Jo jugo a bàsquet i dissabte tinc partit!
De sobres és conegut que Sèneca defensava que una vida feliç és la que segueix a la seva pròpia naturalesa i que això tan sols es pot aconseguir amb l’ànima sana i el cos saludable. I no només això, aquest filòsof estoic defensava que la part més sana del nostre cos és la que més s’exercita. I és aquí on la majoria interpretem, sàviament, que l’esport ens ajuda a mantenir el nostre cos sa.
Si parlo de mi mateixa, diré que soc una persona que no concebo la vida sense fer esport. I això no és quelcom que defensi ara, des de l’edat adulta, sinó que la pràctica de l’esport és quelcom que s’ha mantingut constant en totes les etapes de la meva vida. He fet atletisme, natació i he estat assídua al gimnàs d’ençà que se’m va permetre entrar-hi sola, de fet encara hi vaig. Però si haig de destacar un esport per sobre la resta, l’esport per excel·lència que va condicionar el meu entorn, les meves inquietuds, i les meves amistats (moltes de les quals encara mantinc), sense cap mena de dubte, aquest seria el bàsquet. I és això el que m’ha convertit en una defensora incondicional dels esports d’equip, especialment en les etapes inicials de la vida, com són la infància i l’adolescència.
Soc de Badalona, «bressol del basquetbol» com se la coneix dins l’àmbit esportiu. I, per tant, els meus inicis en aquest esport no van ser casuals, a la meva ciutat el bàsquet es respirava a l’ambient, i ara com ara, em costaria trobar-hi un racó que no tingui almenys una cistella.
Una vegada aquesta addició em va córrer per les venes no la vaig poder abandonar i vaig continuar practicant-la en l’adolescència i fins i tot a la universitat, on curiosament vaig haver de formar part d’un equip mixt, ja que a la meva carrera hi havia majoritàriament homes, i va resultar impossible trobar prou voluntàries per formar un equip femení.
Ara les meves tres filles també juguen a bàsquet, i el fet que triessin aquest esport tampoc ha estat casual. En la meva defensa diré que en cap cas ha estat una imposició meva, com es podria interpretar per la meva forma de pensar, però tampoc negaré que soc molt feliç que triessin aquest esport. La decisió va ser d’elles i crec que va estar motivada pel fet que jo encara mantinc amistats de la meva època daurada en què era jugadora activa. Això i que, per sort, encara estem en la fase en què em tenen idolatrada, tot s’ha de dir.
Que jo estigui tan contenta perquè les meves filles juguin a bàsquet ve motivat per moltes altres raons a banda del record que pugui tenir jo de la meva infantesa. I és que hem de tenir present que la pràctica constant de qualsevol esport a més de millorar el nostre aspecte físic, ajuda a entendre la importància de la disciplina, la constància i l’esforç, i això és especialment important en etapes fonamentals en el desenvolupament emocional, entre les quals destacaria l’adolescència. Però és que a més a més, l’esport, ben entès, fomenta un sentiment de competitivitat que pot ser molt beneficiós en la vida dels nostres joves, ja que a través del mateix aprenen a gaudir de les victòries i a fer-se forts amb les derrotes. I que aquest esport es practiqui dins d’un equip fomenta també la competitivitat sana entre qui el conformen, perquè la victòria d’un és la victòria de l’equip, i la victòria de l’equip és la victòria de tots i totes.
L’esport en equip té també beneficis socials com poden ser aprendre a compartir i a respectar els altres, facilitar que aprenguin a acceptar les derrotes com a forma de tolerància de la frustració i també, perquè no dir-ho, celebrar els assoliments propis i els compartits, socialitzant així des d’etapes primeres de la vida.
Tanmateix, estudis recents han vinculat la participació en esports d’equip amb estructures del cervell associades a la memòria i la relació entre els records i les emocions, concloent que s’ha detectat un millor desenvolupament del cervell i un estat d’ànim més bo en nens i nenes que practiquen un esport en grup, que tenen una estructura més clara, que quan es practica esport d’una forma més informal.
Podria continuar enumerant beneficis «arxiconeguts» de l’esport en grup, però, a parer meu, el principal benefici de la pràctica d’un esport d’equip es troba en mantenir els nois i noies «ocupats» en edats en què apareixen hàbits molt més nocius. I és que està més que demostrat que practicar esport de manera regular durant l’adolescència és també una mesura protectora de substàncies nocives com el tabac, l’alcohol i d’altres drogues que no vull ni citar. I que aquest esport es faci en grup, ajuda a continuar amb la seva pràctica, a no abandonar, en aquestes edats tan complicades, emocionalment parlant. Per mi poder sentir a les meves filles respondre amb un «jo no vindré, jugo a bàsquet i dissabte tinc partit», és música «celestial» i intentaré que això continuï així mentre pugui, sense obligar-les, és clar.
Ja arribant al final volia comentar que els esports d’equip són perfectes per a poder crear una millor estratègia, aconseguir vèncer al rival i fer que tots els participants treballin braç a braç. És per aquest motiu que actualment hi ha moltes empreses que en les seves activitats de «team Building» inclouen la pràctica d’algun d’aquests esports, permetent millorar les relacions, assolint un equip més unit i fent que tothom s’esforci per a un bé comú.
Acabaré com ja ve essent habitual amb una frase, en aquest cas del gran Michael Jordan, considerat com el millor jugador de la història, i una de les màximes estrelles de la lliga de bàsquet americà, però que sobretot va ser un gran líder, i un esportista dedicat, i que diu «el talent guanya partits, però el treball en equip i la intel·ligència guanya campionats».