Generen drets d’autor les obres creades per IA?
Imaginem que ordenem a ChatGPT que ens escrigui una novel·la o que fem servir DALL-E perquè ens creï la imatge o el vídeo que nosaltres volem. Tindríem drets d’autor sobre aquestes obres resultants? Les podríem inscriure a algun registre de Propietat Intel·lectual? La veritat és que aquestes qüestions estan generant cada cop més debat entre la comunitat jurídica, constituint així un altre dels múltiples reptes que ens planteja la Intel·ligència Artificial (IA).
La jutgessa federal del Districte de Columbia (EEUU), Beryl Howell, va dictaminar el mes passat que les obres generades per IA no es poden acollir a la protecció dels drets d’autor. Va destacar que aquestes obres no compleixen un dels requisits bàsics de l’autoria, que és la creació humana. Aquest criteri és convincent en els casos en què una obra hagi estat creada totalment per una IA sense cap intervenció humana, doncs aleshores és raonable que no se li pugui atorgar drets d’autor. No obstant això, l’aplicació d’aquest criteri pot generar dubtes quan sí que hi ha intervenció humana en la creació de l’obra; per exemple, quan se li donen ordres o instruccions a la màquina perquè generi l’obra que l’humà vol.
Un exemple relativament recent és el cas de l’escriptora Kris Kashtanova, que a principis d’any va llançar Zarya of the Dawn, el primer còmic que conté il·lustracions generades per IA. La US Copyright Office (USCO) va cancel·lar el registre del còmic precisament per no ser fruit d’una creació humana. En aquest cas, la USCO va afegir que, encara que l’artista hagués indicat a la IA l’estructura i el contingut de cada imatge, l’obra seguia sense considerar-se de creació humana. Això és així perquè, segons el criteri de la USCO, els prompts o indicacions que es donen a la IA funcionen més com a suggeriments que com a ordres, de manera que no permeten l’humà tenir tot el control de la imatge que la IA finalment acaba generant.
Per això, sembla que, seguint el criteri recent als Estats Units i l’establert pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), la majoria de les obres generades per IA no són susceptibles de drets d’autor, encara que es podrien protegir si l’humà té un paper clau en la creació de l’obra i aconsegueix manifestar la seva personalitat a través d’aquesta, fet que s’hauria d’analitzar en cada cas concret.
Des del meu punt de vista, aquestes decisions recents són fruit del temor generalitzat que hi ha entorn de la IA. L’objectiu no és cap altre que evitar que fotògrafs, escriptors i artistes es vegin substituïts per la IA, però ni de bon tros està tan clar que aquesta solució sigui l’adequada.
La IA és una realitat que ha arribat per quedar-se i de fet no ha de significar necessàriament la substitució creativa dels éssers humans. Es potveure perfectament com una eina útil –i en molts casos necessària– per potenciar la nostra capacitat imaginativa i per fer les nostres obres més destacables i diferents. Sigui quina sigui l’opinió que tinguem respecte a això, hi ha una realitat clara: la tecnologia avança molt més ràpid que el dret. I és per això que la IA difícilment tindrà encaix en el marc jurídic actual en matèria de propietat intel·lectual perquè, en estar vigent des del segle passat, està pensat únicament per a les obres de creació humana sense el suport de la IA.