Llibertat o llibertinatge
L’altre dia, tafanejant per Instagram, em vaig trobar una publicació en la qual es comentava la notícia d’una noia que havia volgut pujar en un avió en biquini i li havien denegat l’embarcament a bord. El gestor del compte demanava l’opinió i jo no vaig saber estar-me de contestar que era normal que no l’haguessin deixat pujar. La meva sorpresa és que un gran nombre de seguidors es va mostrar molt contrariat amb la notícia i amb la meva opinió, ja que segons sembla, la noia en qüestió era una cosplayer. I pels que no hi estiguin posats, com em va passar a mi, us diré que després de buscar informació vaig assabentar-me que el cosplay és una nova subcultura japonesa basada en disfressar-se d’un personatge de ficció d’un còmic o d’una pel·lícula, generalment de manga, anime o videojoc, tot i que pot ser d’altres àmbits culturals. En definitiva, resulta que per l’opinió general, la noia estava en el seu dret de voler anar pel món en vestit de bany perquè no era una altra cosa que una nova moda. I negar-li aquest dret era atemptar contra la seva llibertat.
Doncs no senyor, no hi estic gens d’acord, i hem de tenir clar el concepte de llibertat abans de fer aquestes afirmacions tan categòriques. I és que llibertat es refereix a la capacitat d’una persona per a prendre decisions i actuar d’acord amb la seva pròpia voluntat, sempre que no interfereixi amb els drets i llibertats dels altres. Es tracta d’un principi fonamental en un gran nombre de societats democràtiques i es considera essencial per al respecte dels drets humans. Llibertat implica l’absència de coerció o restriccions excessives, permetent a les persones expressar les seves opinions, buscar els seus objectius i viure d’acord amb els seus valors. Però cal tenir clar que la llibertat de cada individu acaba on comença la del pròxim.
Des del meu punt de vista voler pujar a un avió en biquini per molt que sigui amb l’excusa d’estar seguint un moviment cultural, és confondre llibertat amb llibertinatge, és a dir, és tenir un comportament indulgent, excessivament hedonista o desenfrenat, que va en contra de les normes socials i morals. Hem de considerar que a la resta del passatge li pot fer sentir molt incòmode haver de fregar el cos de la noia en qüestió per poder accedir al seu seient (tots tenim present que els espais als avions no són precisament amplis), o que et trobis de front amb les seves «natges» (per triar una part qualsevol del cos) mentre ella o ell col·loca la seva maleta al compartiment superior i tu ja et trobes assegut a la teva butaca. Encara més, on estarà el límit? I m’explico millor, si deixem pujar una noia en biquini a un avió, qui podrà considerar que és més inapropiat que pugi en topless? Perquè a la platja és el que ens trobem sovint (ara ja fins i tot a les piscines), i deixar passar una noia, o un noi, que pel cas a mi m’és igual, en vestit de bany i no a una noia que vulgui fer topless o a un noi que vulgui fer nudisme, es pot considerar discriminatori.
I és que per desgràcia, aquesta línia que separa la llibertat del llibertinatge no està prou definida en la societat actual. Es tracta d’una línia difusa i no existeix cap punt que indiqui on s’acaba un concepte i comença l’altre, encara que sí que hi ha algunes pauses que es poden utilitzar de guia. Com per exemple que cal que la llibertat s’exerceixi dins dels límits que respectin els drets i les llibertats dels altres, és a dir que les accions de les persones no interfereixin negativament amb l’autonomia o el benestar de la resta. I també cal que no s’involucrin comportaments impulsius i desenfrenats que puguin arribar a tenir conseqüències perjudicials per a la persona o pels altres, que no es posi en risc la salut o el benestar de les persones involucrades.
Tots som conscients que no fa tants anys, les llibertats de les persones eren poques. Vivíem sota unes normes molt estrictes que no permetien determinades conductes, que eren moltes. Al final ja no es tractava tant de no poder gaudir de la llibertat de decidir i realitzar moltes coses, sinó de la prohibició de fer-ne moltes més. És a dir, associàvem la llibertat a la manca de la mateixa i a l’existència de moltes normes morals de comportament que no donaven lloc a res. Però potser no calia anar-nos-en a l’altre extrem, no creieu? No s’hi val que una persona pugui fer qualsevol cosa que li passi pel cap, recolzant-se en el fet que està exercint la seva llibertat, perquè això és enganyar-se, ja que la verdadera llibertat implica que ens fem responsables de les nostres accions i de les nostres decisions, i això és difícil si ens hem deixat emportar per la impulsivitat que comporta el llibertinatge.
És important que tinguem present que la llibertat no és un dret absolut i que els límits que existeixen són per protegir a la resta. Per exemple, que hi hagi llibertat d’expressió no inclou que es tingui dret a difamar o a incitar a la violència, o a ofendre a la resta. O que tinguis la llibertat de poder conduir un cotxe no pressuposa que puguis fer-ho havent begut alcohol.
Per fixar aquesta barrera entre la llibertat i el llibertinatge trobem la importància de viure amb uns valors ètics i morals. Perquè quan la llibertat es converteix en llibertinatge, podem perdre de vista el valor de la comunitat. Així, en lloc de treballar junts per a construir una societat justa i equitativa, ens enfoquem exclusivament en els nostres propis interessos i desitjos, fet que pot portar a l’alienació i l’aïllament, la qual cosa al seu torn, pot tenir també un efecte negatiu en la nostra salut mental i emocional.
I acabarem avui amb una frase d’un metge i estadista de fa un parell de segles, en Rudolf Wirchow, que deia que «la llibertat no és poder actuar arbitràriament sinó la capacitat de fer-ho assenyadament».