Deixar empremta. Deixar un llegat
Avui vull parlar de la setmana del 27 de novembre, una setmana molt inspiradora. Una setmana vitamina. També molt intensa, però envoltada de persones extraordinàries, aquelles que et donen una energia especial per viure el present des d’una altra perspectiva.
Aquell dimarts vaig tenir l’oportunitat d’escoltar la Dra. Jane Goodall en directe. Un luxe. Una dona extraordinària, pura inspiració. Un model a seguir. En el món tan convuls en què vivim, el seu missatge embalsamat per la paraula hope (esperança) em va fer sortir de la xerrada amb un gran somriure i amb moltes ganes de seguir aportant el meu granet de sorra al meu dia a dia, a la societat. I és que tots podem deixar empremta.
Però no tot va acabar allà, aquell dissabte va ser molt especial. Vam tornar a trobar-nos les companyes del Col·legi Sagrada Família, després de 41 anys.... Tot noies (eren altres temps). Ja és el segon any que realitzem aquesta trobada, però, aquesta va ser encara més entranyable, ja que ens va acompanyar el nostre estimat mestre Josep Castellarnau que s’ha jubilat aquest any. Vam ser la seva primera classe (la de les «Estrelles») i ens va tenir durant dos anys. Una persona que ens ha deixat empremta a totes i a qui volíem rendir homenatge.
Ha estat un mestre entranyable. Li agraeixo com ens va formar, per fer-nos millors persones i per preocupar-se sempre per nosaltres. La seva paciència, creativitat, capacitat per inspirar confiança i la vocació de servei. Fer-nos sempre sentir motivades, valorades i apoderades, cosa que, alhora, ens va generar un entusiasme genuí per l’aprenentatge.
I el seu llegat va ser, encara que en aquell moment ell ni nosaltres ho sabíem, ajudar-nos a construir els fonaments del nostre futur.
Un bon mestre és un far de llum al camí de l’aprenentatge, una figura inspiradora que transcendeix la mera transmissió de coneixement per transformar la vida dels seus alumnes.
Sentir-se inspirat és sentir-se convocat a consagrar-se a un camí amb sentit, a una obra amb significat, a una vida amb propòsits que transcendeixin la repetitiva mundanitat.
Què vol dir deixar empremta? Doncs passar per aquest món deixant un pòsit positiu, havent aportat alguna cosa, la teva essència, el teu perfum anímic i la teva manera de ser. Per tant, és important que tots reflexionem per aportar i donar el millor de nosaltres mateixos cada dia a aquells que ens envolten, perquè només així és com s’arriba al cor aliè. Però, especialment, hem de donar el millor de nosaltres, pel nostre propi benestar. I és que, així, és com vivim connectats amb l’autenticitat.
Que important és tenir un bon mestre. La qualitat humana dels mestres és molt transcendent en el desenvolupament de la persona. Tots recordem, per bé o per mal, els mestres que vam tenir durant la infància perquè la tasca d’un educador és fonamental a l’hora de motivar-nos en el nostre procés de descobrir el món que ens envolta. L’educació ha de ser de qualitat. Els pares hi són per educar i els professors tenen el paper de formar i motivar.
Un bon mestre com en Josep es recorda tota la vida. El bon mestre no neix, es fa a través d’un treball personal dur. Ser un bon mestre vol dir treure a la llum el millor de cada alumne. La grandesa de la professió docent rau en la capacitat de fer més feliços els alumnes.
Que important també són els companys del col·legi, moment clau d’acostament als altres en què creem per primera vegada una xarxa social que és sòlida i forta, en la qual després ens recolzarem durant la nostra vida en diferents situacions. Des de l’edat primerenca de tres anys ja vam acudir la majoria de nosaltres al Col·legi Sagrada Família i vam estar-hi almenys fins als 10 anys compartint vivències, experiències, interactuant i creant la nostra pròpia identitat i una imatge sobre nosaltres mateixes. Uns anys meravellosos.
Es va crear una màgia que encara perdura i així ho vam viure dissabte (i cada cop que ens reunim).
Avui aquesta Tribuna és un tribut al nostre estimat mestre Josep i també a les meves companyes de la classe de les «Estrelles»: Elena (x2), Maite (x3), Meri (x2), Iolanda, MªJosé (x2), Cristina, Carme (x2), Lourdes, Anna, Míriam, Marga, Montse (x5), Susanna (x2), Olga, Beatriu, Conxi, Laura, Mari, Isabel, Rosa, Patrícia, Elisabeth i Melània.
Al final són moltes les persones que passen per la teva vida, però d’una manera sorprenent són molt poques les que t’han marcat d’una manera especial. Fins al punt que potser et van fer plantejar coses que fins aquell moment havies ignorat.
Les persones que deixen empremta són aquelles que et deixen llum, t’ajuden a créixer, et permeten apostar per la superació personal i es converteixen en un referent a la teva vida. Per descomptat, aquest tipus de relació i vincle és profund, allunyat de qualsevol artifici o de qualsevol superficialitat.
Inspirar els nens i joves com a missió de futur! És temps de mentors, connectors, projectes i instàncies innovadores que siguin capaços de captar l’atenció dels nens i joves amb la pretensió d’inspirar-los i convidar-los a construir el camí propi. Com va fer el nostre mestre amb nosaltres.
Inspirar-los adquireix importància estratègica en un món sota accelerada transformació, molta incertesa cap al futur i malestar estès pels costos de la transició en tants fronts de canvi.
Els mestres tenen impacte a la vida dels alumnes i quan tenen les habilitats i qualitats adients, poden aconseguir motivar i inspirar els alumnes a construir i assolir els seus somnis, formant ens integrals, responsables i capaços d’impactar la nostra societat i formar un futur millor.
Tot i així, TOTS tenim l’oportunitat de deixar una empremta duradora en aquest món.
T’has preguntat mai: Quin llegat deixaràs darrere teu? Com influir positivament en les vides dels altres i en la societat en conjunt? Com convertir-te en una inspiració per a les futures generacions?
Aquí et deixo totes aquestes preguntes perquè puguis reflexionar, perquè puguis trobar el teu propòsit. No oblidis que tu també has marcat i marcaràs la vida d’altres persones.
Gràcies, Josep, per tant! Gràcies «Estrelles»! You are the best!