Garanties per al creditor i accés al crèdit per al deutor
L'accés al crèdit representa un dels fonaments de les economies modernes i desenvolupades. Tanmateix, no existeix l'accés al crèdit sense l'existència de garanties per al creditor -siguin personals, reals o financeres-, i la confiança d'aquest en la seguretat del marc jurídic existent. Confiança que es construeix partint d’aspectes generals tals com la configuració de la responsabilitat patrimonial de les persones, fins a aspectes especials aplicables al règim jurídic concret d'una classe de garanties.
De la mateixa forma que les entitats financeres concedeixen operacions creditícies basant-se en la capacitat de retorn i el reconeixement de l'existència, validesa i exigibilitat del crèdit atorgat en les circumstàncies que es pactin, el número i cost de les mateixes es basen en funció del coneixement del mercat, la solidesa de les garanties i les condicions perquè aquestes siguin executables. Elements, tots ells, que incideixen en la reducció del risc de contrapartida. Quant més certa, sòlida i ràpidament executable sigui una garantia, més eficient resulta el mercat de crèdit, i major és la contribució a l'estabilitat financera.
Aquests principis obvis troben el seu reflex i exemple en algunes economies i ordenaments jurídics moderns amb més o menys limitacions basades en drets concurrents de caràcter social com ara el dret de consumidors o a l'accés a l'habitatge. No obstant això, el principi és sempre el mateix: a més qualitat dels deutors i mes col·lateral disponible en una economia -actius immobiliaris, mobiliaris o financers- millora l'accés al crèdit i la resiliència financera. Si a més les garanties són executables de manera ràpida, segura, no discriminatòria i garantista, amb la mínima intervenció de la justícia, millor.
Però no únicament cal mirar-ho des de l'òptica del creditor; per als deutors, una execució ràpida de garanties pot ser beneficiosa, i ho és gairebé sempre en entorns competitius. En lloc d'afrontar un procés llarg i costós d'execució o embargament, que pot afectar negativament al seu crèdit i a la seva situació financera, els processos d'execució o embargament ràpids permeten al deutor alliberar-se de manera més eficient i recuperar-se amb més rapidesa, evitant l'exclusió financera.
Aterrem això al panorama andorrà. En termes d'operacions de finançament, l'atorgament de préstecs i crèdits en el mercat local continua sota un estricte règim de reserva d'activitat que posa en risc la capacitat de creixement econòmic del país. Els exemples de sindicació de la banca local són molt escassos, com ho són l’estructuració d'operacions de finançament d'una certa rellevància en clau local o internacional. Això contrasta cada vegada més amb les necessitats financeres de companyies i projectes empresarials andorrans. Cada vegada és més habitual trobar-nos amb operacions de finançament atorgades a l'estranger però amb paquets de garanties -fonamentalment promeses i garanties hipotecàries i penyores- locals per raó del focus de la solvència del deutor que cal analitzar amb minuciós detall per tal d’evitar defraudar les raonables expectatives dels creditors.
Aquí és on el nostre marc jurídic és manifestament millorable. Més enllà del reconeixement de les garanties financeres i el seu marc homologable a l'europeu per exigències de l'acord monetari, la regulació de les garanties reals clàssiques -penyores i hipoteques- a Andorra és inexistent des del punt de vista material i processal, per la qual cosa més enllà de les disposicions contractuals que es pactin entre les parts, les figures pivoten entorn de la figura del privilegi en situacions concursals, incloent el de separació i execució separada i la regulació dels embargaments. Situacions concursals totalment desalineades amb estàndards internacionals -i especialment dels nostres veïns- recollides en un obsolet Decret de 1969 de cessament de pagaments i fallides, de configuració vuitcentista, que ha perdut la possibilitat d'erigir-se en un model singular procreditor, compromès per l'altura dels temps moderns, la modernització -o potser complicació- de la legislació societària i dels mercats de valors, i el influx de components d'internacionalització i les doctrines concursalistes dels nostres veïns del sud i del nord, on es troben les almes mater de la major part dels juristes locals.
Entrant en els actius immobiliaris, paradigmàtics en la configuració i profunditat de l'economia andorrana, resulta de vital importància entendre el funcionament -sovint discutible- dels usos i costums locals i la tradició jurídica en la constitució de garanties hipotecàries -sense anar més lluny, solidaritat vs. Especialitat, entre d’altres polèmiques-, així com en l'entesa que aquestes garanties es configuren com a drets accessoris, la subsistència i l'extinció dels quals se supediten a l'obligació principal -existència d'un crèdit o préstec- l'incompliment del qual i posterior declaració de l'existència de deute líquid vençut i exigible activa possibilitats de rescabalar-se en execució o embargament.
No entraré en els detalls d'alternatives elusives -perquè em temo que les fites del permès o tolerat no les té clares ningú- que no impliquin ficar els peus a la galleda del molt oblidat article 7 de la Llei d’inversió estrangera -que sanciona amb la nul·litat plena de dret els actes i negocis contraris a la Llei i els realitzats en frau de la mateixa-, però qualsevol adjudicació, dació per a, o en pagament d'actius immobiliaris en els quals el creditor adjudicatari del bé sigui un estranger, activa obligacions d'autorització d'inversió estrangera immobiliària. Això enllaça amb un tema d'actualitat, i és que des del passat 22 de setembre, i fins que entri en vigor la llei que gravarà la inversió estrangera immobiliària, ha quedat suspès l'atorgament de noves autoritzacions d'inversió estrangera en immobles a persones físiques estrangeres no residents, però sobretot -i això és especialment rellevant per a gairebé tots els creditors- a persones jurídiques tant estrangeres com andorranes amb capital estranger sigui quin sigui el percentatge de participació de capital estranger.
Extreguin les seves pròpies conclusions, i bon cap de setmana.