El caminito del Rey
El dissabte al matí vam anar al Caminito del Rey. És un recorregut de gairebé 8 quilòmetres a la zona de Màlaga que va arribar a ser considerat com un dels més perillosos del món. Tot i que avui la ruta està totalment rehabilitada i és més segura, hi ha una cosa que no ha canviat: vam poder viure una experiència única caminant per passarel·les construïdes a congostos a més de 100 metres d’alçada i vam poder gaudir d’unes vistes inoblidables.
Arribats a la zona d’entrada ens van proporcionar uns cascos i una ràdio perquè poguéssim sentir la nostra guia. Tot el recorregut del Caminito del Rey, de principi a fi, és espectacular, ja que discorre entre congostos, canons i una gran vall. Vam Travessar observant els paisatges del Paratge Natural Congost dels Gaitanes, una gola excavada pel riu Guadalhorce, amb parets que arriben als 700 metres de profunditat. A més, vam poder observar una gran quantitat d’espècies vegetals i animals. Hi havia alimoches intentant seduir les femelles llançant-se en picat fent piruetes a l’aire. També vam veure cries de voltors lleonats volant i ens van dir que existia el perill que caiguessin i ja no poguessin pujar. Una llàstima! Més endavant vam veure al cel àguiles reials, i unes cabretes monteses nascudes fa poc que seguien saltant la seva mare.
Però, per què se’l coneix com el Caminito del Rey?
L’origen d’aquest sender singular que roman penjat de les parets del congost a uns 100 metres d’altura, se situa a principis del segle XX. Es va construir entre els salts d’aigua del Gaitanejo i del Chorro per facilitar el transport de materials i el pas dels treballadors de manteniment de la central hidroelèctrica de la zona. El 1921, el rei Alfons XIII va inaugurar aquesta gran obra creuant, en realitat, només una petita part del camí de passarel·les i no fins a la presa del Comte de Guadalhorce com s’afirma, i des de llavors el trajecte va començar a ser conegut popularment com a «Caminito del Rei».
El trajecte és lineal i es realitza en sentit únic descendent, de nord a sud, en part per senders i en part per passarel·les. Són 7,7 quilòmetres que es triguen a recórrer unes 3-4 hores aproximadament, des de l’inici situat al municipi d’Ardales fins a la sortida a la localitat d’Álora.
El més fascinant del trajecte va ser la part final, és a dir, travessar el pont penjant. La veritat és que pateixo una mica de vertigen i em tremolaven les cames, però, finalment, el vaig creuar. I en arribar a l’altra banda vam haver d’agafar l’autobús llançadora per tornar al lloc on havíem deixat aparcat el cotxe. Per acabar la nostra sortida, vam anar a un restaurant ubicat a la muntanya i ens vam menjar entre tots dos una gran amanida de fruita variada (figues, raïms, maduixes, mango, guaiaba, meló, pinya, pruna...) que a més tenia formatge de cabra i nous. I aquí va acabar la nostra petita i fascinant aventura.