Estàvem acostumats a revolucions de caire marxista que s'oposaven al capitalisme alienador. Revolucions que volien acabar amb la concentració del poder econòmic en mans de les grans empreses que condicionaven un poder polític que deixava de banda els interessos dels qui en aquells moments eren anomenats la força de producció o proletariat. Era el capital en front del treballador. El món capitalista, gràcies als socialdemòcrates que durant dècades van governar Europa, va propiciar una mínima distribució de la riquesa entre els treballadors alhora que es van posar els fonaments de l'anomenat estat del benestar. La democràcia feia possible el desenvolupament dels drets individuals i col·lectius de les persones. La possibilitat de gaudir d'un lloc de treball va fer possible unes condicions de vida que asseguraven el serveis bàsics i gratuïts per a tots. A Europa la construcció de la Comunitat Europea primer i la Unió Europea després, va fer possible l'extensió d'aquest model pràcticament a tots els països, inclosos els que havien patit la dictadura del proletariat del règim comunista soviètic, ensorrat i pràcticament esborrat del mapa amb la caiguda del mur de Berlín. El model de la democràcia parlamentaria feia possible un control sobre les accions dels governs per tal que no es produïssin abusos. Tot i això sempre n'hi ha hagut cassos de corrupció però en un tant per cent mol petit. Va ser aquesta construcció de l'estat del benestar la que va allunyar definitivament les ànsies revolucionàries que van quedar circumscrites a petits àmbits de reivindicació nacional.

En el que portem d'aquest 2011 el món àrab està vivint la seva revolució. Però no és una revolució marxista. Ni tan sol és una revolució armada. Sembla que els fusells han donat pas a l'ordinador i que gràcies a la gran xarxa, s'han mobilitzat els descendents dels proletaris però no per imposar la seva dictadura sinó per demanar de forma no violenta, la democratització dels seus països. Els joves han sabut cridar als seus pobles a la revolta contra la tirania, la corrupció, la manca de llibertat i d'oportunitats que els condemnava a viure com esclaus en països amb recursos suficients per bastir estats del benestar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.