Omar el Bachiri Psicòleg clínic

Hi ha qui pren medicació psicotròpica per a superar l’angoixa, un estat depressiu i/o ansiós i paral·lelament, hi ha qui practica exercici físic. Cert que el resultat és el mateix, la calma mental, però la segona manera d’aconseguir-ho reflecteix una actitud activa i pacient. La gent que es comporta d’aquesta manera, a banda de buscar la tranquil·litat mental, també busca la salut física perquè és conscient que van de la mà, «mens sana in corpore sano». Com millor estiguem físicament, menor serà la probabilitat d’emmalaltir mentalment i viceversa, millor estem mentalment, menor seran les ganes de consumir substàncies químiques. És a dir, la gent que ha entès que l’exercici físic és la millor eina per a equilibrar l’estat anímic sol portar un estil de vida actiu i una dieta alimentària sense massa excessos, menja de tot però cuidant de no consumir molts greixos. Igualment, tampoc abusa de l’alcohol, ni del tabac, els consumeix de manera social, de tant en tant i majoritàriament, quan està reunida per a festejar algun moment especial, com pot ser un sopar, dinar, aniversari, bateig, una boda, etc. Ho fa per a compartir el moment, no per una necessitat física, com seria el cas de la gent que veu i fuma regularment o s’automedica. Gent impacient, que vol resultats immediats perquè ha après que tant l’alcohol, com el tabac i els medicaments psicotròpics alteren l’estat anímic en qüestió de pocs minuts, ens pot calmar o excitar, segons desitgem.

És més, fins i tot ens poden adormir si volem, podem tenir insomni i prendre somnífers en comptes de fer exercici intensament per així cansar el cos i adormir-nos amb més facilitat. És inevitable, entrenant sovint i de manera intensa arriba un punt que l’organisme vol descansar i ens ho demana amb la son. Per això mateix és tan interessant entendre com funcionen aquests tipus de drogues legals, que encara que no estiguin perseguides per les forces de l’ordre, són drogues i conseqüentment, tenen efectes similars. Poden calmar-nos, excitar-nos, adormir-nos o pertorbar-nos la memòria. Per tant, són tres substàncies que generen molta addicció i particularment, els medicaments psicotròpics com per exemple els somnífers, tranquil·litzants o els antidepressius. La qüestió és saber que actuen directament sobre el sistema nerviós central (SNC) i ho fan a través de les connexions neuronals, concretament alterant els neurotransmissors. Segons quin medicament prenem bloquejarem la seva absorció o, en canvi, facilitarem la seva segregació, així de simple, és pura biologia.

Aleshores, segons la nostra manera de ser, si som impulsius, impacients, mandrosos, actius, energètics, etc. ens decantarem majoritàriament cap a un dels dos costats.

Abusarem de les substàncies o farem activitats físiques de manera regular (4 - 5 vegades per setmana). És evident que la segona manera és més saludable, però, per contra, requereix més temps per a donar resultats favorables. Es podria dir que és una inversió en nosaltres mateixos atès que, encara que sigui un procés més llarg, també triga més a desaparèixer una vegada ha fet efecte, per això mateix els psicòlegs ho recomanem sempre i simultàniament, també fem encís en l’alimentació atès que, aquesta és un factor determinant quant a l’energia de la persona. És a dir, segons les situacions es recomana el consum de medicació psicotròpica, però en tots els casos ha d’anar acompanyat d’activitat física intensa. És un binomi i la resposta és ben senzilla, es deu al fet que mentre fem exercici el nostre organisme segrega uns químics que ens generen plaer i benestar emocional. Així mateix, succeeix amb l’alimentació, hi ha certs aliments que també provoquen la seva segregació, donant com a resultat un estat anímic allunyat tant de la depressió com de l’ansietat i propens a l’activació energètica. Així doncs, una vegada explicada la similitud entres aquestes substàncies i l’esport procediré a explicar quins químics són aquests que segrega el nostre organisme. Per tant, referent als ansiolítics, els més utilitzats actualment pertanyen a la família de les benzodiazepines (Diazepam, Lorazepam, Oxazepam, Alprazolam, Flunitrazepam, Loprazolam, etc.). Actuen sobre el GABBA, un neurotransmissor inhibidor encarregat de frenar la sobreexcitació de les neurones, ajudant així a controlar l’estrès i l’ansietat. Es prescriuen per a tractar els atacs de pànic, insomni, comportaments compulsius i inclús també per a l’epilèpsia, abstinència alcohòlica i els espasmes musculars. En contrapartida, el seu abús comporta certs efectes secundaris: pèrdua de memòria (amnèsia), marejos, nàusees, malsons, canvis d’humor, de comportament i lentitud psicomotriu, a banda també de perdre tant les ganes de menjar com de practicar sexe.

Per tant, com diu el famós anunci de la DGT: si beus, no condueixis; però tampoc prenguis ansiolítics perquè pots adormir-te al volant. Per la seva banda, els antidepressius més utilitzats actualment són els ISRS (Inhibidors Selectius de Recaptació de Serotonina) i es venen sota noms com Citalopram, Escitalopram, Fluoxetina, Paroxetina, Sertralina, Fluvoxamina. Aquest neurotransmissor regula l’estat anímic i la fam, el seu increment produeix una sensació de calma que ens allunya d’estats depressius i, a més, ens permet agafar millor el son perquè regula l’alliberament de melatonina. Aleshores, bloquejant la seva reabsorció (recaptació) s’aconsegueix que estigui disponible durant més temps, donant com a resultat la calma, la pau mental tan desitjada per tots. Tanmateix, el seu abús també comporta certs efectes secundaris: alteracions digestives, boca seca, mal de cap, ansietat, tremolors, vertigen, alteracions en l’ejaculació i també pèrdua de les ganes sexuals. En canvi, l’activitat física intensa només aporta que avantatges: millora la capacitat respiratòria i redueix l’estrès donant com a resultat poder dormir millor i entre molts més, també augmenta tant les ganes de menjar, com les sexuals donat que, enforteix el lívid.