Consultori fiscal
Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Consulta Vinculant número CV0279-2023 del Departament de Tributs i de Fronteres (en endavant, DTF), de l’11 de maig del 2023, en relació amb la tributació de la dissolució d’una comunitat de béns.
Mitjançant escriptura la societat X i la Sra. B, van declarar l’obra nova i efectuar la divisió horitzontal de les construccions efectuades sobre una determinada parcel·la de terreny. Tal com consta a l’escriptura, la parcel·la descrita és propietat en proindivís de la societat X i la Sra. B. Sobre la mateixa es va bastir un conjunt immobiliari anomenat «Conjunt Residencial C», integrat per tres edificis: «Edifici D», «Edifici E» i «Edifici F».
Com a conseqüència dels pactes assolits entre la societat X, i la Sra. B amb la societat mercantil G, les dues primeres van entregar a la tercera, en concepte de dació en pagament de deute, l’edifici F (lògicament amb la corresponent part de la parcel·la sobre la que es troba bastit aquest immoble).
En conseqüència, al dia de la data la societat X i la Sra. B són propietàries en proindivís de la parcel·la, així com dels immobles bastits sobre la mateixa, això és, l’edifici D i l’edifici E. Atès que els copropietaris tenen interès en desfer el proindivís i procedir a l’adjudicació de l’edifici E a la societat mercantil X i de l’edifici D a la Sra. B, es sol·licita si l’adjudicació d’uns béns immobles com a conseqüència de la dissolució d’una comunitat està o no subjecta a l’Impost General Indirecte
En aquest sentit, el DTF considera que primerament s’ha de valorar si la comunitat constitueix o no una unitat econòmica o un patrimoni separat que efectua operacions subjectes a l’Impost General Indirecte (d’ara en endavant, IGI).
En el marc d’aquesta consideració, el Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del Text Refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’Impost General Indirecte, quant a la consideració d’activitat econòmica i d’empresari a l’efecte de l’IGI, als apartats 1 i 2 de l’article 5, estableix el següent:
«Article 5. Concepte d’activitat econòmica i d’empresari o professional
Són activitats econòmiques les que impliquen l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.
L’activitat d’arrendament de béns té la consideració d’activitat econòmica.
A l’efecte d’aquesta Llei, es consideren empresaris o professionals les persones físiques o entitats que realitzin activitats econòmiques».
La mateixa norma, sobre la consideració de lliurament de béns, a l’article 7.2, estableix el següent:
«Article 7. Concepte de lliurament de béns
[…]
També tenen la consideració de lliurament de béns:
a) Les execucions d’obra que tenen per objecte la construcció o la rehabilitació d’una edificació quan l’empresari que executa l’obra aporta una part dels materials utilitzats, i que el cost d’aquests materials excedeix el 20% de la base de tributació.
b) Les aportacions no dineràries, efectuades pels obligats tributaris de l’impost, d’elements del seu patrimoni empresarial o professional a societats o comunitats de béns o qualsevol altre tipus d’entitats i les adjudicacions d’aquesta naturalesa en cas de dissolució o liquidació total o parcial d’aquestes entitats.
[...]»
D’altra banda, sobre qui és obligat tributari de l’IGI, la mateixa Llei, a l’article 52, estableix el següent:
«Article 52. Obligats tributaris en els lliuraments de béns i les prestacions de serveis
Són obligats tributaris de l’impost:
a) Amb caràcter general, els empresaris o els professionals que realitzen els lliuraments de béns o prestin els serveis subjectes a l’impost.
b) No obstant això, són obligats tributaris els empresaris o professionals per qui es realitzen les operacions subjectes a gravamen:
-Quan els empresaris o els professionals que realitzen els lliuraments de béns o presten els serveis subjectes a l’impost no estan establerts en l’àmbit territorial de l’impost i els destinataris de les operacions realitzades són empresaris o professionals establerts en territori andorrà.
-Quan tant l’empresari o el professional que realitzi el lliurament de béns com el destinatari de l’operació no estiguin establerts en el territori andorrà.
Tenen la consideració d’obligats tributaris les societats civils, les comunitats de béns i altres entitats que, sense tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica o un patrimoni separat, quan realitzen operacions subjectes a l’impost. En aquests supòsits responen del pagament de l’impost de forma solidària, i per la totalitat del deute tributari, els socis, comuners, partícips o, en general, els titulars finals d’aquesta entitat».
D’acord amb aquests preceptes, davant l’extinció d’una copropietat es poden donar diverses casuístiques. Tanmateix, per determinar l’obligat tributari de l’IGI s’ha de considerar quina de les parts, els copropietaris o la comunitat, exerceix l’activitat econòmica i actua com a empresari o professional a l’efecte de l’impost. Segons es desprèn de la informació i la documentació facilitades, la societat consultant, com a copropietària, desenvolupa a títol individual l’activitat d’arrendament i es generen a títol propi obligacions i drets d’aquesta activitat.
Així mateix, les diferents obligacions i drets tributaris s’han complert i exercit per la mateixa societat. Consegüentment, la condició d’obligat tributari recau sobre la societat consultant i, per tant, si es dona un dèficit en seu de la consultant com a conseqüència de l’adjudicació dels immobles, la transmissió de la part de l’immoble que transmet la consultant resultant del dèficit de l’adjudicació estarà subjecta a l’IGI.