De què parlem les dones quan parlem de sexe?
Sexe. Comunicació. Complicitat. Fusió. Dolor. Vergonya. Plaer. Culpa. Frigidesa. Desig. Violència. Tendresa. Clítoris. Canvis. Fredor. Tenir menys ganes. Homes. Coit. Carícia. Donar. Rebre. Fantasia. Insatisfacció. Càrregues familiars. Avortament. Diversitat. Fidelitat. Infidelitat. Sexe oral. Mites. Responsabilitat. Obligació. Llibertat. Decisions. Autoestima. Masturbació. Família. Estimar-se. Amor. En definitiva parlem de «ser» dones o millor dit encara, de «sentir-nos» dones.
Ens hem criat amb la titlla què les dones som el sexe dèbil, probablement derivat de l’educació patriarcal dominant en l’època, però curiosament, en qüestió de sexe les dones som les fortes. I a tall d’exemple, podríem parlar de fets com que l’orgasme masculí dura entre 3 i 9 segons, mentre que l’orgasme femení pot assolir els 20 segons en un gran nombre de casos. I tampoc podem obviar que mentre les dones poden tornar a mantenir relacions sexuals res més aconseguir l’orgasme, els homes necessiten un temps de descans per tornar a sentir desig sexual i aconseguir una nova erecció, de manera que es considera l’home monorgàsmic, per defecte (intentem no donar-li sentit irònic a la paraula), i, en canvi, hi ha un percentatge elevat de dones multiorgàsmiques, i un no tan alt de dones poliorgàsmiques (que no és ben bé el mateix, però que avui no us ho explico perquè per aclarir aquests matisos Google és meravellós).
Però deixant de banda que les dones en qüestions sexuals som més potents que els homes, em centraré en el que avui us volia explicar. És un fet que ja he comentat en algun que un altre article, que els homes parlen menys que les dones. Però el que també és cert és que en què quan ho fan, en qüestió de sexe els homes parlen del que els agradaria, del que imaginen o del que somien, parlen dels cossos de les dones i de les fantasies que els provoquen, i, en canvi, les dones parlem més del que ens passa. I és que quan les dones parlem de sexe, parlem de tot i altres, parlem de nosaltres mateixes, de la nostra quotidianitat i de la nostra identitat, parlem des de l’experiència, i d’acord amb les relacions que hem viscut. Les dones parlem de sexe amb pèls i senyals, encara que parlar de pèls avui en dia és bastant simbòlic, perquè de pèls en trobem ben pocs, però sí que ens agrada parlar amb detall.
Quan una relació no acaba d’anar bé, l’home no ho explica, no sigui el cas que algú es qüestioni la seva masculinitat, deu ens en guardi. En contraposició, la dona ho explicarà amb les amigues més íntimes, per entendre, per demanar consell, i això és el que trobarà, un «has provat de...?», «perquè no mireu de ...?», « I si...?». D’aquesta forma nosaltres aprenem i avancem mentre que ells ens quedaran amb el dubte, i no sabran si el que els altres donen a entendre que és tan perfecte en realitat és cert o no, i esperaran que en algun moment les seves relacions millorin o en cas contrari, desistiran (probablement acusant-les a elles de que el sexe no funcionava).
Però a banda d’aprendre, una altra realitat és que les dones ens divertim molt parlant de sexe. No ens suposa cap trauma parlar de les coses que funcionen i de les que no, i posar un toc d’humor a aquestes últimes de forma que la conversa tindrà finalment rialles assegurades, que acompanyaran moltes altres converses.
Hi ha altres fets importants a considerar, i és que quan els homes fan sexe, per molt que hem avançat i tothom sap que són els previs i alguna cosa intenten, el que és habitual és que continuïn preocupant-se molt més per ells mateixos. I no, no cal que ara dieu és que a aquesta «no l’han ... bé», perquè no, no parlo de mi sinó que parlo de totes les converses que hem tingut entre dones. Fins i tot m’he trobat que, en més d’una ocasió en què els homes han parlat de relacions amb una dona en concret i han definit el sexe com a fantàstic, amb un «aquesta tia és la canya», en parlar després amb ella m’ha deixat anar un «buf, aquest, de les meves pitjors experiències, per oblidar-la».
Perquè els homes no s’assabenten del que ens passa a les dones, i en aquestes alçades de la pel·lícula encara no han arribat a saber tot el que les dones podem arribar a donar de si. Paral·lelament ens trobem que nosaltres hem tingut una educació basada a preocupar-nos pels altres, en cuidar-los, i per aquesta mateixa raó, acostumem a tenir cura que ells tinguin un bon sexe, i ara ja que hem après més, tot sigui dit, ni que sigui amb la finalitat de poder tenir nosaltres també un bon sexe, perquè en aquest joc i juguem tots.
En una conversa entre dones parlem de les postures que ens agraden i de les que no ( cadascuna les seves), de com arribem a l’orgasme i com ja sabem que no, de quin és la grandària adequada (que no és tan gran com pensen alguns, però no pot ser tan petita com voldrien uns altres), de quan ha de durar l’acte per ser plaent i quan s’ha d’acabar, de com aconseguim millorar un orgasme, de quins són els previs que necessitem (que no són fixes, perquè en això del sexe també hi ha dies per tot). Parlem d’experiències traumàtiques, d’experiències divertides i d’experiències inoblidables. Parlem de noves experiències, sí, perquè les dones podem arriscar, i podem arriscar més que els homes. També parlem de com ens sentim, perquè a banda del plaer físic hi ha el plaer mental. I, de vegades, també parlem de l’amor. I amb totes aquestes converses, les dones anem aprenent del nostre propi sexe, que per sort, ja sabem que és diferent per cadascuna de nosaltres i això no ens genera cap trauma, i amb aquest aprenentatge sabem quin és el nostre camí per obtenir allò que volem, perquè senyors, volem els nostres propis orgasmes, volem gaudir del sexe i, sobretot, no volem que el sexe sigui només una cosa d’homes, feta per homes i per a homes, sinó quelcom fet per a parelles, per a relacions, i on hem de gaudir tots.
I avui acabarem amb una frase de l’actor nord-americà Billy Crystal que diu que «les dones necessiten una raó per a tenir sexe. Els homes només un lloc», i és probable que així sigui, perquè les dones no volem sexe per sexe, sinó que volem un bon sexe.