Natalia Mena

La prudència no és precisament una de les virtuts de l´exastre del futbol, que una vegada més l’ha tornat a embolicar amb un dels seus incendiaris tuits, concretament el publicat el passat 7 d’octubre, en el que arremet contra el Govern d’Andorra i amenaça amb emportar-se l’entitat tricolor fora del microestat així com canviar-li el nom. I és que els milionaris residents han convertit aquestes tranquil·les valls en un bullidor de polèmiques, que no deixa indiferent a ningú.

Amb la convicció de què pagant Sant Pere canta i que, per tant, els diners els serveixen per adquirir absolutament tots els seus capricis, en aquest cas l’Estadi Nacional del Principat, un camp de futbol de tots els andorrans, cedit per conveni per l’administració de Xavier Espot, concessió que finalitza el juny de 2024, alhora que explicant mitges veritats com la quantitat inexacta de la inversió realitzada per part del club que és de 3 i no de 4 milions d’euros com afirma el seu propietari, el qual tampoc sembla recorda rque no és l’únic que ha aportat capital a aquest projecte, ja que l’estat andorrà ha contribuït amb 2,6 milions d’euros, els quals han fet possible que la col·laboració arribes a bon port, aconseguint que la iniciativa empresarial tirés endavant. Però és evident que no és or tot el que llueix, de manera que el que semblava un matrimoni de conveniència molt ben avingut, ara fa aigües amb la incògnita de si el seu desenllaç acabarà essent una ruptura definitiva o tan sols una petita crisi de la qual veurem reconciliació.

Ja sabeu que un dels actors principals és molt aficionat al circ mediàtic, com a narcisista de manual, amb les seves habituals ínfules de superioritat a les que ens té acostumats, així com a la necessitat constant de cridar l’atenció i admiració excessiva dels altres, exhibeix la seva actitud provocadora a les xarxes socials, les quals utilitza com a plataforma fetitxe, sentint que mereix tenir privilegis alhora que tractes de favor per ser qui és. De manera que quan li agafa el rampell, perquè les circumstàncies no són les que ell desitjaria (benvingut a la realitat de la resta de mortals Sr. Piqué), a continuació el seu equip directiu ha de lidiar amb aquesta impulsivitat, que per descomptat no ajuda ni contribueix a crear un clima favorable d’entesa, que faciliti que les negociacions tinguin més possibilitats d’èxit. Ben al contrari ell esclata, s’enfada, buida el pub i deixa anar tot el que li sembla, sense parar-se a pensar si és convenient o si pot perjudicar així com erosionar les seves relacions institucionals o corporatives, com el cavall d’Atila arrasa per allà on passa i no torna a créixer la gespa. Per la seva banda, l’Executiu ha deixat diàfana quina és la seva postura vers la utilització d’aquesta instal·lació, per convertir-la en un espai multidisciplinari, el qual pugui acollir tota mena d’esdeveniments esportius i no només partits de futbol, sinó també rugbi, hoquei o altres activitats, per fer front i resoldre la notable falta d’infraestructures d’envergadura que té el Principat en aquest sentit.

Ambdós ens implicats eren coneixedors de l’imminent fi del compromís i de què s’havia de buscar una alternativa, pel que ja fa mesos es van asseure a negociar una solució. Aquesta passava per la construcció d’un nou allotjament amb capacitat per 6000 espectadors, que complia amb els requisits que LaLiga exigeix. No obstant, aquesta obra que inicialment suposava desembutxacar 26 milions d’euros per part del club i l’aportació de 6 milions de l’administració andorrana, finalment es va descartar pel sobre cost que està experimentant el sector immobiliari i que representava un encariment d’11 milions d’euros respecte a la proposta originària. És clar, resumir tot això en un tuit, ja entenc que és complicat, per tant, és millor mentir, fer servir brotxa gorda, enredar la troca i anar de víctima a veure si així puc sortir-me amb la meva, jo ex figura de l’esport rei, home de negocis que ve a la vostra terra a portar-vos prosperitat i riquesa, preferiu deixar a la vostra societat sense futbol professional. Es pot ser més grandiloqüent? Segurament no, però cal dir-les de grosses per omplir titulars i que tothom parli de tu i aquest és el seu terreny, en el que està còmode, donant la campanada i jugant amb les seves estridències.

Probablement, la seva gent de confiança preferiria una postura més moderada, que els permetés treballar sense haver de disculpar-lo i arreglant els seus desaires, però possiblement vagi amb el sou, així que tots contents.

No soc gaire aficionada al futbol, però sí a l’esport en general i considero que aquí se li han fet concessions que no li haurien donat en altres països, precisament per la necessitat que té aquest territori d’emprenedories com aquesta. Però una qüestió és això i una altra de molt diferent és no tenir en compte que el Govern es deu al servei públic i, per tant, ha pres la decisió -des del meu punt de vista- encertada de vetllar i protegir tota l’esfera esportiva, no només aquelles que responen a interessos particulars, per molt famosos i rics que aquests siguin. L’estat no és una S.A. amb el qual es poden fer intercanvis comercials de qualsevol manera.

Per tant, potser ningú el fa fora i ell ja tenia clar marxar, perquè quan un actua amb aquesta contundència i falta de discreció, no és la millor estratègia per, seguidament, demanar suport institucional. Qui sap, potser té un as sota la màniga, conformant una nova aliança amb la FAF, que els permeti la seva continuïtat, amb la personalitat histriònica del personatge tot és possible.