Natalia Mena

Enmig de la celebració de Halloween, entre panellets i castanyes, la població andorrana ha donat carabasses al projecte de llei de l’executiu, referent a les mesures de protecció, d’estímul del mercat i de governança en l’àmbit de l’habitatge. I és que la situació fa temps que és insostenible; la carestia d’immobles al Principat és una problemàtica que s’ha enquistat en els darrers anys de forma molt preocupant i les polítiques aplicades fins al moment no han resolt, ni tan sols alleujat, un panorama que ha arribat al seu límit, com ha quedat demostrat amb la concentració històrica que s’ha viscut aquest passat dimarts 31 d’octubre. Amb lemes com «Lloguer impagable, poble imparable» o «Ciutadans desperteu, ens envien a la Seu», els participants van deixar clar i diàfan que ja n’hi ha prou, que fins aquí hem arribat i que o fan alguna cosa per protegir aquest dret o el malestar social anirà en augment, potenciant accions cada vegada més multitudinàries per reivindicar una solució urgent que acabarà posant les autoritats entre les cordes. En un estat on fins fa ben poc no hi havia cultura de mobilitzacions, de sobte els seus dirigents comencen a observar com els habitants s’organitzen per lluitar per allò que consideren que l’administració no està gestionant adequadament.

Així, hem pogut assistir a marxes a favor de la despenalització de l’avortament, encoratjades per un nou corrent feminista que ha irromput amb força al país, posant en el centre del debat aquesta qüestió que feia d’aquestes valls un dels últims bastions catòlics en què encara es castigava aquesta pràctica amb penes de presó. L’embranzida que han agafat aquestes conviccions fa que no es conformin amb la descriminalització, sinó que les seves pretensions són més ambicioses reclamant legalitzar la interrupció de l’embaràs, perquè sigui lliure, gratuït i lícit. Un altre exemple que el territori està en plena efervescència, quant a reivindicacions es refereix, és la construcció d’un laboratori P3 a la parròquia d’Ordino, assumpte que ha aconseguit compactar una forta oposició veïnal i política, a causa de les greus incongruències, irregularitats i contradiccions que envolten l’arribada de Grifols a la localitat i amb la qual no comptaven el cap de Govern, Xavier Espot, ni el cònsol major, Josep Àngel Mortés. En aquesta ocasió, el «benvingut Mr. Marshall» no ha comportat el resultat que s’esperava i la gent no ha acollit aquesta iniciativa amb els braços oberts, sinó ben al contrari: amb molts dubtes, ja que el coneixement detallat de l’acord signat entre els mandataris i els vampirs de la farmacèutica, ha escalfat molt els ànims i ha anat sempre acompanyat d’una enorme polèmica. De manera que no és d’estranyar que quelcom tan important i essencial com la llar, la qual s’ha convertit en un article de luxe en aquestes muntanyes, finalment hagi esclatat en un clamor popular que veu com està essent impossible accedir a un pis digne per un preu raonable. L’especulació campa al seu aire i no es percep que hi hagi una estratègia clara i contundent per frenar-la, per tant enfront de la falta de sensibilitat de les elits, al poble no li ha quedat més remei que sortir a exigir que l’habitatge sigui un dret i no un negoci.

El poder públic, que és coneixedor del malson que suposa per a moltes famílies i residents instal·lar-se dins d’aquestes fronteres, ha anat adoptant mesures tèbies i de maquillatge, perquè no se li critiqués que no s’estava movent fitxa respecte a aquesta conjuntura, però no sembla gaire molt bona idea tractar al personal de ximples o babaus, pel que, era de preveure que més d’hora que tard, el tema els acabaria rebentant en els morros. Desorientats vers un moviment civil que no pensaven que tindria aquest suport, perquè confiaven que els andorrans no tenen tradició d’aparèixer a l’espai públic per exposar la seva opinió, —ja sabeu que el que diran té un gran pes en aquesta societat—, ara es troben amb l’obligació de donar una resposta ràpida si no volen que aquesta crisi se’ls escapi de les mans.

Així doncs, la reacció de l’executiu no s’ha fet esperar, reunint-se d’emergència i obrint la possibilitat a revisar la pujada dels lloguers. Tanmateix convocaran els grups parlamentaris per buscar consens i determinacions conjuntes. Com ve essent habitual, res de nou sota el sol, ells s’ho tallen i ells s’ho cusen; és a dir, veniu cortesans que entre nosaltres ens ho arreglem, perquè tot quedi ben presentat i sense discussió de cara a la galeria. Però Concòrdia ha declarat que aquesta manera d’actuar és poc transparent i que el correcte és portar aquestes matèries al Consell, perquè siguin tractades alhora que debatudes amb llum i taquígrafs, i no d’amagat en privat. Tot plegat, una nit de bruixes que va comptar amb els ingredients d’una vetllada terrorífica per als actuals líders de la nació, amb el monstre de l’habitatge més real que mai i el retorn de fantasmes del passat que emergeixen de la foscor per recordar als buròcrates que no és convenient ni encertat legislar d’esquena al poble, sinó que en base a les seves necessitats, s’han d’elaborar les normes que facin falta per resoldre circumstàncies conflictives que, si s’allarguen indefinidament, poden ser perilloses. Sigui com sigui, l’ensurt se l’han emportat. Caldrà estar alerta a la propera maniobra, que seria desitjable que tingués en compte les demandes i peticions de tots els agents socials, perquè les ombres murmuren, la boira planeja, l’obscuritat ronda i no fos cas que això signifiqués la mort.