Joan Jiménez

Aquesta setmana tindrà lloc als Emirats Arabs Units (EAU), concretament a Dubai, la cimera de més alt nivell polític en matèria de canvi climàtic: la Conference of the Parties, més coneguda com a COP28. Arribem a una nova sessió d’aquesta conferència amb nous informes que testifiquen que s’estan tornant a trencar rècords pel que fa a l’augment de la temperatura global i la necessitat de posar una (o dues) marxa més al motor de la transició ecològica per a pal·liar els efectes del canvi climàtic. Tot i així, la prèvia d’aquesta COP28 presenta una conformació de diferents blocs que es debatran intensament a Dubai i no se sap bé si s’aconseguirà arribar a un acord sòlid a escala internacional que es pugui donar un veritable impuls a les accions climàtiques globals. D’altra banda, Andorra acudirà també a la cita, amb unes característiques que són interessants d’analitzar i d’estar pendents. En aquest article, em disposo a explicar com arriba el món a aquesta nova cimera en matèria de canvi climàtic, quines són les circumstàncies globals que es podran donar en aquesta nova COP i, des de la meva perspectiva personal, com pot ser la presència andorrana i quin rol pot desenvolupar en aquesta lluita contra el canvi climàtic internacionalment.

Trencant rècords (de nou)/ Fa just una setmana, amb motiu de la celebració de la COP28, l’ONU va publicar el seu darrer informe en matèria de gasos d’efecte hivernacle i de l’augment de les temperatures a nivell mundial. Titulat Broken Records, l’informe al·lega que s’han tornat a trencar noves temperatures màximes en l’àmbit global. Tal com detalla el document, aquest any s’han registrat 86 dies en què les temperatures han excedit els 1,5 graus centígrads per sobre dels nivells preindustrials. El mes de setembre de 2023 ha estat el més calorós de tota la història. A més, s’ha calculat que la temperatura mitjana global excedeix en 1,8 graus els nivells preindustrials.

L’informe especifica que «encara que els registres no impliquen que el món hagi superat el límit de temperatura d’1,5 graus, especificat en l’Acord de París, que es refereix als nivells d’escalfament global basats en mitjanes multidecennals, assenyalen que estem cada vegada més a prop». Sense dubte, aquestes dades no atorguen un missatge gaire esperançador i posen de manifest que alguna cosa no s’està fent bé i que cal prendre accions més determinants.

Aleshores, sortirem de Dubai amb decisions que marquin un impuls real en aquesta lluita climàtica? Parlem de quines són les postures i mentalitats dels diferents països.

Eliminar, reduir o emmagatzemar?/ En un fantàstic reportatge d’Antonio Cerrillo a La Vanguardia, explica quins són els tres blocs que dividiran la conferència de Dubai. Per una part, estan la Unió Europea i els seus estats membres, qui advoquen per una «eliminació progressiva de la producció i el consum d’energia a partir de combustibles fòssils».

D’altra banda, hi ha un altre blog liderat per països com la Xina i l’Índia qui comparteixen aquesta mateixa premissa amb un canvi totalment significatiu: canviar la paraula ‘eliminació’ per ‘reducció’. Aquesta postura s’entén des de la perspectiva de quin tipus d’economia tenen aquests dos estats, per exemple. Ambdós són potències emergents que han obtingut molts beneficis dels combustibles fòssils i seria una problemàtica haver d’accelerar molt el procés de transició energètica quan t’estàs intentant consolidar com a nova potència econòmica. Xina, per un costat, està lluitant per no caure en una crisi econòmica en un clima d’incertesa, mentre que l’Índia projecta una evolució exponencial pròpia en el panorama internacional. Per tant, no seria el millor moment per a canviar gaire les coses.

Finalment, està la tercera via liderada pels països àrabs. Aquest últim bloc accepta la premissa de l’eliminació progressiva amb una sola excepció: les emissions que es produeixen per a la producció tecnològica. En aquest aspecte, proposen com a alternativa l’emmagatzematge del CO2, captant aquests gasos abans que arribin a l’atmosfera, enterrar-los i neutralitzar-los. Aquesta pràctica ja s’ha provat en emissions tèrmiques i d’hidrocarburs, però els resultats no atorguen una confiança suficient per a crear grans consensos.

Esmentats els diferents blocs d’opinió, cal esmentar que les discussions seran bastant dures i les prediccions no apunten al fet que es pugui arribar a un consens que atorgui una utilitat significativa i potent per a la lluita contra el canvi climàtic. 

Una gran taca de petroli sobre la COP/ La cimera més important a escala internacional en matèria de canvi climàtic estarà presidida pel director executiu de la companyia de petroli i gas estatal d’Emirats Àrabs Unit, Adnoc. Sultan al-Jaber, un dels màxims dirigents de la companyia emiratiana de petroli i gas, va ser l’home designat pels EAU per a presidir la conferència internacional més considerable en la lluita contra el canvi climàtic, que tractarà especialment la temàtica dels combustibles fòssils. Com es pot comprendre, aquest fet va aixecar multitud de crítiques referents al fet que una figura com la d’al-Jaber era incompatible amb els propòsits de la cimera i que podria arribar a tenir efectes nocius per l’assoliment d’acords i compromisos en el marc de la COP28. Però la cosa no acaba aquí.

Fa una setmana, el diari anglès The Guardian publicava un article amb el següent titular: «La petroliera estatal d’EAU pot llegir els correus electrònics de la cimera climàtica de la COP28». Sota la presidència del directiu d’Adnoc, l’entitat organitzadora havia utilitzat el mateix servidor de correus electrònics, permetent així que la companyia pogués llegir els diferents correus amb la possibilitat de treure’n profit. O sigui, un clar cas de conflicte d’interessos. Des de l’organització, es va confirmar que han canviat els servidors, però la cosa continua amb l’últim escàndol sorgit ahir mateix, quan estava escrivint aquesta tribuna i quan falten dos dies per a l’inici de la COP28.

La BBC, conjuntament amb el Center for Climate Reporting (CCR), va publicar ahir al matí que Emirats Àrabs Units volia fer ús de l’esdeveniment per a negociar diferents acords petrolífers. L’article del mitjà anglès explicava que «documents informatius filtrats revelen plans per a discutir acords sobre combustibles fòssils amb 15 nacions». Entre aquestes, hi hauria països com Xina, Colòmbia, Alemanya o Egipte.

Aquesta sèrie d’escàndols per a res beneficia una COP que ja es preveia més que complicada i entorpirà encara més el possible assoliment de compromisos ferms i eficients. A hores d’ara, personalment no veig que sigui l’escenari més fàcil com per esperar que sorgeixin projectes d’impacte real en la lluita contra el canvi climàtic. Aleshores, i Andorra? Com arriba el Principat en un escenari tan convuls i quines poden ser les línies del país de cara a l’exterior en aquesta matèria?

Andorra, un petit laboratori verd?/ El nostre país està realitzant diverses i diferents accions de forma constant en matèria de canvi climàtic, siguin de caràcter públic o privat. Si bé els recursos no són il·limitats i el nostre petit territori permet una aplicació més propera en aquest sentit, Andorra també compta amb una molt especial connexió amb la natura i és un patrimoni que tractem d’una forma especial i eficient. El cert és que veig Andorra amb un gran potencial per a esdevenir un ‘petit laboratori verd’. Amb aquest concepte faig referència al fet que el nostre país disposa d’unes òptimes capacitats per innovar i desenvolupar idees i iniciatives per combatre el canvi climàtic a escala local que, de resultar satisfactòries, poden ser traspassades a altres països, siguin més grans o més petits, perquè les posin en pràctica i així anar desenvolupant una cadena de practicitats que provoquin un avenç significatiu en la lluita climàtica. Crec que aquesta és una de les millors línies estratègiques que pot desenvolupar Andorra en l’àmbit internacional en aquestes matèries, a més de tractar d’impulsar un altre que li és específica.

Mountain Partners: Assemble!/ Andorra forma part d’una aliança de les Nacions Unides específica per als territoris de muntanya que pot arribar a ser molt significativa. El Mountain Partnership, tal com es diu aquesta plataforma, reuneix diferents estats, organismes internacionals, associacions i altres stakeholders per a millorar la vida de les persones en territoris de muntanya i protegir aquests ecosistemes. Aquesta seria una de les millors opcions a desenvolupar en aquesta COP per a Andorra, ja que aquesta aliança podria tenir el potencial de ser capaç d’atorgar millors i més eines per a protegir-se dels efectes del canvi climàtic, al mateix temps que s’aconsegueix una major rendibilitat del nostre ecosistema.