Nerja
El primer que vam fer només arribar a Màlaga va ser anar a visitar les coves de Nerja situades a la localitat de Platja de Maro. Aquestes coves impressionants, patrimoni històric d’Espanya, van ser descobertes el 1959, tenen més de 52.000 anys d’antiguitat i guarden l’estalactita més gran del món. Tot i que per motius de conservació no es poden visitar, la cova també compta amb 589 pintures rupestres del paleolític superior i la prehistòria recent.
Després, ens vam dirigir al mirador, ubicat al mateix centre de Nerja, conegut com el Balcó d’Europa, un preciós lloc amb meravelloses vistes al mar Mediterrani i custodiat per una estàtua del rei Alfons XII, va prendre aquest nom perquè segons va afirmar aquest rei, en treure el cap des de la seva barana podies veure Àfrica des d’Espanya (Europa). Un lloc idíl·lic per fer una fotografia panoràmica del mar Mediterrani.
Per descomptat després no vaig poder deixar de visitar, la Dorada, el Vaixell de Chanquete de la sèrie Verano azul, una famosa sèrie de televisió espanyola produïda el 1981 i dirigida pel director Antonio Mercero de la qual no em vaig perdre ni un capítol, i fer-me unes fotos amb ell. Aquesta sèrie va ser rodada al municipi costaner de Nerja encara que mai s’esmenti el nom de la localitat. El vaixell està ubicat al Parc Estiu Blau, situat al costat de la desembocadura del riu Chillar i té a més unes vistes precioses i molta zona verda per on passejar. Bonics records!
Abans d’anar a visitar els Cahorros del riu Chillar, vam anar a prendre alguna cosa en una taverna andalusa. I el cert és que per cada consumició et posaven una bona tapa. Em vaig prendre tres tapes de gambes salades i també vam demanar creïlles a l’allioli i formatge en oli.
Després vam anar a veure els Cahorros del riu Chillar. La durada del recorregut per la llera del riu Chillar és d’uns 16 quilòmetres (anada i tornada). Allà vam poder gaudir de la seva meravellosa flora i una mica de la seva fauna. Arribem fins al final, és a dir, fins al Vado de los Patos.
Finalment, vam anar a fer l’entrada a l’hotel a Màlaga i vam anar a sopar al Parador de Màlaga Gibralfaro. Vam prendre ‘salchichón’ de Màlaga amb salsa de mango, croquetes de pernil ibèric amb ‘lasques’ d’ànec i melmelada de codony i, de segon, arròs de muntanya amb pollastre, conill, ceps i castanyes. L’àpat el vam acompanyar amb un vi de la Serra de Màlaga i una ‘torrija’ amb salsa de taronja i gelat de vainilla. Tot molt ric. I ens en vam anar a dormir d’hora que l’endemà havíem de matinar per anar a fer el recorregut anomenat com ‘El caminito del Rey’. Al meu proper article, ja us explicaré com ens va anar en aquesta ruta.