La política no va amb mi
«La política no va amb mi» o «votar no serveix per a res» o «sortiran els de sempre, jo no canviaré res»... Aquests dies, més que mai, tots i totes sentim aquestes afirmacions al nostre voltant. I sí, les eleccions cauen en diumenge i «quin pal sortir de casa el meu dia de festa». Hi estic d’acord, quin pal! També em fa pal llevar-me cada matí per anar a treballar, em fa pal anar a fer la compra i tot el procés que comporta, em fa pal fer rentadores, eixugar la roba, doblegar-la i desar-la. Però que bé que puc menjar cada dia, tenir roba neta i guanyar diners per prendre’m un vermut el diumenge o una canyeta el divendres a la tarda!
Doncs anar a votar és exactament el mateix. És una responsabilitat que, tot i que no m’hi vagi el sou, és necessària per poder tenir tot el que tinc i tenir el dret de poder triar si fer-ho o no. Perquè sí, aquest dret ens l’hem guanyat gràcies al fet que a les generacions passades no «els hi va fer pal anar a votar un diumenge».
Molts creiem que la política no va amb nosaltres, què per això hi ha els que s’hi dediquen i que el nostre vot no servirà absolutament res. Del que no som conscients és que dient que passem de la política, també estem fent política. Per què? Doncs perquè estem decidint gràcies a uns drets guanyats, estem opinant i criticant (què és molt necessari) accions que «no van amb nosaltres» però que en realitat ens afecten en el nostre dia a dia.
A qui no li agradaria que els que pensen com jo fossin els que m’ajudessin que el meu dia a dia fos millor? Que el dia a dia dels meus pares i els meus avis fos millor? Que el meu futur fos millor? Potser també pensem que «tots els polítics menteixen, només són on són pel seu propi interès» o que «en el moment que entren en política canvien el discurs i no fan el que van prometre». Doncs tenim part de raó, el problema és, crec, que si no donem oportunitats no avançarem ni en drets, ni en millores, ni en res. Que no s’avança? Critica! Que no s’acompleix el programa? Critica! Que no fan el què ens van prometre? Critica! I bé que faràs, perquè aquestes crítiques també són política.
El passat 8 de desembre vam viure un fet històric a Andorra. Vam poder veure com la gent del poble, independentment del seu origen, feina, estudis o posició, tenia un clam unànime. Moltíssima gent per a qui l’habitatge no és un problema també va sortir al carrer a fer costat al seu veí, al seu avi, a la seva família. Vam veure a propietaris de negocis tancar perquè els seus treballadors poguessin unir-se a un clam col·lectiu. D’això se’n diu solidaritat. Sortint tots i totes sota un mateix paraigua vam demostrar que la política sí va amb nosaltres.
Hi ha moltíssims aspectes de la vida política d’Andorra què ens desencisen, en desencoratgen a formar-hi part, però per canviar tot això hem de fer confiança a la gent que sí que vol aquest canvi. Fins no fa tant les dones no podíem votar, i gràcies a una societat solidària i empàtica amb voluntat de millorar les coses, es va aconseguir.
Ara per ara és el que tenim. És just? No. Ho volem millorar? Sí. Que tenim molts diumenges per quedar-nos a casa? També. Participem tots i totes en els canvis i les millores que ens van unir el divendres passat perquè hem demostrat tenir moltes més coses que ens uneixen que no que ens separen.
Votem a les nostres parròquies el diumenge vinent i demostrem que volem millorar com a societat i que la política sí que va amb nosaltres.