Omar el Bachiri Psicòleg clínic

Des de la psicologia sempre diem que no és ni la situació, ni les coses que ens succeeixen les que ens alteren emocionalment, sinó, la manera d’interpretar-les. És la nostra manera de raonar les situacions la que provoca que es tornin estressants, ansioses o just el contrari, que no ens alterin emocionalment, ho acceptem i passem a una altra cosa. Tots vivim situacions conflictives de tant en tant, com és discutir amb els pares, germans, parella sentimental, amics, etc. però no a tots ens afecta per igual. Depenent de la nostra personalitat ens quedem com si res, aprenem alguna cosa o ens enfadem de valent i durant uns dies no li dirigim la paraula a la persona en qüestió. Depenent del valor emocional que li donem a l’escena farem una cosa o una altra. Però, en canvi, quan som proactius tenim l’opció d’escollir la reacció més productiva en aquell precís moment, és com si fóssim actors i estiguéssim interpretant el nostre personatge. No estic parlant de ser hipòcrites, sinó, d’escollir quines paraules utilitzar per a treure rendiment de la situació donat què, ja que hem de passar una mala estona que ens sigui beneficiosa.

Ara, per arribar a comportar-se d’aquesta manera i dominar la gestió emocional hem de preguntar-nos sempre per què ens afecten les opinions dels altres quan cap d’ells ens paguen el sou, el lloguer ni el menjà. És més senzill del que sembla, sempre que els problemes no siguin amb la nostra font econòmica tot fluirà atès que, ni el lloguer, ni el menjà, ni el nostre estil de vida es veuran afectats. Per tant, tenint aquesta part tranquil·la no hi ha cap motiu per a pertorbar-nos mentalment. Vivim en una societat consumista, tot gira entorn dels diners, comprar per a ser feliços o per aparentar l’estatus social desitjat: gastar en sortir a sopar fora de casa, viatjar, comprar aparells electrònics innecessaris, però que ens fan la vida més fàcil, etc. la qüestió és gastar en el nostre benestar i cadascun ho fa com pot o vol. Per tant, tenint l’economia assegurada, tenim molt de guanyat i només haurem d’anar superant contratemps. Perquè és això mateix, qualsevol circumstància que no tingui relació directa amb la nostra supervivència és un contratemps, però malauradament, se li dona més valor emocional del que li pertoca.

A tall d’exemple perquè s’entengui millor aquesta última frase deixaré aquesta reflexió: podem tenir molts problemes, però cap ni un és més important que poder pagar el lloguer, menjar i mantenir el nostre ritme de vida. Aleshores, res és tan important com sembla, però, així i tot, ens preocupem per coses banals. Igualment, abans de continuar hem d’entendre que les situacions són les mateixes per a tots, però no tots les interpretem de la mateixa manera i exposaré el clima com a exemple: no és igual que plogui quan estem dormint que quan tenim la intenció de sortir de casa. La situació climàtica és la mateixa, però ens afectarà anímicament diferentment segons la interpretem. Si mullar-nos no és un inconvenient no passarà res, però, en canvi, si ho és, el nostre estat anímic es veurà modificat. Però ho farà en la mateixa proporció del nivell d’ansietat que estiguem vivint atès que, aquesta no és més que la premonició del futur immediat. Per tant, sent proactius la seva intensitat serà menor perquè encara que també ens mullarem ho acceptem com una circumstància que s’escapa de les nostres mans.

De bon matí hem decidit no alterar-nos per coses banals, aleshores, veient l’escenari tenim l’opció de dramatitzar (exagerar), enfadar-nos o treure-li importància. El resultat serà el mateix, però les emocions i sentiments seran diferents donant com a resultat un comportament adaptatiu o perjudicial per al nostre organisme o situació personal. S’ha de remarcar que la proactivitat és això mateix, la capacitat d’adaptació immediata a les noves circumstàncies i també és la capacitat d’organització mental, d’avançar-se a les situacions conflictives.

És a dir, només aixecar-nos hem de decidir com ens anirà el dia o millor dit, com volem estar anímicament quan tornem al llit. En primer lloc, hem de prioritzar el nostre estat mental, com volem que estigui i d’aquesta manera serà més difícil deixar-nos influenciar per l’estat anímic dels altres atès que, és quasi inevitable compartir les emocions. Forma part de l’empatia, quan ens trobem algú en dificultats automàticament intentem ajudar-lo, sense pensar si està així per haver pres una decisió equivocada o per un dany col·lateral, provocat per tercers. La qüestió és per què permetem que coses que no són importants per a la nostra supervivència ens alterin i condicionin de manera negativa la vida?

Si ho analitzem en profunditat veurem que estem invertint el nostre temps en persones i productes estèrils, que no ens aporten cap benefici o encara pitjor, estan intoxicant-nos donat que, perjudiquen la nostra salut mental. Aleshores, hem de centrar el nostre comportament a mantenir constantment la calma, només alterar-nos el temps necessari per adaptar-nos a les noves situacions. No es tracta de ser immune, sinó, de saber quina emoció o sentiment deixar sorgir, de tenir una bona gestió emocional. D’altra banda, també és una manera d’aprendre dels errors, d’aprendre de les respostes emeses sense haver-les pensat abans. L’estrès o l’ansietat han pres el control emocional i les expressen exageradament donant com a resultat la por, que posteriorment ens paralitzarà. En canvi, sent proactius aprofitem aquest malestar per a moure’ns atès que, hem estudiat el resultat que pot sortir i tenim les eines cognitives per afrontar-ho sense haver de frustrar-nos. Potser no sortirà com volíem, però tampoc, tan malament i és més, moltes vegades ens agradarà la sensació de no poder amb la situació perquè la interpretem com un desafiament i sabem que sortirem reforçats cognitivament. En definitiva, ser proactius és sinònim de gaudir de les situacions perquè ens agraden els obstacles, els veiem com una manera de millorar personalment.