Natalia Mena

La data escollida per unanimitat entre els màxims mandataris parroquials per celebrar els propers comicis ha estat el 17 de desembre.

Segurament són molts els que hauríem preferit que la cita electoral fos a principis de mes per treure’ns de sobre el tema abans del Pont de la Puríssima i encarar els dies previs a Nadal més tranquils i no enmig d’una campanya per escollir nous cònsols, però ja sabeu que la vida no és com tu vols, sinó com es dona. Així que un cop acceptada i assumida la notícia tots els actors implicats; formacions polítiques, mitjans de comunicació i ciutadans gaudirem d’unes jornades prèvies a les festes amenitzades no només per; nadales, torrons, sopars d’empresa, carrers guarnits de llums i compres pròpies d’aquesta època, sinó també amb cartells propagandístics, tertúlies polítiques, entrevistes els candidats, actes per convèncer els votants, reunions de poble per debatre les qüestions més importants a les que el país haurà de fer front en un futur immediat, etc... Perquè no hi ha calendari en tot l’any per realitzar un plebiscit i el millor és fer-lo coincidir amb dates assenyalades on la població té altres prioritats, el que probablement serà un factor que també repercutirà en el desenllaç final. L’argument que s’ha explicat per triar aquest dia ha estat que es disposa de més temps per poder preparar les llistes i els programes en general, aspecte que a Andorra és especialment complicat alhora que realment cridaner, ja que no succeeix com en altres estats on hi ha cops de colze per entrar en les candidatures, aquí són comptats els que s’atreveixen a donar la cara i saltar a l’arena pública, pel grau d’exposició que suposa dins un territori tan petit com aquest en el que tothom es coneix i on de seguida quedes assenyalat. Sigui com sigui el que si sembla evident, és que aquesta contesa electoral hi haurà dos apartats estrella, que estan provocant molta controvèrsia així com descontent entre els habitants del Principat, que són, per una banda, l’acord d’associació amb Europa i per altre la dificultat creixent amb l’habitatge i els preus dels lloguers. Serà interessant observar si en aquesta ocasió aquestes dues circumstàncies i la gestió que s’està portant de les mateixes desgasten a DA, que en les passades eleccions va assolir uns resultats inesperats aconseguint una majoria absoluta sorprenent, que va deixar a més d’un fora de joc i constatar si és capaç de revalidar els seus feus actuals o es produeix alguna reacció per part dels votants de penalització o de càstig, que manifesti la disconformitat respecte a com s’està abordant la resolució de determinades problemàtiques, que lluny de resoldre’s només fan que agreujar-se com la dificultat d’accés a una llar assequible o el garbuix diplomàtic de les deliberacions amb Europa, que distant bastant de clarificar-se i en les que com si d’un serial es tractés, cada setmana ens regalen un nou episodi amb cartes de reguladors, que titllen aquest microestat de poc fiable i de dubtosa reputació o el cop de porta de Mònaco, que cansat de tant marejar la perdiu una vegada s’han posat les cartes damunt la taula, ha dit que tant de gust, però que s’estimen més seguir com fins ara, que anar a rebuf dels interessos Europeus. Caldrà veure també si el principal partit de l’oposició Concòrdia, que desperta moltes simpaties, té prou embranzida per continuar amb la seva trajectòria ascendent podent formar llistes a diversos comuns. Per altre costat, Andorra Endavant possiblement treballi per seguir ampliant el seu pes a nivell territorial. PS espera consolidar el canvi de lideratge i anar eixamplant el seu poder més local. El grup de Liberals absolutament trinxat ara per ara ni està ni se l’espera, és a dir no existeix una percepció de què pugui recompondre’s amb la suficient fermesa com per tenir un paper significatiu en alguna de les demarcacions. I per últim les forces específiques de cada parròquia han començat a fer moviments i alguns com per exemple Dolsa conseller de X’Ordino busca consens per a les comunals, ratificant que el pacte amb el PS no era només per a les nacionals i contemplant la possibilitat de què s’afegeixin altres sensibilitats polítiques, que permetin conformar una gran aliança per poder presentar batalla a DA amb opcions a guanyar.

Tanmateix aquest darrer sufragi serà una prova de foc per comprovar si la ciutadania recolza les polítiques que està duent a terme DA sobretot en matèria d’habitatge un panorama preocupant, que comença a ser insostenible a totes llums i pel que aparentment no s’estan proposant solucions efectives o raonables, essent fonamental una major inversió pública i pel que fa a l’àmbit internacional amb unes negociacions amb Europa, que estan generant molts dubtes de si certament són tan beneficioses per la nació com es vol fer creure o pel contrari afavoreixen als de sempre, provocant un context d’incertesa respecte a què se’n derivarà d’aquests compromisos. En els pròxims mesos presumiblement viurem una frenètica activitat política de la qual s’aclariran totes les incògnites poc abans de felicitar-nos les festes i de què brindem per desitjar-nos un feliç 2024. Mentrestant per a aquells que som mers espectadors sense dret a vot, però que ens apassiona l’art de fer política, serà estimulant estar atents i pendents a tot el que vagi passant, per entendre la idiosincràsia d’una societat andorrana, que esperem que sigui exigent amb els seus governants, perquè les seves decisions ens afectaran a tots.