Alex Montero

Ja fa més de dos mesos que vaig posar en marxa la meva pròpia secció d’entrevistes a aquest mitjà, ‘L’últim espòiler’, on mantinc una estona de conversa amb diverses figures relacionades amb el món de l’audiovisual i que guarden algun tipus de vincle amb Andorra. Directores de cinema, productores, actrius, desenvolupadores de videojocs... tot un grapat de gent amb molt de talent i que no només coincideixen en la seva vocació per aquesta indústria, sinó també en la reivindicació que fan des de l’amor que tenen per la seva feina: una major aposta des de les institucions governamentals cap al món audiovisual, un sector cultural al qual la manca de recursos i eines porta passant factura des de fa molt de temps.

Com sempre que tinc ocasió de passar per aquesta finestra, i des de la meva experiència com a llicenciat en guió audiovisual, no puc fer més que sumar-me a les paraules de tots aquells que l’únic que demanen és una major atenció cap a un sector que podria portar a Andorra a tots els racons i indrets del món. El nostre país ja és en si un espectacle visual per si sol i les possibilitats d’explotació que té (en termes cinematogràfics) són infinites. Que des d’institucions com Andorra Turisme no s’aposti per donar una exposició a tots aquells que tenen la possibilitat de convertir el Principat en el somni en el qual tots els turistes es voldrien perdre és una errada que, per molt que intentis justificar-la al·legant qualsevol mena de recurs amb més o menys substància, no té cabuda enlloc.

Contradient al nom que acompanya la secció, faré un petit espòiler de l’entrevista de la setmana. El nom de la persona me’l guardaré per mantenir mínimament aquesta intriga que sempre ha d’acompanyar-nos, però sí que voldria ressaltar les paraules amb les quals es va referir a la situació actual que travessen especialment els directors de cinema al país: «S’ha de tenir en compte que a Espanya una producció petita o mitjana no baixa dels dos o tres milions, llavors la meva pregunta és: A qui volen ajudar? A la gent d’Andorra o els hi és indiferent i el que només volen és lluir el país?». Unes paraules que venen referides a l’ajut de 100.000 euros que el Govern ha posat en marxa per subvencionar els projectes audiovisuals del país, però que realment no deixen de ser insuficients per tot el que suposa aixecar una producció d’aquestes característiques. Sí, és innegable que actualment hi ha problemàtiques molt més importants que tractar, però tampoc es pot deixar de banda un sector com aquest. La gent d’Andorra s’estima Andorra com el que és: casa seva. I si precisament els cineastes del Principat volen fer alguna cosa és portar-ho al seu màxim exponent, amb l’orgull de la seva terra per bandera i explicant les històries de tots aquells que la conformen. Hi ha un fet més especial i màgic que aquest? 

Estimades institucions, encara estem a temps de fer una aposta segura i que garanteixi el bon estat físic d’Andorra. En cas contrari, l’únic que aconseguirem és fer fora a tots aquells talents emergents que intenten fer-se un forat en una indústria que de per si ja ens ho està posant cada vegada una mica més complicat.