d’afectar el poble en general no es posi des d’un inici a la seva vista, negre sobre blanc, amb llum i taquígrafs, per tal que tots els que hem de decidir ho puguem fer amb total coneixement de què es tracta?
Als mitjans i al carrer, la majoria dels ciutadans opinen que el sí ja està decidit, i no pel seu vot en referèndum sinó per una presumible tupinada més que, ben segur, els de sempre faran valer com a un altre triomf de la seva capacitat de gestió del ramat. També diuen que, un cop més, s’imposa a Andorra el que decideixen els de fora i aquí ningú piula, ans al contrari, els que han de defensar els interessos del poble sobirà s’abaixen les calces.
Aquest «acord d’associació amb la UE» sembla una martingala més com l’afer Grífols, l’heliport, l’aeroport, l’afer BPA, les votacions a la batllia, el model d’inversió estrangera, i tantíssims d’altres que només mostren una repugnant realitat de la gestió política d’un grup d’amiguets autoproclamats «els millors».
Veselé Vianoce!