Alex Montero

Mai he sigut un entès en matèria de futbol ni tampoc en qualsevol altre tema que tingués relació directa amb tot allò estrictament esportiu, però això no treu la meva sorpresa i estupefacció davant el ventall de notícies que estan sortint en els últims dies arran de la cessió del contracte de l’Estadi Nacional, el què ha portat a tota una croada de declaracions per part dels diferents actors implicats que no ens està deixant a ningú indiferent. Mentre que mandataris i mandatàries asseguren la impossibilitat d’allargar el contracte més enllà del juny del 2024, i tècnics i presidents insisteixen en voler romandre a terres andorranes, Gerard Piqué esclata i amenaça amb enviar l’FC Andorra ben lluny. Més concretament, fora del que són estrictament les fronteres del Principat. Si l’exmarit de la Shakira no tenia suficient amb fer front a aquella cançó que, nou mesos després, el continua perseguint, ara també s’ha d’enfrontar al desallotjament del club del qual exerceix com a màxim accionista. 

Perquè sí, Piqué va explotar. O millor dit, va piular. I ho va fer a través d’aquelles frases que sentencien i no deixen opció a dubte: «Gràcies per expulsar-nos del país. Felicitats, heu deixat Andorra sense futbol professional». Tot un tir directe cap al Govern, el qual va continuar en la línia de llançar pilotes fora per assegurar que, per part seva, sempre s’han preocupat pel bon estar del club tricolor, a més d’afirmar que tots els actors d’aquesta partida esportiva eren sabedors del que passarà en qüestió de mesos amb el Nacional. L’exjugador blaugrana no ha obert més la boca (o el pic, segons com es vegi), però estic convençut que no l’hauran assentat molt bé aquestes declaracions per part de l’Executiu. 

La meva pregunta després d’exercir com a espectador submís d’aquesta croada d’acusacions és: qui menteix en la història? Hi ha bons i dolents, o realment és tot el contrari? Ja us dic, jo entenc de futbol el mínim imprescindible, però és que tota aquesta trama em fa una olor certament estranya. No negaré que tinc una tendència habitual, com bon ciutadà de carrer, a no creure’m pràcticament cap paraula que pugui sortir de boca de qualsevol mandatari, però no crec que siguin els únics als quals s’ha d’assenyalar en aquesta pel·lícula. La seva parcel·la de culpabilitat la tenen assegurada, això no es pot negar, però no hem d’oblidar que Piqué és un empresari més (el màxim accionista en aquest cas) i ja sabem de quina pasta estan fets aquest tipus de gent. Si és que ja ho deia Quevedo (l’escriptor, no ens n’anem a confondre): Poderoso caballero es Don Dinero... 

Al final, l’únic que tinc clar és que els únics perjudicats de tot això són els jugadors que conformen l’FC Andorra i els aficionats. Els primers, testimonis de com el seu futur està quedant en mans d’un grapat de gent que, les coses com són, estan demostrant molt poc respecte per la seva feina; els segons, mers espectadors de com el club pel qual s’han deixat l’ànima amenaça amb desaparèixer en una carrera contratemps. On acabaran tots plegats? Qui ho sap, Piqué dirà. Potser en uns mesos els veiem a tots plegats donant-se un tomb per Madrid, que coses més estranyes s’han vist. Si és que no hi ha res com poder fer i desfer segons el que a tu et convingui... però bé, sempre serà a temps de tornar a fer una piulada i posar-se la ‘medallita’ de salvador. Per a això sempre hi haurà temps.