Joan Jiménez

Dilluns, en el marc de la COP28 que s’està celebrant a Dubai, Andorra, representada pel secretari d’Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, David Forné, va ser el primer país dels més de 190 estats membres de les Nacions Unides (ONU) a entregar a l’organisme mundial el primer Informe Bianual de Transparència (BTR), un document on es recullen les polítiques de lluita contra el canvi climàtic que ha dut a terme un país per tal de poder analitzar en conjunt de totes les nacions del món com està evolucionant l’acció climàtica. Aquest fet és tota una notícia per múltiples àmbits, no només perquè demostra una voluntat nacional per a pal·liar els efectes d’aquesta crisi històrica internacional i fent un esforç exemplar en haver entregat com més aviat millor aquestes dades a diferència d’altres nacions amb molts més recursos de recaptació i anàlisis d’informació, sinó que, a més, els resultats mostren que, entre tots els sectors de la societat andorrana, estem marcant una exemplaritat que es pot avançar cap a una sostenibilitat òptima que minvi els efectes de l’escalfament global.

Quin és el valor que un estat de petites dimensions sigui el primer país a entregar aquest informe? Des de la meva perspectiva, en té molt. Hem de tenir en compte que altres estats, que compten amb moltíssims més recursos i capacitats per a poder elaborar aquesta anàlisi amb més velocitat (i publicitar-lo més) no han fet entrega del document. El nostre país, de menys de 100.000 habitants, ha mostrat compromís i voluntat de lluitar contra el canvi climàtic. I, amb aquest fet, marca un exemple a seguir als altres estats de priorització i volença per a fer front en aquesta crisi que, tot i no ser dels territoris amb capacitat crucial per a donar un efecte decisori en la solució en aquesta problemàtica, serveix d’exemple als més grans a l’hora de posar solució en aquesta històrica crisi.

Però què diu exactament l’informe que hem entregat? Aquest document al·lega que, amb les mesures existents, Andorra continua amb una tendència mínima de reduccions de gasos d’efecte hivernacle i que es podria arribar a la neutralitat de CO2 que el Principat emet en comparació amb el que és capaç d’absorbir per l’any 2050. És a dir, pel moment, estem fent els deures. I, per desgràcia, no és un cas que s’espera que es repeteixi de forma constant a mesura que la resta de països vagin entregant els informes, ja que és obligatori elaborar aquests documents.

Tot i que agraeixo que sigui imperativa l’elaboració del BTR, em preocupa que alguns països puguin arribar a intentar sortejar les transparències que aquests informes volen mostrar. Aleshores, la tasca andorrana quedaria bastant eclipsada, però es important continuar amb aquest rol de petit país per a tractar de continuar posant el nostra gra de sorra en una lluita que es necessiten tots els esforços possibles.