Josep Martinez Analista

Deia l’il·lustre Ramon María del Valle-Inclán, en perfecte castellà, que «en España el mérito no se premia. Se premia el robar y el ser sinvergüenza. En España se premia todo lo malo».

Substituïu España per Andorra, traduïu-la al català, i la frase serveix exactament per a reflectir el mateix que deia l’escriptor, però a casa nostra.

Avui em limitaré a exposar fets i no opinions. Tiro d’hemeroteca i trobo els següents titulars en dies consecutius:

Dijous, 5/10: «Costa reclama a Montaner els 64.000 deixats de cobrar per l’escàndol dels salaris».

L’exconseller general, i ara ambaixador a Suïssa, considera que va haver de renunciar als complements de dedicació exclusiva per la «pressió social» generada arran que la líder d’Andorra Endavant fes públiques unes remuneracions que, defensa, eren «privades».

Divendres, 6/10: «Montaner considera «surrealista» que Costa li reclami les remuneracions a les quals va renunciar».

La presidenta d’Andorra Endavant considera que la demanda feta per l’exconseller «no té lògica» i insisteix que cal canviar el reglament del Consell General per no deixar les remuneracions a l’arbitri de la sindicatura de torn.

Diu el diccionari que pocavergonya és adjectiu i nom comú, i defineix el mot com a:

1. Persona que obra o parla sense mesura o respecte i amb descaradura.

2. Persona que es comporta de manera immoral.

Sinònims de pocavergonya són: atrevit, barrut, descarat, desvergonyit, fresc, galtes, galtut, insolent o penques.

El terme «ser un pocavergonya» s’utilitza comunament per a descriure a algú que actua de manera deshonesta, immoral o corrupta en el seu comportament, especialment quan es tracta d’assumptes públics o quan ocupa un càrrec públic. En el context d’un funcionari públic, ser un pocavergonya implica que la persona està abusant de la seva posició d’autoritat i poder per a obtenir beneficis personals, sovint a costa de la societat i el benestar públic. I es pot desenvolupar aquest concepte amb més detall segons determinades condicions que deriven de l’àmbit del servei públic, entenguis política i polítics:

Abús de poder: un pocavergonya en l’àmbit de la funció pública fa servir la seva posició per a obtenir avantatges personals, com l’enriquiment econòmic, el favoritisme o el nepotisme. Això pot manifestar-se de diverses formes, com el suborn, el tràfic d’influències, la malversació de fons públics o l’assignació injusta de contractes governamentals.

Falta d’ètica: la falta d’ètica és una característica fonamental d’un pocavergonya. Aquestes persones sovint estan disposades a sacrificar els principis ètics i morals en nom dels seus propis interessos personals. Això pot incloure l’engany, la mentida, la manipulació i la corrupció.

Perjudici al bé comú: quan un funcionari públic actua com un pocavergonya, sovint ho fa a costa del benestar i els interessos del públic en general. Les seves accions poden danyar l’economia, soscavar la confiança en el govern i portar a la desigualtat social, i tot això perjudica la societat en el seu conjunt.

Pèrdua de confiança pública: la corrupció i l’abús de poder soscaven la confiança del públic en les institucions governamentals i els funcionaris públics. Quan es descobreix que un funcionari actua com un pocavergonya, pot erosionar la fe de la ciutadania en el sistema democràtic i en la capacitat del govern per a servir als seus interessos.

Implicacions legals: la corrupció i el comportament corrupte en la funció pública solen tenir implicacions legals. Els pocavergonyes poden enfrontar càrrecs criminals, recerques judicials i, en última instància, penes de presó si es demostra que han violat la llei.

Deterioració de la moral pública: quan es permet que la corrupció i el comportament corrupte prosperin en el govern, pot portar a una disminució de la moral pública. Els ciutadans poden tornar-se cínics i desconfiats respecte a les institucions governamentals i, en última instància, poden desentendre’s de la participació cívica.

En resum, ser un pocavergonya en el context de la funció pública és un comportament altament perjudicial que soscava la confiança pública, danya el benestar comú i té implicacions ètiques i legals greus. La lluita contra la corrupció i la promoció de la integritat en un govern són fonamentals per a mantenir la democràcia i el respecte per l’estat de dret.

Arturo Pérez-Reverte, un altre escriptor de renom, diu sovint que «el més eficaç aliat dels pocavergonyes sempre són els eixams de ximples que els fan el treball brut».

Dels fets, que cadascú n’extregui la seva personal opinió. «Ahí lo dejo...».