El renaixement de la renda variable japonesa
Una de les sorpreses en els mercats aquest any 2023 ha sigut l’elevat retorn de la renda variable japonesa. A finals d’octubre, el TOPIX (índex de referència del mercat japonès) acumulava una pujada de prop del 21% respecte al tancament de 2022. Un cúmul de factors han contribuït a aquest bon comportament de la borsa japonesa. D’una banda, el país nipó no ha sofert una inflació tan aguda com la viscuda a Europa i als Estats Units; això ha permès al banc central mantenir una política monetària laxa. De fet, Japó ve de dècades de pressions deflacionistes que poden ser tant o més destructives que la inflació per una economia i, per tant, el repunt d’inflació (relativament contingut fins a dia d’avui) ha sigut ben rebut pels inversors.
Aquests factors de cicle macroeconòmic expliquen part del bon rendiment de la renda variable japonesa d’enguany, hi ha però un altre factor de caràcter estructural i probablement més explicatiu d’aquesta revalorització. Un seguit de reformes reguladores dirigides a millorar tant la governança corporativa com la gestió del capital per part de les empreses cotitzades.
Per entendre el significat d’aquestes reformes és necessari introduir el context històric recent de l’economia nipona. A finals dels anys 80 i principis dels 90, Japó va patir una bombolla financera i immobiliària que va marcar les tres dècades següents, conegudes com a «les dècades perdudes»: pràcticament 30 anys de creixement del PIB real molt baix combinat amb pressions deflacionistes constants, que han perdurat fins a dia d’avui. Addicionalment, el teixit corporatiu japonès ha estat criticat des de fa anys per fer un ús poc òptim del capital i per una falta de transparència i rigor en els òrgans corporatius, traduït doncs en un retorn per a l’inversor decebedor. Aquests factors han desembocat en una manca d’interès tant dels inversors internacionals com dels locals en la renda variable japonesa, i per tant unes rendibilitats notablement inferiors a la de la resta de països desenvolupats en les últimes dècades. En un seguit d’intents poc fructuosos les autoritats japoneses ja van intentar introduir reformes adreçant aquests problemes.
Aquí és on entren en joc, a finals del 2022, una sèrie de reformes, que semblaria que aquest cop sí que estan fent efecte. Concretament, la borsa de Tokyo (TSE) decideix consolidar els diferents mercats de renda variable i establir una sèrie de requisits més estrictes per a poder cotitzar en aquests mercats. Sense perdre’ns en els detalls, aquests requisits busquen dirigir les companyies cap a models empresarials amb estructures de govern corporatiu més rigoroses, millor transparència i comunicació (tant de cara l’inversor nacional com internacional), un ús més eficient del capital i un alineament dels interessos corporatius amb els dels inversors més elevat. Les empreses tindran, doncs, uns terminis per complir amb aquests requisits amb el risc de ser expulsades de la borsa de Tokyo en cas de no complir amb els mínims establerts. Aquestes són només el principi d’una sèrie de mesures impulsades per les autoritats a fi de millorar la qualitat i la rendibilitat de les empreses, així com per incentivar la inversió nacional en accions de companyies japoneses.
La reacció a aquestes mesures ha sorprès al mercat, les empreses ja han començat a aplicar millores en la governança corporativa, especialment pel que fa a la comunicació i col·laboració amb els inversors internacionals. Addicionalment, i de cara a millorar l’ús del capital, les empreses han augmentat la recompra d’accions i han reduït la despesa en inversions de baix retorn per a l’inversor. Aquests fets han estat molt ben rebuts pels inversors, el que s’ha traduït en fortes entrades de capital estranger.
Semblaria doncs que, per fi, els esforços del govern japonès s’estan veient recompensats. El mercat de renda variable japonès és un mercat on abunden companyies d’alta qualitat amb balanços sòlids i amb perspectives de creixement molt atractives. La baixa disciplina en termes d’utilització del capital però ha impedit que aquestes qualitats es vegin reflectides en els retorns. L’èxit o el fracàs d’aquestes mesures serà doncs clau en el futur de la renda variable japonesa a mig i llarg termini.