Maria Lozano Gómez Tècnica de comunicació d'Autea

Està clar que un dels ponts més importants de l’any per al país és el pont de la Puríssima, on molts espanyols aprofiten el dia de la seva constitució i la Puríssima per fer una escapada just abans de Nadal. I Andorra, amb les seves pistes d’esquí disponibles i els preus baixos en sectors com la telefonia, els perfums i la roba, és un reclam per a molts turistes.

Potser per a més dels que deuríem. Està clar que Andorra ha de facturar, i l’economia viu principalment del turisme dels dies com vam viure la setmana passada. Però és que, aquests turistes han de venir tots amb transport privat, sovint cotxes, ja que per bé o per malament vivim en un entorn de muntanya —molt privilegiat, tot s’ha de dir— però amb molt pocs recursos respecte a la mobilitat. Que només tinguem dos carrils d’entrada al país fa que tota la frontera s’embossi a principis i finals de pont. I, durant, pràcticament tot el centre del país i altres indrets com la Massana.

Com a transfronterera i urgellenca que soc, passar-me cada dia prop de dues hores a la carretera per anar a treballar no em molesta, ja que entenc que soc privilegiada per tenir feina —recordem que al país veí trobar-ne no és tan fàcil com aquí— i a més, del que m’agrada i és la meva passió. Tot i així, en dies com els que hem passat, amb milers de cotxes espanyols a carreteres andorranes, em pregunto si de veritat val la pena aquest turisme on, sembla que els viatgers són molt més importants que andorrans i residents que cada dia treballem per al país amb un somriure i donant les gràcies de poder portar un sou a casa.

I és que dijous era impossible pujar de la Seu a Andorra, les cues arribaven a la capital de l’Alt Urgell. Entre el país, a més, tampoc es podia circular, ja que a Escaldes-Engordany hi havia un tap i era impossible circular. El pitjor de tot és que al centre de la Massana va passar el mateix i, semblava que tota Andorra estava dins del seu cotxe intentant moure’s.

El segon problema va ser l’aparcament, perquè clar, aquells llocs on normalment aparquen treballadors van ser per turistes. Això feia que l’embut encara fos més gran, molts conductors, que ja havien passat hores i hores a les carreteres, tardessin unes quantes més a trobar un aparcament de casualitat. Potser bastant lluny del lloc on volien anar.

I és que, potser s’haurien de canviar una mica les coses. Potser hauríem d’adonar-nos que el país té una geografia molt petita i, que en dies tan assenyalats vinguin una quantitat tan gran de turistes, inclús pot perjudicar els que cada dia treballen per a aquest petit país. Potser que podem començar a pensar a fer un turisme molt més sostenible per a Andorra.