Cadis
Des de Gibraltar, com ja vaig assenyalar al meu article passat, vam anar a Cadis coneguda per tothom com la «tacita de plata». Però, quin és l’origen d’aquest sobrenom? Doncs, no sé sap gaire bé, però hi ha diverses teories sobre aquest tema.
En primer lloc, se sap que els orígens de la ciutat de Cadis es remunten als antics assentaments fenicis que la van convertir en la ciutat més antiga de tot Occident. A causa de la seva forma, els grecs la van anomenar Kado (κάδος), el que significa tassa, got o recipient. A més, segons la mitologia grega, les columnes d’Hèrcules, situades a l’Estret de Gibraltar, van ser construïdes en plata i d’aquest fet se’n completaria l’àlies. La segona teoria també està relacionada amb la forma de la ciutat, una península envoltada d’aigua que, des de l’aire, sembla tenir la forma d’una tassa amb una nansa recolzada sobre un platet.
Una altra de les hipòtesis apunta al fet que al segle XVIII Cadis era una de les ciutats més importants d’Espanya a causa del seu port i de les relacions comercials que s’hi mantenien. Els burgesos i comerciants acabalats es van assentar a la capital per fer tractes amb les terres d’Amèrica, per la qual cosa la riquesa era habitual i evident i la plata era un dels materials que més portaven des del nou continent fins al port. La vida cultural es desenvolupava als cafès i s’afirma que s’utilitzaven jocs de cafè de plata mentre conversaven.
Així mateix, també s’atribueix aquest nom a l’encant de la llum de Cadis, ja que el reflex de la llum del sol produeix una lluentor platejada a l’Oceà Atlàntic.
Per acabar, finalment, es creu que aquest sobrenom podria estar relacionat amb la neteja de la ciutat gràcies a un sistema de clavegueram modern que va fer que els carrers estiguessin lluents «com la plata».
El primer que vam visitar a la ciutat va ser la Catedral de la Santa Creu sobre les aigües de Cadis situada al centre històric de la ciutat, encara que els gaditans l’anomenen la Catedral Nova. Es tracta d’un edifici d’estil barroc i neoclàssic. Nosaltres vam visitar tant l’interior del temple com el Museu Catedralici de Cadis i també vam pujar a la Torre del Rellotge des d’on vam poder tindre unes vistes meravelloses de tota la ciutat i de l’oceà Atlàntic. A dalt de la torre destaca el rellotge, que s’hi va introduir al segle XIX i que durant dècades va servir per marcar el temps als gaditans, fins al seu desús a mitjans del segle XX. Un cop feta la visita vam anar a menjar uns «callós» a l’andalusa i «tortillitas de camarones» que vaig tornar a menjar més vegades durant la meva estada a Cadis, ja que em van agradar moltíssim. En acabar de dinar, vam anar a l’spa de l’hotel per relaxar-nos una mica. I la pròxima setmana continuarem.