El Penyal de Gibraltar
A Màlaga també vaig visitar l’Alcassaba, el teatre romà i la catedral i vaig anar a veure els grafits del barri del Soho.
De camí cap a Cadis vam anar a visitar el Penyal de Gibraltar. El pitjor de tot va ser la duana i trobar aparcament, ja que vam entrar amb el cotxe. Vam estar esperant més d’una hora per entrar i més de mitja hora per sortir. Jo vaig pensar a Andorra i els problemes d’accés i us asseguro que és molt pitjor. També dir-vos que em va causar certa gràcia que els policies que hi havia aquell dia a la duana no havien vist mai un passaport d’Andorra i és que tots els que passen o surten de Gibraltar sense cap mena d’excepció han de mostrar el DNI o el passaport tant a la zona anglesa com a l’espanyola.
La veritat és que, tot i ser una destinació de compres, nosaltres vam passejar per la plaça Casemates Square i pel seu carrer principal i el més comercial anomenat Main Street que estava ple de banderetes del Regne Unit penjades dalt de banda a banda, però no vaig comprar gairebé res, només uns petits records que vaig pagar en euros, perquè s’acceptaven tant euros com lliures.
Per descomptat, em vaig fer fotos tant amb les típiques cabines i bústies de correus vermelles del Regne Unit i també vam prendre alguna cosa. Va resultar difícil escoltar algú parlar el «llanito» una llengua que transita entre l’anglès i l’espanyol en la varietat andalusa. Gairebé tothom parlava castellà o anglès. Però, al final posant molta atenció ho aconsegueixo i escolto un grup de quatre persones grans utilitzant aquesta parla típica de la zona.
Per descomptat vam visitar el Penyal, més que res per veure els micos. Caldria assenyalar que es tracta dels únics primats, n’hi ha al voltant de 250, que estan en llibertat a tot Europa, que caminen a plaer a la Reserva Natural del Penyal i que no són molt amigables, per això no s’ha d’intentar donar-los de menjar, tocar-los o molestar-los fent-los fotos massa a prop. Però, a més també vam veure Àfrica (Marroc) des del mirador de la reserva anomenat Skywalk situat a 340 metres sobre el nivell del mar i amb unes vistes impressionants, ja que es tracta d’una passarel·la de vidre que et permet veure què hi ha 300 metres més a baix; els Pilars d’Hèrcules i vam creuar el Pont penjant de Windsor. Aquesta darrera va ser una experiència al·lucinant que per descomptat repetiria, ja que tracta d’un pont penjant de 71 metres de longitud sobre una gola a 50 metres. Fascinant!
Relatar com és la xarxa de túnels que durant el Gran Setge de Gibraltar que va tenir lloc entre els anys 1779 i 1783, el tercer intent per part d’Espanya per recuperar les terres usurpades pels anglesos, va impedir la victòria espanyola, és impossible, ja que són com una espècie de ciutat subterrània amb hospitals de campanya, magatzems per guardar vivers i estris, etc. I per acabar la nostra visita vam menjar la Calentita, el plat típic de Gibraltar que és una mena de coca d’origen genovès i que em va recordar a la farinata. Estava riquíssima! H