Crònica d’un FC Andorra orfe
Fa uns anys que l’FC Andorra va ser venut en la seva majoria al grup empresarial de Gerard Piqué. Tot semblava un compte de flors i violes on tot surt perfecte. Els antics socis ja van veure amb bons ulls aquesta venda i segurament també són en part responsables del xou mediàtic viscut en aquests dies.
La veritat és que l’FC Andorra no és un equip amb tradició de futbol d’elit, ni hi ha el mateix sentiment que al bàsquet ni hi ha un lligam entre país, afició i equip. Dona la sensació que aquí no hi juga un país, sinó un equip amb plaça comprada per un home que juga a ser Déu.
Tothom que conegui mínimament el país sabia de sobres que les infraestructures futbolístiques no eren per a equips de futbol professional. El primer a saber-ho hauria d’haver sigut en Piqué. Si es compra un equip amb les projeccions d’arribar al futbol professional, s’hauria d’haver pensat en un projecte d’estadi professional.
L’actitud del màxim dirigent tampoc és la correcta. Publicar un tweet de caràcter amenaçador no ajuda a trobar solucions als problemes que pugui tenir l’FC Andorra. Dona la sensació que aquest club està en mans d’una persona poc estable i decidida amb el projecte. O millor dit, per un director de circ, al que li agrada més la polèmica que les coses ben fetes. Pocs propietaris d’equips presideixen o creen altres tipus de competicions futbolístiques. Pocs propietaris llancen missatges amenaçadors a les xarxes socials. No es tracta del que, sinó del com.
Si dèiem que el MoraBanc Andorra (bàsquet) aconsegueix que la Bombonera sigui un lloc de comunió entre afició – país – equip, l’FC Andorra és tot el contrari. Sense embuts podem dir que tot just ara es començava a crear aquest caliu d’afició i equip. Ara bé, aquest comportament infantil i de rabieta allunya als aficionats del país amb l’equip. Cal mencionar que la rentada de cara estètica i moderna de l’Andorra va donar aires frescos, però ja perd part de la seva identitat.
Un propietari ha de liderar, treballar i buscar solucions afins per als problemes que sorgeixen. Un d’ells també poden ser els darrers resultats de l’equip, que no està en les millors situacions i no s’esperen grans coses per aquest any.
Conèixer la realitat del país ajudaria a saber com connectar amb l’afició i amb el Principat. Les formes de fer les coses aquí són ben diferents que el que estava acostumat el propietari i la forma d’actuar no ha estat encertada.
En general podem dir que per molta raó o no que tingui el propietari de l’FC Andorra les formes no són les correctes ni adequades. Els responsables d’elaborar projectes públics per a l’Andorra poden estar més o menys al dia, però sempre i davant totes les coses a les valls s’arreglen parlant i de portes endins.
Malgrat tot, això és conseqüència de tenir un propietari que mai ha estat vinculat amb el país ni amb la seva gent, i de cara a futur aquesta relació ha de millorar si es volen aconseguir grans projectes per al futbol i la seva afició.