Desinformació en temps de guerra
Poques hores després que Hamàs llancés el gran atac a Israel, les plataformes X – antiga Twitter − , Meta – propietària d’Instagram– , Facebook, WhatsApp i TikTok s’han vist cada cop més inundades per la difusió d’imatges i vídeos realment explícits, així com de fake news i de missatges d’odi i violència procedents de comptes vinculats al grup terrorista Hamàs. Per exemple, s’ha difós informació sobre bombardejos falsos tant d’Israel com de Palestina, s’ha inflat el nombre de víctimes mortals i s’ha arribat a atribuir l’autoria d’atacs, de manera errònia, a alguna de les dues parts.
A la guerra entre Rússia i Ucraïna podem trobar multitud de casos similars. Durant tot el transcurs del conflicte han circulat vídeos a aquestes plataformes que suposadament mostren la violència perpetrada per l’exèrcit ucraïnès, però que en realitat es tracta de muntatges.
Per exemple, un vídeo es va fer viral en mostrar soldats ucraïnesos avançant amb vehicles blindats, fet que van aprofitar comptes vinculats a l’exèrcit rus per afirmar que es tractava d’una entrada il·legal d’Ucraïna al territori de Rússia. En realitat, l’escena va tenir lloc a 180 quilòmetres més al sud de la frontera amb Rússia, a una zona controlada pels separatistes prorussos.
És per tots aquests motius que la Comissió Europea ha enviat al llarg del mes d’octubre una sol·licitud formal d’informació a cada una de les citades plataformes. El comunicat que sol·licitava informació a X destacava que «la Llei de serveis digitals està aquí per protegir tant la nostra llibertat d’expressió com les nostres democràcies, inclús en els moments de crisi». En efecte, la Llei de serveis digitals («DSA», per les seves sigles en anglès), va entrar en vigor el passat mes d’agost i, entre altres finalitats, tracta de reduir la desinformació sobre certes matèries. L’article 34 del citat Reglament Europeu estableix que les grans plataformes en línia – entre les quals es troben X, Meta i TikTok – han de dur a terme una avaluació de riscos, almenys un cop a l’any, per tal d’evitar que els seus serveis difonguin contingut il·lícit i afectin l’exercici de drets fonamentals.
Per aquest motiu, aquestes plataformes han de proporcionar a la Comissió Europea informació sobre el seu contingut i sobre les accions que estan realitzant. De fet, X ja ha anunciat públicament l’eliminació de desenes de milers de missatges sobre la guerra, així com la supressió de centenars de comptes vinculats al grup terrorista Hamàs.
No obstant això, en el cas que la Comissió Europea apreciï un incompliment de les obligacions contingudes a la DSA, podrà imposar multes que poden ascendir fins al 6% dels ingressos anuals de cada companyia. D’aquesta manera, s’haurà de veure si X, Meta i TikTok justifiquen les seves conductes de manera convincent a la Comissió Europea per tal de no fer front a sancions milionàries, que serien les primeres imposades des de l’entrada en vigor de la DSA.
Les sol·licituds d’informació a aquestes grans plataformes sota la DSA són clars exemples de la iniciativa digital europea consistent en combatre la desinformació procedent de les grans plataformes en línia. El principal problema de les fake news, especialment en temps de guerra, és el seu ús com a arma propagandística que pot arribar a tenir una gran incidència en el conflicte bèl·lic en qüestió. En efecte, la difusió de notícies falses pot fer-nos dubtar, tant als ciutadans com als governs, de la veracitat dels fets que succeeixen realment i, a més, els missatges d’odi i violència a través de plataformes en línia poden atraure de manera perillosa l’atenció d’usuaris potencialment influenciables.
Així doncs, és una realitat que les guerres contemporànies tenen lloc en nombrosos camps de batalla, i un d’ells són les plataformes digitals. És per això que mecanismes normatius com la DSA són necessaris per a començar a combatre aquesta guerra que ja fa anys que ha escalat en l’àmbit mundial.