Joan Jiménez

Aquesta setmana, l’agenda internacional ha estat atapeïda amb dues cimeres d’alt nivell. Per un costat, la COP28 a Dubai, de la qual ja vaig parlar en aquest mitjà el passat dimarts, i la 30a Sessió del Consell de Ministres de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació d’Europa (OSCE) a Skopje, Macedònia del Nord, país que ocupa actualment la presidència. En aquest article, em disposo a fer un breu anàlisis d’alguns aspectes d’aquesta ministerial, de la pròpia organització i d’Andorra, que s’hi va adherir el 1996.

Amb o sense Rússia?
La participació del ministre d’Afers Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, va ser motiu de debat i discrepàncies ja des d’abans de l’inici d’aquesta ministerial. La presidència de Macedònia del Nord va permetre la seva participació argumentant que la cimera és un fòrum internacional dedicat a compartir les diferents perspectives sobre una problemàtica i així trobar-hi solució. Aquesta línia argumentativa no va convèncer a alguns estats membres que van boicotejar la sessió amb la seva no assistència a la ministerial. El primer que no va acudir a la cita de Skopje va ser el ministre d’Exteriors d’Ucraïna, Dmitro Kuleba, que va cancel·lar el seu viatge per la presència russa. Així mateix, el van seguir els ministres de Polònia i els tres països bàltics.

Personalment, comparteixo la línia argumentativa que va donar l’alt representant per a les Relacions Exteriors de la Unió Europea (UE), Josep Borrell, al·legant que la participació de Lavrov seria «útil» perquè el mandatari rus escoltés el perquè el seu país es troba «aïllat». Cal recordar la política de sancions que ha practicat la UE, que inclou personalment al ministre Lavrov, i que Andorra ha donat suport, així que no és possible argumentar que la Unió Europea s’ha rebaixat. En la meva opinió, crec que la sessió hagués sigut un bon escenari on poder debatre de forma directa i una bona oportunitat per buscar vies cap a la pau. Lamentablement, això ja no passarà a Skopje.

Andorra i l’OSCE
Aquest organisme internacional treballa conforme una perspectiva tri-dimensional envers la seguretat. Aquesta es compon d’un vessant politico-militar, una mediambiental i econòmica i un altre humana.

En la primera, Andorra pot ocupar un rol d’exemplaritat per la seva tradició pacífica mil·lenària i, si es continua potenciant l’arbitratge a terres andorranes com ja s’està fent amb iniciatives com el TAPA (Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra), pot desenvolupar diferents capacitats de resolució de conflictes en aquest sentit i l’OSCE pot ser una molt bona plataforma on posar-la en pràctica.

En la dimensió econòmica i mediambiental, m’agradaria tornar a esmentar la idea que vaig plasmar en la tribuna de la COP28. Aquesta consisteix en que Andorra reuneix les característiques i el potencial per a ser un ‘petit laboratori verd’ on es puguin posar en pràctica iniciatives i projectes sostenibles relacionats amb el medi ambient (sobretot amb les muntanyes) i tractar de millorar-les i importar-les a altres països perquè es produeixi un efecte en cadena de bones pràctiques.

Finalment, en la dimensió humana, l’OSCE pot esdevenir una font d’inspiració per a formular nous avenços del sistema democràtic constitucional andorrà, el qual recordem que només compta amb 30 anys d’existència i, tot i haver esdevingut un sistema amb garanties, sempre es pot continuar progressant. Així mateix, el Principat també pot aportar la seva experiència de com hem pogut evolucionar de forma bastant ràpida en aquestes tres dècades de règim constitucional i poder promoure aquelles pràctiques que hem fet nosaltres que puguin servir a altres països en pos de reforçar els sistemes de governabilitat i democràtics per a reforçar la seguretat dins del continent europeu.