Des que escric aquesta finestra, sempre als voltants del 25 de novembre, parlo del mateix tema i faig reflexions similars. Si algun lector pensa que sóc massa pesada o reiterativa, te tota la raó; però ja que EL PERIÒDIC em dóna la possibilitat d'expressar les meves idees, em sembla com a dona un deure recordar aquest dia. Fa 11 anys que l'assemblea de les Nacions Unides va declarar el 25 de novembre com A Dia Internacional de l'eliminació de la violència contra les dones, tot recordant les tres germanes Mirabal assassinades un 25 de novembre de 1960 a la República Dominicana per ordre del dictador Trujillo. Tant de bo no haguéssim de commemorar aquesta diada, voldria dir que ja no fa falta i que la violència sexista s'ha eradicat. Per desgracia hem a Catalunya, en el que va d'any, 11 dones han estat assassinades per les seves parelles. Fa esgarrifar de pensar-ho i aquesta violència es pot considerar com un dels atemptats més greus contra els drets humans de les dones. Com cada any, el dia 25 vàrem celebrar el dia Internacional contra la Violència de Gènere, per tant el reconeixement que la violència masclista té una dimensió global. En la Convenció celebrada a Belem do Pará, al Brasil, l'any 1994 es defineix els feminicidis com «qualsevol acció o conducta, basada en el gènere, que causi mort, dany o patiment físic, sexual o psicològic a la dona tant en l'àmbit privat com públic». Considero que aquesta commemoració és important perquè si un problema es visualitza i se'n parla, la gent pren consciència de la seva existència. Tot i que darrerament tant des de les administracions com des de les associacions s'ha treballat molt sobre el tema ens cal batallar més i més per evitar aquesta xacra de la nostra societat. L'origen del problema és el masclisme, que es dóna en totes les diverses categories socials, independentment de situacions econòmiques i culturals, és una realitat multicausal i multidimensional, que requereix una resposta col·lectiva, global, de totes les administracions i dels agents socials. Les administracions han de continuar treballant en les polítiques d'igualtat, perquè encara que jurídicament la igualtat home dona és un fet, ens queden molts tics de discriminació en els àmbits personals, familiars i professionals; com exemple el llenguatge sexista que tots emprem quotidianament.

Per a més informació consulti l'edició en paper.