Joan Jiménez

La setmana passada va finalitzar l’Assemblea General de les Nacions Unides (UNGA per les sigles en anglès), on es van comentar diverses temàtiques d’alta rellevància que estan succeït en aquests moments arreu del món. Crisis i ambició climàtica, la guerra d’Ucraïna o l’equador dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 han estat algunes de les qüestions que han estat presents a Nova York en aquesta 78a assemblea, al mateix temps que ressorgia un conflicte latent com el del Nagorno Karabakh entre Armènia i Azerbaidjan. En aquesta finestra vull compartir unes petites reflexions sobre algunes de les temàtiques que han succeït des de la meva perspectiva.

En primer lloc, la crisis sobre el canvi climàtic i l’ambició climàtica de les Nacions Unides i dels seus estats membres. A la compareixença de premsa telemàtica de la delegació andorrana a l’UNGA, es va declarar que el secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, tot i tenir una contrastada reputació de fort caràcter en certs instants, es va mostrar relativament optimista respecte aquesta crisi, des de la perspectiva de la delegació. Tot i això, Guterres va declarar, textualment, que «la humanitat ha obert les portes dels inferns» en referència als incendis que han succeït aquest mateix any al Canadà, Hawaii i Grècia, a més de les inundacions a Líbia i la Xina. Aleshores, això és «optimista»? Clarament, no. Guterres si ha reconegut certs grans esforços que s’han fet en diversos països, però sense oblidar que encara queda molt per fer en àmbits com les indústries de combustibles fòssils, a qui ha acusat de boicotejar la transició verda amb els seus diners i la seva influència.

Un altre moment destacat ha sigut la demanda de Volodímir Zelenski de retirar el vot de veto a Rússia amb el qual han estat bloquejant el Consell de Seguretat en l’àmbit de la guerra d’Ucraïna. És això una utopia? Actualment, sí. Però és un altre exemple que la vella geopolítica del 1945 no té cabuda en l’actualitat i suposa grans riscos per la seguretat internacional i pel desenvolupament sostenible global. Tot i això, per acabar amb aquest tema, citaré al meu antic professor de màster, Carlos Jiménez Piernas, dient que «estas son las reglas del juego, y a las reglas del juego nos debemos atender», afegint a aquesta cita per la meva part, «desafortunadamente».

Sobre el progrés dels ODS en la meitat del període estipulat pel seu acompliment, les perspectives són bastant confuses. Trobem opinions de tots els colors. Alguns diuen que encara es poden complir per l’any 2030, altres que requeriran uns anys més, alguns molts que han perdut l’esperança... Des de la meva perspectiva, crec que hi ha alguns estats membres que estan prenent-se molt seriosament l’Agenda 2030 i tractant de complir els ODS el millor possible, i altres, més que ajudar a avançar, perjudiquen greument.

Respecte al revivament del conflicte Nagorno Karabakh que ha entorpit aquesta UNGA, és un indicador molt clar que el món no està ni a prop dels seus millors estàndards possibles en matèria de seguretat i manteniment de la pau, posant de manifest les actuals carències.