Ratificació de no votar la circumcisió parroquial
Abans que comenci la segona campanya electoral oficial d’aquest any 2023, voldria fer una reflexió en relació amb les dues darreres eleccions al Consell General (2019 i 2023) que m’han fet ratificat per què no he de votar la candidatura parroquial.
Quan estava reflexionant, si feia bé o no de no votar la circumcisió parroquial a les eleccions generals les dues darreres eleccions generals, m’han confirmat que la meva decisió pressa l’any 1993 no va ser un error.
Fins a les eleccions de l’any 2019 hi va haver coalicions i persones que canviaven de costat (o de camisa), però les coalicions de l’any 2019 (d’Acord) només van ser per intentar que des de Demòcrates no guanyessin a les parroquials i no poguessin governar, i quasi ho aconsegueixen; però després tots sabem el que va passar (em demano què hauria passat si haguessin guanyat): alguns dels consellers elegits amb la col·laboració dels vots del partit socialista van servir per fer cap de Govern a la persona que durant la campanya havien criticat, dient que ells (Socialistes + Lliberals) ho farien millor.
Alguna cosa semblant va passar a les eleccions de 2023, Demòcrates + Lliberals i Socialistes + Progressistes en la majoria de les parròquies i només aquests darrers, ho van fer tant a la parroquial com a la nacional; els altres de nou defensant conjuntament les idees a la parroquial, però criticant-se a la nacional, per veure qui arreplegava més vots, i a Ordino, una altra coalició, amb un eslògan molt clar, anirem al Consell per parar un projecte de Demòcrates.
Això ens ha demostrat que no feien política positiva a favor d’unes idees (que totes són respectables) sinó només per anar en contra d’algunes idees (o més aviat persones). No vull dir per això que no estic d’acord amb el fet que es facin coalicions i enteses, ja que soc una persona que lluita per la unitat. I en alguna ocasió he dit que només em tornaria a presentar a unes eleccions si es feia una candidatura unitària pel bé del país o la parròquia i que no haguessin de fer una lluita enferrissada per guanyar les eleccions i el que es fa després no sigui el més important.
Per això, quan es facin coalicions electorals (encara que els partits estiguin als antípodes els uns dels altres) s’han de fer de cap a peus i portar un programa que sigui creïble a la nacional i a la parroquial i no que els candidats a la nacional hagin de defensar un programa diferent del que defensen els seus companys de partit a les parroquials.
Com molts dels que em coneixeu sabeu, si no voto la parroquial és perquè creia que hi havia d’haver un canvi total en l’elecció del Consell General, és a dir, tots elegits a una sola circumscripció nacional, i encara que vaig votar la Constitució (millor aquesta que cap) no estava d’acord amb l’article 52 i era crític amb altres.
En les eleccions que ens haurem d’ocupar d’aquí a pocs dies, seria més comprensible que hi hagi coalicions, ja que el que s’ha de defensar és la parròquia i no unes normatives que poden ser molt diferents si es defensen les bases filosòfiques de cada partit. Però com deia un excap de Govern en una entrevista, aquesta idea no és gaire (socialista, lliberal o altre); però és el que Andorra necessita. I aquesta hauria de ser la filosofia que s’hauria de defensar, el que a Andorra li fa falta o bé el que la parròquia corresponent necessita.
El que demano als polítics és que siguin fidels a les seves idees i no defensin una cosa o una altra segons el vent que bufa per arrapinyar algun vot. Avui els polítics surten en contra d’algunes idees no perquè siguin bones o dolentes, sinó perquè qui la proposa no és del seu entorn polític. Com vaig dir l’any 1991 a un polític en actiu en aquell moment que em va demanar com veia l’actuació del seu equip de majoria, ho veig molt malament, ja que avui estàs defensant coses que havíem criticat junts, estant a l’oposició.
Les idees s’han de defensar com es pensen i no pel que ens poden aportar, i jo sempre estaré al costat de les persones que defensen les seves idees i no dels qui canvien de pensament quan veuen que poden perdre algun vot. Com va dir Voltaire: «No estic d’acord amb allò que dius, però defensaré amb la meva vida el teu dret a expressar-ho». I espero que finalment pugui votar un equip perquè el consideri el millor i no el menys dolent.