15 anys del naixement del Bitcoin
Ja fa 15 anys que Satoshi Nakamoto del qual no sabem la seva identitat real, l’octubre del 2008, va publicar un article tècnic (o «white paper»), que començaria una nova revolució financera i tecnològica: el naixement del «bitcoin». Aquest document de nou pàgines es va convertir en la pedra angular de la primera criptomoneda descentralitzada. L’objectiu de Nakamoto era simple, però revolucionari al mateix temps: crear un sistema financer que prescindís d’intermediaris, com ara bancs i governs, per permetre a les persones fer transaccions de manera segura i directa. El bitcoin va ser concebut com una resposta a les debilitats percebudes del sistema financer tradicional, i va passar de ser una idea radical i disruptiva a una realitat que ha transformat la manera com entenem i utilitzem els diners, sobretot en les joves generacions. Jo mateix ho vaig descobrir, ara farà uns vuit anys, per la curiositat i les ganes d’entendre que era el blockchain, ja que sempre m’havia agradat la programació i els temes d’encriptació informàtica en el que es basa la tecnologia de la cadena de blocs. El bitcoin va atraure inicialment l’atenció d’experts en programació i «cyberpunks», i posteriorment d’inversors particulars, empreses i governs a tot el món.
Un dels aspectes claus, tot i el perill que representa invertir en aquesta i altres monedes digitals sense suport de cap banc central ni institució financera que el recolzi, ha estat el seu espectacular augment de valor. Des dels seus inicis fins ara, el preu ha experimentat impressionants augments, i també grans caigudes, i és que la seva elevada volatilitat o la manca de regulació continua generant incertesa.
La seguretat de les plataformes d’intercanvi de criptomonedes també ha estat un tema recurrent per culpa de diversos escàndols. Fa ara tot just un any, FTX, la que era la tercera plataforma de compravenda d’actius digitals més important del món de les criptomonedes, es va declarar en fallida i va suposar un gran sotrac en tota la indústria, arrossegant a moltes altres companyies i en conseqüència, provocant el col·lapse i desaparició d’altres criptomonedes. Tot i aquests obstacles, la comunitat que dona suport a bitcoin ha demostrat una notable resistència i adaptabilitat. El terme «HODL», que va sorgir d’un error tipogràfic de la paraula «hold» (mantenir), ha esdevingut un lema que representa la mentalitat dels inversors de criptomonedes disposats a resistir davant dels detractors i del mateix sistema tradicional. La tecnologia blockchain subjacent a bitcoin és reconeguda i molt valuosa en una gran varietat d’aplicacions i representa tota una revolució en els sectors financers i bancaris, o en la «tokenització» d’actius immobiliaris, traçabilitat de medicaments, aspectes legals o de registradors de la propietat o tants d’altres que ja la utilitzen. Sembla evident que el seu impacte continuarà els propers anys, i la tendència és anar-ho regulant, com s’està fent des d’Europa amb MICA, tot i les dificultats a l’hora d’adoptar-la, per les diferents circumstàncies de cada país.
Precisament, el bitcoin ha aconseguit aquest dimecres passat un nou màxim de l’any en superar els 35.000 dòlars mentre els operadors diuen que la batalla entre els alcistes i els baixistes de les criptomonedes s’està intensificant al mercat de derivats. Bitcoin ha repuntat un 28% a l’octubre, el major augment mensual des del gener, a causa de les creixents expectatives que la Comissió de Borsa i Valors dels EUA aviat aprovi fons cotitzats en borsa que inverteixin directament a la criptomoneda després de més d’una dècada de dubtes sobre això.
L’actiu digital va avançar més de l’11% dilluns passat quan els operadors van especular amb una possible cotització d’un símbol per a un fons proposat de BlackRock suggeria que l’aprovació era imminent.