Belen Montero Escriptora

Avui vull compartir amb tu una història personal plena d’alts i baixos, composta amb ingredients de superació, orgull i llibertat. Tot i els seus desafiaments, crec que pot inspirar i brindar esperança a aquells que estan passant per situacions similars o considerant fer un pas important. Permet-me explicar-te.

Fa uns mesos, després d’un refredat monumental, vaig prendre la valenta decisió de dir adeu al tabac. Va ser un pas decidit i contundent que em va omplir d’orgull, una victòria personal sense precedents. Vaig sentir que la meva vida s’omplia d’una nova energia i una sensació de llibertat que no havia conegut abans. Fins i tot l’àpat em semblava més saborós!

No obstant això, amb aquesta alliberació també va arribar un nou desafiament inesperat. Durant un viatge amb la meva família, vaig rebre una sorpresa que em va colpejar com una bufetada que et desperta d’improvís, i vaig prendre consciència que no m’havia estat observant a mi mateixa. Tot va ser de sobte, quan vaig intentar posar-me certa roba que portava a la meva maleta, ¡plafff!, vaig rebre un cop emocional que em va fer vacil·lar. Des d’aquell moment, vaig començar a prestar atenció al meu cos i vaig notar que estava canviant. Els números a la balança van augmentar, la roba que solia lluir amb confiança ja no em quedava bé i em vaig trobar enfrontant un nou desafiament: uns quants quilos de més distribuïts pel meu antic i prim cos. I et prometo que per a mi, va ser com si haguessin aparegut de sobte.

Era evident que em trobava en conflicte, experimentant barreges d’emocions. D’una banda, estava feliç i orgullosa d’haver-me alliberat d’una addicció tan poderosa. Però, d’altra banda, em sentia frustrada per com la meva aparença física estava canviant, o millor dit, havia canviat. Mai abans m’havia preocupat pel meu pes, i en tota la meva vida no havia pesat tant, excepte durant el meu embaràs.

En mirar-me al mirall, no em reconeixia. Malgrat que el meu entorn em deia que aquests quilos de més m’asseien bé, jo em sentia lletja, inflada i amb una pell més gruixuda. Però malgrat tot això, vaig trobar forces per aferrar-me a la felicitat que sentia per haver deixat de fumar. Sabia que el canvi en el meu cos era només temporal, una etapa per la qual havia de passar. Vaig comprendre que és important cuidar-se i trobar una manera saludable de bregar amb els quilos de més, que només seran temporals si així ho decideixo.

Vaig decidir adoptar un enfocament positiu i realista. Sabia que perdre pes no passaria de la nit al dia, però també entenia que depenia de mi agafar el control de la meva salut i benestar. Vaig començar a alimentar-me de manera equilibrada, prioritzant aliments nutritius i evitant les temptacions poc saludables. A més, vaig fer espai a la meva rutina diària per a l’exercici, incorporant activitats que sovint em treuen de la meva zona de confort.

En el meu camí cap a la recuperació del pes ideal, vaig aprendre una lliçó fonamental: l’amor propi és essencial. Acceptar que el meu cos està passant per canvis no significa que l’hagi d’odiar, sinó abraçar cada corba i cada canvi experimentat, recordant-me que el meu valor com a persona no depèn de la meva aparença física.

I a mesura que avanço en el meu viatge, em sento més segura i he conegut moltes persones que desitgen deixar de fumar o que han viscut experiències similars i també lluiten per perdre pes. Per això, he decidit compartir la meva història, el meu procés de transformació i els meus pensaments. Potser pugui ser un suport per a aquells que estan travessant el mateix camí, brindar-los una llum d’esperança i animar-los a no caure de nou en l’addicció al tabac.

En el meu missatge, vull dir-los que, malgrat els quilos de més, no han de permetre que això enteli l’èxit tan important que han aconseguit en deixar de fumar. La lluita contra l’addicció al tabac és una batalla en què el pes addicional és només una part del procés de curació, creixement personal i superació.

Perquè l’èxit ens fa grans i forts, i malgrat que pot resultar difícil mirar-se al mirall i reconèixer-se, cal recordar que l’aparença no defineix el nostre valor ni la nostra capacitat per ser feliços. La bellesa rau en l’acceptació de nosaltres mateixos, en l’amor propi i en la seguretat amb què enfrontem els desafiaments de la vida. Hem d’estimar-nos, perquè en alliberar-nos de l’addicció al tabac, hem mostrat una força i una determinació increïbles, i això és el que realment importa.

Així que els animo a abraçar aquest nou capítol de les seves vides amb gratitud i esperança. És només un camí que cal recórrer, entenent que la pèrdua de pes és un procés gradual i que cada cos té el seu propi ritme. Amb paciència, dedicació i un enfocament saludable, estic segura que podran aconseguir el seu pes ideal de nou. Jo encara estic en el procés i no em rendiré fins aconseguir-ho i sentir-me bé amb mi mateixa.

En conclusió, malgrat els quilos que he guanyat, estic orgullosa de mi mateixa i de la meva decisió de prioritzar la meva salut i el meu benestar. Accepto que el meu cos està passant per canvis, però no m’hi conformo.

Desitjo que a través de la meva història, altres se sentin inspirats a continuar endavant, a abraçar la seva pròpia bellesa i a trobar la força per deixar enrere l’addicció al tabac o qualsevol altre vici que els mantingui presoners. Recordin que cada pas cap a una vida lliure d’addiccions és un esglaó cap a un futur més feliç, perquè qualsevol dependència ens sotmet i ens manté captius i fidels al caprici de dominar-nos.

I els dic: no ho intentin, han de decidir-ho amb determinació i sense opcions, perquè amb els intents sempre deixem una possibilitat, una porta oberta al retrocés. Des de la meva experiència, els dic que no és «intentar-ho», sinó «fer-ho» com tot a la vida».