Natalia Mena

Actualment i sobretot degut a la irrupció bestial de les noves tecnologies, estem sotmesos a un enorme ventall de debats buits, que ens despisten del que realment és important. Està comprovat que a la gent en general ens apassiona distreure’ns en el fullatge, anar-nos-en per les branques i ser veritables experts en posar peròs a tot, sense reparar massa en el fons de la qüestió, discutir per discutir sobre qualsevol ximpleria està de moda i com que les xarxes socials han democratitzat tant l’opinió tothom pot dir la seva sobre qualsevol cosa, sigui expert o no en la matèria o ens interessi entre poc i gens el seu parer. La falta de discurs així com d’arguments és tapada amb xafarderies, que actuen com a cortines de fum, robant la llum i portant l’obscuritat amb la finalitat d’embolicar la troca per tal de tenir al populatxo ben distret, no fos cas que es preocupés del que veritablement importa.

L’era digital és com un circ romà, les plataformes virtuals entretenen a la ‘plebe’, satisfeta en les seves falses aparences i despullada d’un autèntic esperit crític. És com una espècie de plaga apocalíptica plena de manifestacions demagògiques, enganys, mitges veritats amb tints populistes, que tenen com a únic objectiu sembrar controvèrsies absurdes, que per postres sempre acaben complicant i extremant molt més les postures. Sense ser prou conscients i sense adonar-nos-en, existeix una permanent lluita pel control de tota la humanitat i la millor forma així com la més completa d’aconseguir aquesta fiscalització, és actuar sobre la ment de les persones, el que avui en dia resulta sorprenentment senzill gràcies a la tecnologia.

La geopolítica contemporània va molt més enllà dels límits geogràfics concrets, per convertir-se en un exercici de geopoder amb ambicions universals. Es tracta de la dominació a través de la mentalitat, és a dir, qui supervisi els nostres; pensaments, creences, actuacions i decisions serà capaç de tenir les regnes de societats senceres. Aquesta fixació per la submissió de la població no és cap novetat, sempre s’ha intentat al llarg de la història a través de múltiples sistemes, la diferència és que ara estem permanentment immersos en mitjans electrònics i aquesta hiperconnexió fa que la supervisió sigui molt més exhaustiva en tots els ordres.

Si ho analitzem amb atenció advertirem que per poder dirigir-nos, el primer que es fa és realitzar una vigilància minuciosa i detallada sobre nosaltres, cosa que en els nostres dies no resulta gaire complicat, ja que el personal s’exposa com si no hi hagués un demà per; explicar, fotografiar, comentar o debatre tot allò que fa o deixa fer. Fins al punt que tenen informació vers nosaltres que ni sospitem, elaboren perfils psicològics tan perfectes, que probablement ni el nostre cercle més íntim coneix. Tot el que executem amb aquests dispositius electrònics va deixant un rastre, aquesta empremta suposa un reguitzell de dades que són avaluades per logaritmes i per la intel·ligència artificial, dibuixant la nostra personalitat així com pautes de comportament exactes, que són utilitzades per condicionar-nos de forma individual i col·lectiva.

El més al·lucinant de tot plegat, és que aquesta informació ni tan sols ens obliguen a donar-la, sinó que som els mateixos individus els que amb entusiasme, fascinació i devoció aportem una quantitat ingent de contingut sobre assumptes personals com; on vivim, el que gastem, el que mengem, el cotxe que tenim, les relacions que mantenim, les persones a les quals seguim, a qui li donem like, etc. Els dos grans beneficiaris d’aquest astronòmic tinglat, són el món econòmic-comercial i el polític, dins aquest últim no només les formacions polítiques, sinó també els governs. Aquestes altes esferes han trobat la gallina dels ous d’or i saben els missatges que han d’anar enviant-nos en cada circumstància per influenciar-nos en tots els sentits. Cada vegada amb estratègies més absolutament sibil·lines que ens passen del tot desapercebudes, orienten així com manipulen les nostres ments en favor dels seus interessos. 

Es tracta d’una fórmula tan tremendament astuta, camuflada i oculta, que hem entrat en un estat de passivitat i resignació, que no som capaços de sortir per reaccionar malgrat que percebem diàriament com ens enganyen, menteixen i desborden amb un volum de notícies difícilment assumible, si es vol ser una mica racional davant els successos que passen. Per tant, disposen d’una eina d’entreteniment tan potent, que ens conserva en un estadi de letargia, que no ens permet adquirir coneixements enriquidors, que ens ajudin a construir el nostre propi pensament crític o a dubtar de les permanents imposicions. L’apatia és tal que el que provoca és que quan sorgeix un problema estructural de debò al que li hauríem de parar atenció, de sobte apareix com per art de màgia quelcom que ens distreu molt més, que desvia el focus i que ens té embrancats en trifurques estèrils que no duen enlloc, però que emmascaren els afers més rellevants.

Charles Darwin va dir: «El que calla no sempre atorga simplement no vol discutir amb idiotes». Les civilitzacions en general hauríem de fer un esforç per no consentir que ens arrosseguin aquest immobilisme absolut i ser més exigents amb els nostres dirigents, perquè compleixin amb els requisits d’honradesa, transparència i vocació de servei, sinó la presa de pèl esdevindrà sistemàtica i anirà incrementant de manera exponencial sense remei. Estem en una època molt complexa en la que correm el risc de perdre la nostra essència per entrar en una fase de deshumanització rotunda, a costa de vendre la nostra ànima a la tecnologia, la qual és la droga del moment i som cada vegada més addictes i menys conscients del que això significa.