Belen Montero Escriptora

Avui, asseguda davant de l’ordinador, i divagant entre diferents temes, m’ha sorgit una pregunta que vull compartir amb tu perquè puguis destriar, si no seria meravellós. Aleshores, aquesta, és la pregunta que va sorgir en la meva ment: Què necessita el món per ser més feliç?

Tot i que no tinc una resposta definitiva, vull compartir amb tu una paraula que conté la resposta i un gran significat que considero fonamental per assolir una vida més plena: (L’empatia) per què crec que aquesta paraula és tan important? Permet-me explicar-te:

En un món tan divers i complex com el nostre, l’empatia s’erigeix com un dels valors fonamentals que més necessita la nostra societat. La capacitat de posar-nos al lloc de l’altre, comprendre’n els sentiments i les necessitats, i actuar en conseqüència, és l’essència mateixa de la humanitat. Si tots practiquéssim l’empatia a les nostres interaccions quotidianes, el món es transformaria en un lloc més compassiu, just i harmoniós. Però sobretot, al món amb persones més felices.

L’empatia, en la seva essència, vol dir sentir amb l’altre, connectar-nos emocionalment i reconèixer que les experiències i sentiments dels altres són tan vàlids com els nostres. Aquesta habilitat valuosa ens permet cultivar relacions més fortes i significatives, així com fomentar la comprensió mútua entre cultures, races i classes socials. Ja que el que té l’altre a la seva memòria, les seves reaccions i emocions, hi són, per tot el que ha viscut i sentit al llarg de la seva vida, i això, res no té a veure amb el que hàgim sentit i viscut nosaltres al llarg de la nostra. Ni millor, ni pitjor, només diferent, cosa que em porta a exposar, que en un conflicte on l’ego comença a dominar-nos i el dimoni està a punt de posseir-nos… En un escenari on l’empatia floreix, la violència i el conflicte trobarien terreny fèrtil per ser mitigats.

Imaginem un món on els líders polítics i governants apliquessin l’empatia en les seves decisions, considerant com afectarien les vides dels seus ciutadans i el benestar global. Buscarien solucions equitatives que beneficiïn tothom, encara que sempre hi podria haver qui no estigui content amb les decisions preses, probablement només es tractaria d’una gran minoria.

L’empatia en l’àmbit dels negocis també transformaria la nostra realitat econòmica. Les empreses es preocuparien per l’impacte social i ambiental de les seves accions i no només pel benefici econòmic. Es fomentaria una cultura empresarial més ètica i sostenible on les companyies es preocupin pel benestar dels seus empleats, clients, socis, així com de la comunitat en general.

Un camp on l’empatia és especialment necessària és l’educació. Els docents amb habilitats empàtiques poden connectar emocionalment amb els alumnes, comprenent els seus desafiaments i necessitats individuals. Això permetria una educació més personalitzada i enriquidora, on cada estudiant se senti valorat i motivat a desenvolupar-ne tot el potencial. Està comprovat que un nen educat per un docent de vocació experimenta més felicitat al llarg de la seva vida estudiantil que aquell que té un professor per simple professió.

En l’àmbit de la salut, l’empatia és una eina poderosa per als professionals mèdics. Un metge empàtic no només s’enfoca a diagnosticar i tractar malalties, sinó que també considera el benestar emocional dels pacients i les famílies. Aquesta perspectiva compassiva no només enforteix la relació medico pacient, sinó que també exerceix un paper fonamental en un procés de curació més complet i, segons estudis científics, considerablement més ràpid.

És important destacar que l’empatia no només beneficia els pacients, sinó que també impacta positivament en els professionals de la salut.

En cultivar relacions significatives amb els seus pacients, els metges o infermeres troben una satisfacció més gran en la seva feina i una major connexió amb el propòsit de la seva professió. Això condueix a un entorn de treball més enriquidor i un equip d’atenció mèdica més compromès amb brindar cura de qualitat.

L’empatia també pot tenir un impacte significatiu en l’àmbit de la justícia i el sistema legal. Jutges, advocats i funcionaris judicials que practiquen l’empatia poden prendre decisions més equitatives i humanes, tenint en compte les circumstàncies personals i les motivacions darrere dels actes delictius. S’obriria la porta a sistemes de justícia més reformadors i centrats en la rehabilitació, en comptes de la mera retribució o càstig.

Imaginem un món on els mitjans de comunicació exerceixin l’empatia en la seva funció informativa. Una premsa empàtica no només se centraria en l’objectivitat i l’impacte de la notícia, sinó que també consideraria com algunes notícies poden afectar emocionalment les persones implicades. S’evitaria el sensacionalisme i es promouria una cultura mediàtica més responsable i respectuosa.

A nivell interpersonal, l’empatia té el poder de transformar les nostres relacions més properes. A les nostres famílies, entre amics i en l’àmbit laboral, ser empàtics ens permet comprendre millor les emocions dels altres i oferir-los el suport que necessiten. S’enfortirien els llaços afectius, creant un entorn de confiança i suport mutu.

Ara bé, com aconseguir una major empatia al món? Des del meu criteri, crec que és fonamental que l’empatia sigui cultivada des d’una edat primerenca a l’educació de la llar i de l’escola. Ensenyar els nens a reconèixer i respectar les emocions dels altres, promovent l’empatia activa i l’escolta compassiva, estableix les bases per a una societat més tolerant i comprensiva en el futur.

A més, és vital fomentar la diversitat i l’intercanvi cultural, fet que ens permeti comprendre millor les realitats d’altres grups i comunitats. Viatjar, aprendre sobre diferents cultures, i tenir experiències interculturals ens ajudaria a superar estereotips i prejudicis, cultivant una mentalitat global, oberta, tolerant...

En conclusió, l’empatia és l’ingredient clau que necessita més el món per transformar-se en un lloc més humà, compassiu i feliç. Perquè a una persona feliç no li neix fer mal.

Per practicar l’empatia i comprendre l’altre, especialment en situacions en què ens sentim desafiats o trets de la nostra pau o harmonia, jo practico un exercici que m’agradaria exposar amb el desig que t’ajudi i et motivi. Pots fer-te la pregunta següent o fer servir aquesta frase com a guia d’auto-reflexió i auto-diàleg per comprendre l’altre, o almenys, per respectar les seves decisions i punts de vista:
«Què podria estar sentint aquesta persona en aquest moment, i quines podrien ser les raons darrere del seu comportament?»