Tardor i xocolata
Fa poc vaig llegir una frase que de seguida vaig fer meva: «Pertanyo a la tardor. I a la tardor em parlen totes les coses que he perdut». Res més cert.
La paraula tardor deriva del llatí «autumnus», o «auctumnus», possiblement de l’antiga arrel etrusca «autu» i té en si connotacions del pas del temps i un significat concret en la societat d’arribada de la plenitud de l’any.
Què representa la tardor? La tardor és una estació de l’any que marca la transició entre l’estiu i l’hivern. Des de temps antics, la tardor es considerava una època de renovació de la terra, on les fulles velles cauen per a donar pas a nous colors i començaments.
L’associació amb la transició del clima càlid al fred i la seva condició d’estació de la collita primària han dominat els seus temes i imatges populars. En les cultures occidentals, les personificacions de la tardor solen ser dones maques i ben alimentades, adornades amb fruites, verdures i cereals que maduren en aquesta època. Moltes cultures celebren festes de la collita tardorenques, sovint les més importants dels seus calendaris, com ara Sant Miquel, que ja s’apropa.
A més de ser una de les èpoques més boniques de l’any, la tardor porta en si una oportunitat per a fer autoanàlisi i introspecció. Així com els arbres canvien les seves fulles i es renoven per a donar pas a una altra estació o etapa, també nosaltres passem per canvis que ens permeten, molt sovint, traçar nous rumbs cap a altres objectius.
Així doncs, podem aprofitar l’arribada de la tardor per a aturar-nos i pensar en les fites que, en general, ens marquem a l’inici d’any, les que hem assolit i les que encara queden per complir. I avui us proposo una acció per tal de reconèixer tot el que hem fet i el camí que hem recorregut. No és fàcil! Així que una de les coses que ens serviran de premi és, a la caiguda de la tarda, davant una reconfortant tassa de xocolata desfeta, agafar paper i llapis per a realitzar aquest exercici.
Al paper fem tres columnes. A la primera posem els objectius que teníem a inicis d’any, no importa quins siguin, si els vam pensar i vam imaginar, els escrivim. A la segona columna anotem el que hem aconseguit. Tal vegada algunes de les nostres metes han canviat una mica al llarg del temps o les hem hagut d’ajustar. Tampoc importa, anotem tot el que hem assolit fins al moment. I, finalment, a la tercera columna, posem aquells objectius que encara estan per complir o que van sorgir sense esperar-los.
Quan hàgim acabat, mirem la llista. Quina columna és la més llarga? Què sents tu en veure la teva llista? Mentre prens la teva tassa de xocolata, torna a mirar la primera columna, els teus objectius inicials. Són realistes? Han canviat? Necessites fer ajustos? Ara, mira la teva segona llista. Ospa! Tot això has fet? Impressionant! No és fàcil tenir la visió, el compromís i la disciplina per a complir un objectiu, però aquests els has fet. Felicita’t, doncs! Dona’t el crèdit que et mereixes i gaudeix de la satisfacció per haver-ho fet.
Ara, observa la llista de propòsits que encara estan per complir. Analitza-les bé. Són realistes? Et proporcionarien satisfacció una vegada assolits. Quant temps afegit creus que necessites per acabar-la? Abans que la pressió o la desil·lusió s’emparin de tu, has de tenir present que sovint ens plantegem aquestes fites de forma incorrecta. Com és això? Doncs per la manera subjectiva que tots tenim a l’hora de fer plantejaments.
Tots tenim desitjos i projectes. Alguns són més abastables que uns altres, i alguns responen a desitjos personals, mentre que uns altres depenen de factors externs. El desig de tenir una casa pròpia per a viure de forma més còmoda és un desig personal. Però, si desitges una mansió davant el mar per tenir més estatus i és el que veus a Instagram, o a qualsevol altra xarxa social, això és un desig de connotacions externes. La diferència sempre rau el que tu vols i depèn del teu desig personal.
Per saber realment quins són els desitjos abastables, tornem a l’exemple anterior. Vols tenir una casa per viure més còmodament. Per què? Perquè tal vegada ara estàs de lloguer i no tens el sentit de propietat. Per a què? Per a sentir-te millor. Com? Més a gust i més independent. Per què necessites sentir-te independent? Tal vegada perquè has viscut amb els teus pares o parelles, i no has tingut l’oportunitat d’adquirir alguna cosa per a tu, una cosa pròpia que ningú pugui llevar-te. Llavors aquí ho tens: tal vegada la casa no és el que realment vols, sinó quelcom més profund, més sentimental i intern. Vols sentir-te independent, capaç i amb sentit de pertinença.
Veus com canvien els objectius? No et desil·lusionis, doncs. Torna al teu full de paper, analitza la columna de coses pendents i avalua i qüestiona cadascuna d’elles per a trobar la veritable raó que et va fer plantejar-les, i així serà més fàcil trobar la manera d’aconseguir-les... o d’esborrar-les.
Ara, a la tardor, és el moment ideal per fer aquest exercici tantes vegades com creguis necessari, sempre acompanyat, però, d’alguna cosa que et reconforti i et doni pau, com aquesta deliciosa tassa de xocolata desfeta mentre mires a través de la finestra com, imperceptiblement, els colors de la tardor van canviant el paisatge i ens anuncien molt pausadament que el temps més fred, de recolliment i reflexió, s’apropa inexorablement. És el pas del temps. És la vida. I com va dir George Sand, «la tardor és un caminant melancòlic i graciós que prepara admirablement el solemne adagi de l’hivern».