Omar el Bachiri Psicòleg clínic

És una pregunta que tots ens hem de fer abans de jutjar-nos perquè diu molt de la nostra personalitat. La resposta a aquesta pregunta pot condicionar-nos l’autoestima i, per tant, determinar en gran part el nostre estil de vida. Sent conscients de la resposta entendrem d’on venen les nostres alegries, motivacions, pors, malestars o frustracions. És més, coneixent el cercle social de la gent podem arribar a comprendre el seu comportament. Per tant, analitzant la nostra interacció social podrem predir amb bastant exactitud com serà el nostre futur immediat perquè som la mitja de les cinc persones amb les quals més interactuem durant la setmana. Això vol dir que si no és gent que ens ajuda a progressar, millor deixar-la de costat. Aleshores, parlant de maneres de comportar-nos serem negatius, tòxics o optimistes i consegüentment, viurem, tristos, amargats o alegres. És impossible estar contents interpretant la realitat de manera negativa o buscant la confrontació social com fa la gent amargada.

Gent que intoxica l’ambient dels altres amb rumors o pors desmotivant així la seva iniciativa, desil·lusionant-los per complet. Així doncs, si no volem viure en el malestar de manera contínua és imprescindible identificar aquests tipus de personalitats i paral·lelament, entendre el seu comportament perquè quan coneixem els motius, deixa de pertorbar-nos donat que, el sentiment ja no és de ràbia o frustració, sinó, de llàstima. Els veiem com víctimes dels seus pensaments, gent incapaç de controlar-se emocionalment, però malauradament, poden ser els nostres familiars, amics, companys de feina, parella sentimental, etc. Són personalitats que qualsevol d’entre nosaltres pot adquirir si no fem atenció al nostre entorn social. Si no l’estudiem i busquem entendre el perquè del seu comportament, comentaris i idees envers la societat.

Gent negativa: tot i no ser gent malvada, són persones que veuen el món com un lloc perillós, on només hi ha que desgràcies i, per tant, viuen amb la por al cos. Igualment, s’ha de remarcar que el seu comportament no va destinat a destruir, ni a desmotivar ningú, però, per contra, el seu estat anímic és summament contagiós i si no vigilem, podem contagiar-nos si ens mantenim molt de temps al seu costat. La interacció amb elles és desgastant i acabem esgotats mentalment, donant com a resultat l’apatia i amb ella apareix la negativitat. Per tant, si avui està sent un dia assolellat i apareix un núvol, centrarem la nostra atenció en ell i automàticament començarem a queixar-nos i predir que plourà. Això és així perquè la negativitat ens fa creure que coneixem el futur i acabem fent associacions lineals com per exemple que si avui és un mal dia, demà també ho serà. A banda d’això, la persona negativa busca la felicitat per casualitat, creu que si és pacient i no fa cap maldat, aquesta apareixerà de cop i en qualsevol lloc. No és conscient que és més aviat, una forma de vida i no un destí, per això mateix utilitza tant la frase: «tot passa per algun motiu, si no tinc això o allò és perquè encara no em toca». No s’adona que la seva actitud determina el seu comportament i que qualsevol situació que visqui serà interpretada de la mateixa manera. Per tant, no serveix de res dir-li que el món és un lloc meravellós i ple d’oportunitats per a viure com millor li convingui.

Gent tòxica: en contrapartida, aquestes persones sí que són dolentes perquè el seu comportament és destructiu, està centrat a fer el mal. Basen la seva felicitat en el malestar dels altres, no tenen les eines cognitives necessàries per a buscar la felicitat en elles mateixes. Per tant, interpreten que si nosaltres estem malament vol dir que elles estan bé, no es paren a pensar que la seva maldat ens perjudica a nosaltres, però que a elles, no les beneficia en res. És a dir, si nosaltres perdem drets, però en contrapartida, elles no en guanyen més o no en perden, és un comportament estèril quant a beneficis.

Així doncs, a banda de compartir les mateixes característiques que les negatives, estan tot el dia criticant, es queixen constantment del conjunt de la societat i de les situacions personals, però no fan res per millorar o canviar la situació. No coneixen una altra manera de fer les coses i acaben entrant en una espiral sense sortida. Quan estan amb nosaltres, critiquen als altres i quan estem amb ells, ens critiquen a nosaltres. No ho poden evitar atès que, se senten inferiors a tots, pensen que som millors que ells. Aleshores, han de criticar a tothom per sentir que la seva vida no és pitjor que la nostra, el sentiment d’enveja és tan gran que les obliga a mentir respecte a les seves pertinences materials i capacitats cognitives. Aleshores, la manera de corregir aquesta inferioritat és desmotivant als altres a no emprendre cap projecte, tot i que moltes vegades no ho diuen amb paraules, sinó, amb la conducta no verbal (gestos i mirades). Després, per rematar-los els jutgen dient que són sinceres i que és pel seu bé, però curiosament només mencionen els seus defectes.

Gent optimista: són persones totalment diferents, són conscients que el temps és limitat i que una vegada transcorregut, no torna mai més. Aleshores, saben que qualsevol situació és temporal, sigui bona o dolenta i, per tant, gaudeixen dels bons moments i aprenen dels dolents.

De la mateixa manera, li donen més valor emocional a la part positiva de les situacions perquè triant la dolenta el resultat sempre és el mateix: queixes, rancors i malestar generalitzat. Cal destacar també que són realistes però utilitzen l’optimisme intel·ligent per a jutjar les situacions. És a dir, enfront d’una situació desagradable no somriuen i esperen que l’univers la solucioni, sinó, que tot i ser un problema saben que si fiquen de la seva part, poden arribar a solucionar-la. Són persones que prenen el control de la seva vida, saben que la sort apareix quan estan preparades i atentes perquè passa cada dia al davant d’elles.