El poder de la paraula
La llengua es vehicula amb la paraula, i aquesta té un poder immens. Ara veureu...
«Leía lentamente, juntando las sílabas, murmurándolas a media voz como si las paladeara, y al tener dominada la palabra entera la repetía de un viaje. Luego hacía lo mismo con la frase completa, y de esa manera se apropiaba de los sentimientos e ideas plasmados en las páginas.
Cuando un pasaje le agradaba especialmente lo repetía muchas veces, todas las que estimara necesarias para descubrir cuán hermoso podía ser también el lenguaje humano.» - «Un viejo que leía novelas de amor» de Luis Sepúlveda Calfucura.
Un idioma o llengua és el codi lingüístic especialment considerat com a propi d’una comunitat determinada, emprat per a comunicar-se, i que reflecteix la seva història cultural i la seva concepció del món.
Una llengua és un sistema de signes que utilitza una comunitat per a comunicar-se oralment o per escrit. Una manera d’expressar-se lingüísticament. Un mitjà per a fer comprendre alguna cosa.
Wikipedia diu que les llengües d’Andorra són les usades al Principat d’Andorra i que, segons dades de l’any 2018, el català és l’idioma més usat al país (45,9%), seguit per l’espanyol (39,1%) i en un percentatge inferior, el francès (6,5%) i el portuguès (3,9%). El català és l’única llengua oficial segons la Constitució Andorrana de 1993.
En una enquesta d’usos lingüístics d’Andorra realitzada per l’Institut d’Estudis Andorrans, el 80% creu que el català és necessari per a integrar-se a Andorra, mentre que el 18% pensa que no.
L’experiència de vida que puguin tenir els estrangers a Andorra és variada. Una vegada instal·lats al país, aquesta experiència, juntament amb una certa cultura pròpia i unes mesures circumstancials d’acomodament, desfermen uns mecanismes de pensament que continuen funcionant fins que l’immigrant comença a descobrir per si sol una altra manera de veure i descriure la realitat.
Sembla obvi, doncs, que el descobriment i coneixement d’una societat passa necessàriament per la llengua que és, a més, el factor més determinant de la integració.
Ara bé, si el rebuig és un problema per a la integració, el paternalisme també ho és. Una persona que arriba a Andorra per a treballar ha de considerar-se com un treballador més, amb els mateixos drets i deures que qualsevol altre. No obstant això, pot ser que aquesta persona, que arriba per a buscar treball, necessiti ajuda de la societat que l’acull.
Són necessaris dos subjectes per a poder conjugar el verb «integrar»: l’immigrant i la societat. El primer no pot incorporar-se a la comunitat si no li deixen espais d’integració o si se li imposen condicions massa restrictives. I al seu torn la societat, per molta obstinació que posi en això, no pot integrar a l’immigrant que no desitja fer-ho. El criteri lingüístic és condició indispensable per a una integració fiable, ja que la llengua està implicada en totes les facetes de l’ésser humà, i permet no sols la comunicació, sinó també el coneixement social i cultural.
Com tota acció encaminada al coneixement, l’aprenentatge de la llengua fomenta així mateix l’autoestima. Els psicòlegs afirmen que com més gran és l’autoestima, major serà el desig de diàleg i, per tant, major disponibilitat d’interactuar amb la societat mitjançant l’establiment de llaços de confiança i amistat.
No existeixen societats humanes sense llengua, ni llengües vives sense societat. Els immigrants formen part física d’aquesta societat, i tenen el dret, i fins i tot l’obligació, d’adherir-se a ella encara que sigui només aprenent la seva llengua.
Parlar una llengua implica conèixer les relacions socials que mantenen els membres de la comunitat que la practiquen. El «saber parlar» no sols es regeix pel domini de les regles aplicables a la llengua, sinó també per com s’utilitza en contextos determinats. Qui desconeix la llengua d’on viu és algú condemnat a l’enclaustrament perquè queda al marge de la societat. Un immigrant que no parla com els que l’acullen es condemna a interactuar en un cercle restringit i tancat.
La llengua és l’expressió i contingut d’una cultura històrica. Mitjançant la llengua s’adquireixen i es comprenen hàbits nous, els patrons de conducta i les pautes que condicionen el comportament d’una societat i la seva visió del món.
A través del grau de domini d’una llengua podem deduir el grau i el tipus de relació que un immigrant manté amb la societat que l’acull. El català no ha de ser, per això, una llengua ignorada pels treballadors estrangers que vulguin integrar-se en la nostra societat. I aquesta ha de proporcionar-los tots els mitjans possibles per a això. A Andorra mai ha estat un problema això. No ho ha de ser ara.
La societat andorrana és, tossuda realitat, una societat que necessita temps per a assimilar als immigrants. I sempre ho ha fet, però, malgrat tot, sense el coneixement lingüístic la integració mai serà plena. Cert és que tots tenim una visió del món absolutament personal, però com deia el lingüista Gary. B. Palmer, «El llenguatge i la visió del món es constitueixen mútuament».
El poder de la paraula, de la llengua, queda ben palès al missatge de la frontera del riu Runer on abans hi deia «Això és terra andorrana». El 1991 el missatge va canviar a «Esteu en terra andorrana». A bon entenedor, poques paraules.