La irrupció de Lamine Yamal
Després d’alguns dubtes en l’inici de temporada del FC Barcelona, l’optimisme torna als culers gràcies en part a l’explosiva irrupció del jove talent de 16 anys Lamine Yamal, que malgrat la seva edat, ja està sent determinant en partits de lliga després d’haver apuntat el seu potencial a la pretemporada. Que és un futbolista absolutament diferencial està fora de dubte, però no només per les seves actuacions sobre la gespa, sinó pels detalls que el mateix entrenador del Barça, Xavi Hernández va apuntar, com la maduresa demostrada en partits de gran pressió, com els del passat cap de setmana enfront del Vila-real o en les encertades preses de decisions en l’aspecte ofensiu, triant quasi sempre la millor opció de passada o de remat. El gran sentit tàctic que està demostrant és conseqüència del seu talent natural i d’un estil de joc que s’intenta treballar i explotar des de les categories inferiors del club, per això, està generant il·lusió en els afeccionats i també és un estímul pels joves de la pedrera. Malgrat tot, també es parla de què s’ha d’anar molt amb compte, ja que és molt jove i no pot recaure en un noi de 16 anys aquesta responsabilitat. Jo no estic del tot d’acord. És veritat que està generant moltes expectatives i que per diferents circumstàncies, com la lesió de Raphinha, ha estat titular i amb molts minuts, però Xavi i tot l’staff tècnic sap el que fa i entén que això és part de la seva formació com a jugador. No tots els esportistes tenen el mateix ritme de progressió esportiva, però, sobretot, la maduresa suficient per afrontar amb èxit els inicis de les seves carreres. Només han d’estar centrats i concentrats en cuidar-se físicament i mentalment, entrenar fort, aprendre dels seus companys i gaudir del fet d’estar entre els millor jugadors, el qual el faran progressar adequadament. Les amenaces que pot tenir estan més relacionades amb l’entorn i en tenir, com solem dir, els «peus a terra» i no perdre el nord. En aquest sentit, també seria bo que en la mida que pugui, tingui també inquietuds fora del futbol per la seva pròpia formació personal, mirant de continuar estudiant almenys en temes que sap seran importants per tenir el control de la seva carrera en el futur. Hi ha altres exemples de grans jugadors que varen debutar com a professional molt aviat i que els seus entrenadors van considerar que estaven preparats. De fet, són els que els veuen cada dia i tenen màxima informació sobre ells. Rafa Nadal, per exemple, va debutar en Torneig ATP als 16 anys, o Kobe Bryant, que va passar del seu College a l’NBA sense passar per universitat amb 18 anys acabats de fer. El jugador de bàsquet del Masnou Ricky Rubio va debutar al Joventut de Badalona amb només 14 anys i nou mesos, jo mateix ho vaig fer al FC Barcelona de Bàsquet amb 16 anys i cinc mesos i Luka Doncic, la gran estrella dels Dallas Mavericks i de l’NBA ho va fer al Reial Madrid amb 16 anys i dos mesos. És per tot això que penso que el més important és deixar que el jugador creixi al ritme que pel seu talent i maduresa mental permeti i que el Barça i la seva família i entorn sàpiguen cuidar a Lamin Yamal, ja que no només és important pel Club, sinó que ha de ser el mirall on els més joves de la pedrera vegin que amb treball, disciplina i una bona formació personal és possible complir els seus somnis. H