Creiem en la democràcia
En uns dies s’inicia la campanya electoral de les eleccions comunals. Unes eleccions que encara venen amb la ressaca de les passades Eleccions Generals. Hi pot haver un grau de saturació política per part de la ciutadania, però malgrat tot, no és bonic i humà participar en la presa de decisions públiques?
Molts criticaran que cap sistema de democràcia representativa involucra els ciutadans (i tenen raó). Malgrat tot, quantes persones diuen estar interessades en política? Quantes persones volen la responsabilitat de prendre decisions públiques?
La realitat és que vivim en un sistema imperfecte però que busca de forma constant els equilibris entre valors. Si tinguéssim un sistema democràtic deliberatiu ens queixaríem de la poca eficiència que hi ha. Si tin- guéssim un sistema democràtic directe en votació, ens queixaríem que donem responsabilitats a gent que no en vol o no té informació necessària. Us imagineu que tota la Parròquia de La Massana hagués de convocar unes eleccions o censar en referèndum els pressupostos anuals? Us imagineu que tots els ciutadans de Sant Julià haguessin de votar si fer o no unes noves obres públiques? El sistema perjudicaria a tots els actors representats.
Podem definir la democràcia representativa com l’equilibri de tots els valors que es poden associar a la mateixa humanitat. Per un costat tenim representació ciutadana (en vots i partits), i governabilitat, eficiència i eficàcia. També és un equilibri entre actors i dona una estabilitat i una seguretat, que si tinguéssim un altre sistema no tindríem.
És evident que no és un sistema perfecte, però sí el que menys problemes causa o més problemes individuals pot resoldre o pacificar. La democràcia representativa ens ofereix tot allò que ha buscat la humanitat, predir el temps (com a mínim a uns mesos vista). Cap sistema en la història de la humanitat ha garantit tanta pau i tant seguida com la que tenim (com a mínim a occident) avui en dia.
Ara bé la política i en especial aquest sistema també pot ser una gàbia o una dictadura encoberta; si analitzem els casos de Veneçuela o, fins i tot, Cuba apreciem com s’usen eines que a priori són democràtiques, però que al final són blanquejadors de tirans. També cal parar esment en qui posseeix el control dels mitjans de comunicació i xarxes socials; l’opinió és la primera arma o eina en un sistema polític i, si hi ha varietat i qualitat, cap polític per molt poderós que sigui pot fer-se amb el control absolut del sistema.
Aquest sistema en general requereix coses que de vegades no tenim: paciència, confiança i treball en equip. Per això per molt diverses que puguin ser les idees o visions de futur, el que importa és com es debaten i demostren dites idees; sempre des de la diplomàcia i la competència electoral sana.
La clau més important per a qualsevol sistema democràtic és aquest últim valor, la competència. La gran virtut de la democràcia és que garanteix un mínim de competència sana que ens obliga a ser millors a tots; des dels periodistes, constructors, informàtics, sanitaris, professors a polítics.