Jaime Mesas

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Sentència de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia del 6 de novembre del 2023 número 57-2023 en relació amb concepte de rellevància previsible en el marc de l’Intercanvi d’informació en matèria fiscal.

La representació de la part agent interposa recurs d’apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, doncs segons el seu criteri i després de realitzar una anàlisi del concepte d’estàndard de la rellevància previsible i de la seva interpretació per la OCDE i la jurisprudència comparada, considera que en el present cas s’incompleix aquest requisit, ja que la sol·licitud de l’Administració tributària espanyola manca d’una motivació adequada i conté elements enganyosos i capciosos.

La representació del Govern s’oposa al recurs i sol·licita que es confirmi la sentència apel·lada. Considera que la petició d’intercanvi d’informació fiscal no té un caràcter genèric que li pugui atorgar la consideració «d’expedició de pesca» o fishing expedition, sinó que es tracta de fets concrets que s’atribueixen específicament a la persona física interessada. Per altra part, les autoritats andorranes no tenen l’obligació de comprovar les declaracions fetes per l’Estat requeridor, sinó que la persona concernida ha de fer valer les seves al·legacions davant de les autoritats fiscals espanyoles.

A la vista del contingut de les al·legacions de les parts, la qüestió litigiosa versa sobre si la informació que sol·licita l’Estat requeridor compleix amb l’estàndard de la rellevància previsible, o bé si es tracta, com defensa la representació del recurrent, d’una petició aleatòria, que mancaria de la motivació adequada i contindria elements enganyosos i capciosos que indueixen a pensar que l’agent té la seva residència efectiva a Espanya.

En el cas que ara s’examina, la sol·licitud d’intercanvi d’informació fiscal procedent de l’Administració tributària espanyola descriu amb suficient detall les circumstàncies que justifiquen la petició. En síntesi, la sol·licitud té en compte que la principal font d’ingressos del recurrent prové d’una societat espanyola, de la qual és soci i administrador; que l’interessat ha realitzat nombroses operacions amb les seves targetes de crèdit en territori espanyol, que indiquen una estada allà superior als 183 dies a l’any; que disposa d’habitatges a Espanya i que hi resideixen el seu cònjuge i el seu fill menor; que és administrador d’una societat andorrana, a la qual ha cedit el contracte de prestació de serveis que tenia en vigor amb l’entitat espanyola abans esmentada, i de la qual també és administrador.

Finalment, consta que l’interessat és titular o autoritzat de comptes a Andorra, així com d’una targeta de crèdit.

No hi ha dubte que el conjunt d’aquests elements porten a la conclusió que la sol·licitud d’intercanvi d’informació en matèria fiscal procedent de l’Administració tributària espanyola no manca de tota pertinència previsible i, en conseqüència, que no es tracta d’una recerca aleatòria o fishing expedition.

Com a conclusió, aquesta sentència del Tribunal Superior de Justícia ens defineix de manera clara com s’ha de realitzar l’anàlisi del concepte d’estàndard de la rellevància previsible en el casos de sol·licituds d’Intercanvi d’informació en matèria fiscal. Així doncs:

• L’estàndard de la rellevància previsible que invoca el recurrent s’ha de valorar sobre la petició de l’Estat requeridor en el seu conjunt. No és suficient discutir alguns dels punts de la sollicitud, com els relatius a la situació familiar de l’interessat o als habitatges de què disposa a Espanya. Aquestes circumstàncies concretes hauran de ser al·legades, davant les autoritats tributàries de l’Estat requeridor.
• L’Administració andorrana no ha de comprovar les declaracions contingudes en la sollicitud d’intercanvi d’informació fiscal, que cauen sota la responsabilitat del requeridor.
• L’Administració andorrana únicament ha de valorar, en el seu conjunt, si la petició d’intercanvi d’informació es tracta de fets concrets que s’atribueixen a la persona interessada, o si té un caràcter genèric que li pugui atorgar la consideració «d’expedició de pesca»o fishing expedition.

En conseqüència, un cop s’ha descartat que la petició d’informació sigui merament aleatòria, i que no manca de tota pertinència previsible, procedeix desestimar el recurs i confirmar la sentència apel·lada en els seus propis termes.