El Dia de les Biblioteques
A vosaltres no us passa que ja us comencen a fer riure una mica tots aquests dies dedicats a les coses més variades i estrambòtiques? Que si el dia de la música, el dia de la poesia, el dia sense telèfon, el dia del caragol, jo què sé! Quan jo era petita els únics dies dedicats a algú o alguna cosa que soc capaç de recordar eren el dia del pare i el dia de la mare. I apa. Dies abans, les mestres de l’escola ens convidaven a elaborar alguna original manualitat per als nostres soferts progenitors, que exposaven els nostres cendrers, gerros, mosaics i andròmines diverses en un lloc privilegiat del menjador per impressionar avis i altres convidats.
El mes d’octubre, però, aquest mes que enguany hem començat amb sandàlies i tirants i al pas que anem acabarem amb bufanda, guants i una galipàndria de ca l’ample, ens ofereix dos dies que sí que em toquen la fibra i em fan posar sentimental: el Dia de les Dones Escriptores, que s’escau el dilluns més a prop del dia 15 d’octubre, el dia que va morir Santa Teresa de Jesús; i el Dia de les Biblioteques, que se celebra el dia 24 d’octubre. De les dones escriptores què us he de dir, el vaig celebrar anant a la llibreria La Puça d’Arsèguel per conversar una estoneta amb la llibretera, l’Anna Riberaygua, i una altra escriptora del Pirineu, la Montse Milan, que acaba de publicar un llibre de contes deliciós titulat Instants d’intempèrie. La conversa sobre llibres i dones que escriuen va sortir al programa de tarda de PirineusTV i va fer prou goig. No sé vosaltres, però a mi poques coses hi ha al món que m’agradin tant com seure en una taula amb gent que em cau bé amb un cafè i una estona lliure per parlar de llibres per davant.
Per celebrar el Dia de les Biblioteques, deixeu-me explicar la meva història d’amor amb elles. Com moltes de les bones històries d’amor, els principis van ser tortuosos i difícils. Als anys 80 del segle XX, quan jo era petita, a la Seu teníem una biblioteca, cert, però era un establiment que no només no disposava de res semblant a una secció infantil sinó que sembla que els nens no hi érem gaire ben rebuts. Un meu cosí gran em va assegurar un dia que els nens no hi podíem entrar, però amb els anys no he aconseguit aclarir mai del tot si era una prohibició que m’havia imposat ell per fer-me fugir dels llibres, que ell detestava i jo ja estimava, o era veritable. Un de tants misteris de la infantesa, algun dia li hauré de preguntar.
Anys més tard, la primera biblioteca que vaig freqüentar va ser la de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, una biblioteca antiga, preciosa i monumental on vaig tenir la sort de treballar com a becària durant tres cursos. En aquell temps, encara funcionàvem amb unes fitxes que es guardaven en uns arxivadors immensos i empolsinats. Era com estar en un altre segle. Allà em vaig enamorar de les biblioteques i la seva atmosfera plàcida i plena d’històries, amb la remor de pàgines, bolígrafs i teclats. Amb els anys he passat hores i hores dins de biblioteques, i més que n’hi hauria passat si hagués pogut. Als anys noranta, a Barcelona, a més de la universitat, les meves biblioteques preferides eren, quan estava d’ànim lluminós i festiu, la biblioteca del parc Joan Miró, plena de sol gràcies als finestrals enormes que et feien sentir en un bosc de llibres i d’arbres; i quan buscava recolliment i penombra, la preciosa biblioteca Francesca Bonnemaison, tota de fusta, al carrer de Sant Pere Més Baix.
Vaig viure uns anys a Alemanya, a Frankfurt, i allà hi teníem una biblioteca immensa amb butaques isolades on molta gent, sobretot senyors grans, aprofitaven per fer llargues migdiades ben calentons, perquè després diguin que això de dormir al migdia només ens agrada als meridionals.
La meva història d’amor més intensa amb les biblioteques ha començat des que treballo a Andorra. La primera biblioteca que vaig estimar va ser la de Canillo. Com que treballava al centre de català de la parròquia, que és allà mateix, amb l’Eva Gironès, la directora, vam decidir muntar un club de lectura en català entre els seus lectors i els meus alumnes. Vam començar fa 7 o 8 anys i seguim amb més ganes que mai. Alguns dels lectors, fidelíssims des del primer dia, s’han convertit en amics de l’ànima. A la biblioteca del Pas, amb la Teresa Blanco, també vam organitzar un club de lectura que ara s’ha fusionat amb el d’Encamp, i vam passar algunes tardes ben boniques. I el meu amor més recent, bibliotecàriament parlant, és el que sento per la biblioteca d’Escaldes-Engordany, on des de fa tres anys celebrem un cop al mes el Liter’Art, una trobada per parlar de llibres i d’art, que sovint està amenitzada per alguna sorpresa fantàstica que ens preparen la Vanessa i l’Anna Garcia. L’última fa un parell de setmanes, quan ens van dur a la galeria d’art Taranmana per gaudir de les fotografies del Manel Gibert i dels seus poemes. Aquest vespre, a les 19h30, si voleu venir ens trobareu allà a la presentació de la meva darrera novel·la,
Les estrelles de Lilith. Hi esteu tots convidats! I si voleu un bon consell, per combatre el mal temps, la barbàrie i el desànim que insisteixen a voler-se estendre per tot arreu, aneu a passar una estona envoltats de llibres i de la bona gent que els estimen a la biblioteca que us caigui més a prop o més simpàtica, remeneu per allà i deixeu-vos seduir pel devessall de cultura i entreteniment que les biblioteques posen al nostre abast i sortiu-ne carregats de llibres, revistes i vídeos, com uns pirates il·lusionats que porten el seu tresor a la saca. No us en penedireu!