Natalia Mena

En moltes ocasions no som conscients del que suposa capitanejar i portar una prova esportiva de gran format a un territori com Andorra i el que això significa per aquest microestat a nivell; econòmic, turístic, esportiu i social. Externament, sempre acaba havent-hi crítiques dels que se senten perjudicats pel tràfic, dels que veuen un augment de visitants desmesurat concentrat en molt pocs dies i no de forma esglaonada, dels que no els interessa en absolut el ciclisme i consideren que no n’hi ha per tant, d’aquells qui creuen que les coses es podien haver fet millor, en fi opinions de tots colors, perquè ja sabeu que mai plou a gust de tothom. Probablement, estaria en aquest col·lectiu de veus crítiques, si no fos perquè aquesta setmana de la mà de la marca Tissot representada al país per The Embassy by Suïssa joiers, que és el cronometrador oficial i un dels principals patrocinadors, he tingut l’oportunitat de gaudir i veure la cursa des d’una perspectiva diferent, que m’ha proporcionat una visió o percepció molt més positiva i simpàtica vers aquest espectacle a dues rodes. La Vuelta a Espanya és un enorme escenari ambulant, que mou a més de 3000 persones, les quals durant gairebé un mes recorren mitja península Ibèrica i part d’altres nacions estrangeres com ha estat el cas del Principat en l’edició d’aquest any. És impressionant observar la quantitat de treballadors que hi ha darrera de tot aquest engranatge, que sembla senzill o que funcioni sol, però que requereix d’una coordinació i planificació, que presenta una complexitat així com envergadura bastant considerable. Infraestructures, estands, degustacions gastronòmiques, hotels, dietes, autocars dels equips, dispositiu policial, així com un seguit d’atencions exclusives que les firmes patrocinadores volen oferir als seus convidats, perquè puguin apreciar la vivència amb profunditat i tot luxe de detalls, són alguns dels aspectes més destacats que rodegen aquesta macroestructura itinerant, convertint la carrera en una de les més cèlebres del ciclisme professional juntament amb el Tour de França i el Giro d’Itàlia, conegudes com les «Grandes Vueltas» i estrelles indiscutibles del calendari UCI WorldTour. Des de la meva òptica de publicista em va semblar fascinant la desfilada de marques que subliminalment tan al llarg del recorregut de l’etapa com a la sortida i línia de meta feien acte de presència robant minuts de televisió, que costarien milions i impactant de forma indirecta en les ments dels espectadors, fet que més d’un director de màrqueting hauria de tenir en compte en les seves estratègies i que no fos tan complicat destinar part del seu pressupost a recolzar activitats d’aquest tipus, que generen un gran engagement entre la població. Ja ho va dir Henry Ford «qui deixa de fer publicitat per estalviar diners, és com qui para el rellotge per estalviar temps». Tanmateix vaig trobar molt interessants els programes VIP que et permeten submergir-te entre els corredors, primer amb el seguiment terrestre amb un cotxe oficial de l’organització i durant un tram per aire amb helicòpter obtenint una panoràmica de la serpentina de ciclistes absolutament sensacional. En el transcurs de la ruta era sorprenent contemplar l’eufòria i el volum d’aficionats que van sortir a la vorera de l’asfalt de les diferents localitats per veure i animar durant uns segons els seus ídols. Es tracta d’un fenomen que com a societat hem de posar en valor, perquè esdevenen referents en què emmirallar-se i adquirir principis de lluita, esforç, dedicació, compromís, etc. Per si no fos prou ha estat un privilegi poder conèixer en primera persona a figures d’aquest àmbit com; Remco Evenepoel, Andrea Bagioli, James Knox o Enric Mas aquest últim resident al país, però no és l’únic, ja que hi ha un gran nombre de ciclistes espanyols establerts entre aquestes muntanyes i no tan sols pels notables avantatges fiscals, aquest potser és l’incentiu primordial, però parlant amb ells t’expliquen que els motius van molt més enllà, també hi ha raons esportives com l’altitud, ja que nuclis com Soldeu es troben a 1800 metres en unes condicions d’hipòxia favorables per estimular la producció de glòbuls rojos i incrementar el rendiment físic. Un altre factor que assenyalen que els encanta és la diversitat de ports que es poden fer així com la qualitat de les carreteres les quals són àmplies, netes i estan ben cuidades. Si això li afegim la vessant humana i de convivència que ha generat una comunitat, que integra inclús a esportistes d’altres disciplines com per exemple el pilot de motos Aleix Espargaró, la conclusió que extreus és que es troben molt còmodes i a gust en aquest entorn natural. Tant és així que si obrim el focus al panorama internacional tampoc es queden enrere, de fet el resident Kaden Groves ciclista australià, és el que es va imposar a la quarta etapa amb sortida a l’avinguda Tarragona d’Andorra la Vella i arribada a la ciutat de Tarragona, amb un emocionant esprint i amb una caiguda el tram final que va provocar l’ensurt del dia, perquè cada jornada deixa algun incident o alguna anècdota, que forma part de la competició i que la fa encara més vibrant. A escala institucional el ministre Jordi Torres afirma que s’està estudiant i analitzant la possibilitat d’acollir una arribada, una etapa integra i una sortida de la cursa a Andorra, la proposta seria per a l’edició del 2025. Sigui com sigui treballar perquè aquest i altres esdeveniments esportius, culturals i socials aterrin en aquesta vall per tal de dinamitzar-la econòmicament, sempre és un bon punt de partida pel que s’hauria d’apostar, sense oblidar que aquesta classe d’exhibicions situen el Principat en el mapa, projectant una imatge d’estat modern, avantguardista i capdavanter, que suposa una promoció de la demarcació impagable. Personalment, ha estat un aprenentatge vers a un món bastant desconegut per a mi, del que no soc una gran fan sobretot perquè quan condueixo soc de les que penso que fan nosa, pel que a vegades tenir l’opció de fer l’exercici de conèixer la realitat des d’un altre punt de vista, et canvia la mirada i et fa ser més tolerant i comprensiu, corroborant que no tot és blanc o negre, que en moltes situacions les postures depenen del costat que et toca viure-les i que per tal de no ser tan extremistes, faríem bé en practicar ser més empàtics i posar-nos en el lloc dels altres, procurant mantenir opinions amb més criteri i equilibrades.